Lo dròne Skeyetech © Azur Drones

Skeyetech, lo dròne autonòm d'Azur Drones

La societat Azur Drones basada a Merinhac desvolopa un pichon aeronèf autonòm : Skeyetech.

Aquel dròne de 6,5 quilograms per 80 cm de larg permet de far de susvelhança via l'utilizacion de camèras – vidèo, termica e enfraroge – embarcadas.

Aquel aparelh es lo primièr a dispausar en França d'una autorizacion de vòl de la Direccion Generala de l'Aviacion Civila (DGLA) per se deplaçar d'un biais autonòm sus de sites privats.

Azur Drone se concentre sul desvolopament e la comercializacion del dròne Skeyetech que produsís pel moment, en 2019, a qualques unitats per mes. Los aparelhs pòdon èsser crompats o logats.

Los sieus clients son d'entrepresas industrialas que possedisson de grands espacis de susvelhars : enfrastructuras gazièras o petrolièras, centralas electricas, barratges, zònas de stocatges, parquing, pòrts, etc.

Lo sector es en plen desvolopament e fòrtament concurencial. De notar sul meteis sector la preséncia de Percepto e d'Airbotics, doas societats israelianas.


Capsula CST-100. Ont ne son ?

CST-100 Starliner

Boeing desvolopa dempuèi 2010 la capsula CST-100, veïcul de transpòrt entre la Tèrra e l'orbita bassa.

Mission Artemis 1 : la fusada es partida

Artemis 1 : partença

La fusada de la mission Artemis 1 es partida lo dimècres 16 de novembre de 2022 emportant la capsula Orion. Objectiu : la Luna.

Joan Fourié sus Renat Nelli (1982)

Renat Nelli (René Nelli)

Un tèxt de Joan Fourié publicat dins la revista Aicí e ara (mai de 1982).

Suls rapòrts entre la lenga occitana e la lenga francesa

Langue d'oïl contre langue d'oc

En 1979 dins la revista Aicí e ara, Francés Pic presentava lo libre de Michel Baris, Langue d'oïl contre langue d'oc

Mission Artemis 1 : la fusada es partida

Artemis 1 : partença

La fusada de la mission Artemis 1 es partida lo dimècres 16 de novembre de 2022 emportant la capsula Orion. Objectiu : la Luna.

Ariane 6 : succès pel primièr lançament

Primièr vòl de l'Ariane 6

Lo 9 de julhet de 2024 la primièra fusada Ariane 6 partiguèt per l'espaci.

Politica espaciala de l'Union Europèa

La Tèrra vista de l'espaci

Lo divendres 10 de març de 2023, la Comission Europèa e lo Servici Europèu d'Accion Exteriora publicava lo document Estrategia espaciala de l'Union per la seguretat e la defensa.

Espaci : Starlab Space mandarà son estacion en orbita bassa mercés al Starship de SpaceX

L'estacion Starlab

Lo dimècre 31 de genièr de 2024, Starlab Space, entrepresa creada per Voyager Space e Airbus, anoncièt que son estacion espaciala a vocacion comerciala seriá mandada en orbita bassa per l'astronau Starship desvolopada per la societat SpaceX.