Lo dròne Skeyetech © Azur Drones

Skeyetech, lo dròne autonòm d'Azur Drones

La societat Azur Drones basada a Merinhac desvolopa un pichon aeronèf autonòm : Skeyetech.

Aquel dròne de 6,5 quilograms per 80 cm de larg permet de far de susvelhança via l'utilizacion de camèras – vidèo, termica e enfraroge – embarcadas.

Aquel aparelh es lo primièr a dispausar en França d'una autorizacion de vòl de la Direccion Generala de l'Aviacion Civila (DGLA) per se deplaçar d'un biais autonòm sus de sites privats.

Azur Drone se concentre sul desvolopament e la comercializacion del dròne Skeyetech que produsís pel moment, en 2019, a qualques unitats per mes. Los aparelhs pòdon èsser crompats o logats.

Los sieus clients son d'entrepresas industrialas que possedisson de grands espacis de susvelhars : enfrastructuras gazièras o petrolièras, centralas electricas, barratges, zònas de stocatges, parquing, pòrts, etc.

Lo sector es en plen desvolopament e fòrtament concurencial. De notar sul meteis sector la preséncia de Percepto e d'Airbotics, doas societats israelianas.


Intelligéncias artificialas : Anthropic comunica

Article Anthropic junh de 2026

La societat Anthropic publiquèt lo 4 de junh de 2026 un article per informar sus los potencials de son agent IA Claude.

Dassault Aviation e OHB s'assòcian per desvolopar un mejan de transpòrt espacial europèu

Lo Vortex-S tal qu'imaginat

Dassault Aviation e OHB an anonciat lo diluns 11 de mai de 2026 que s'associavan per prepausar a l'Agéncia Espaciala Europèa (ESA) un avion espacial polivalent Vortex-S, capable de transportar de merças cap a d'estacions espacialas e d'efectuar de missions autonòmas en orbita.

Pèire Lagarde sus Joan Bodon (1971)

Joan Bodon

En 1971 dins la revista Vida Nòstra Pèire Lagarde presentava Joan Bodon.

Edicion occitana : la situacion en 1979

Un molon de libres

En 1979 la revista Aicí e ara publicava un article de l'editor Jòrdi Blanc sus l'edicion occitana.

Eurosuit : vestit espacial intraveïcular europèu

Eurosuit

L'astronau espaciala Dragon que s'estaquèt a l'Estacion Espaciala Internacionala (ISS) lo dimenge 17 de mai de 2026 conteniá la combinason dicha Eurosuit.

Las missions de venir d'AstroForge

DeepSpace-2

La societat AstroForge, segon son president Robyn Ringuette, prevei de tornar menar sus Tèrra de material minat dins l'espaci abans 2030.

Onzen vòl del Starship

Los motors Raptor del Super Heavy en accion

Se debanèt lo 14 d'octobre de 2025 lo onzen vòl del Starship de Space X.

Automobila : la R5 es disponibla... tornarmai

Renault 5 E-Tech

La nòva R5 del constructor d'automobilas Renault est tornarmai disponibla e es electrica. Nommada Renault 5 E-Tech Electric se pòt comandar dempuèi lo mes de mai de 2024.