Lo EZ10 d'EasyMile
Lo EZ10 d'EasyMile en 2020

A la fin del mes d'abril de 2021 la societat tolosenca EasyMile finalizèt una levada de fonzes de 55 milions d'èuros. Es la mai importanta dempuèi sa creacion en 2014.

Aquel argent a per vocacion de far madurar las solucions tecnologicas propausadas per la societat amb l'objectiu de ne debutar la comercializacions a la fin de l'an.

EasyMile desvolopa de mejans de transpòrts autonòm dins de cases d'usatges simples que son accessibles amb las tecnicas actualas.

Lor principal produch es la naveta EZ10 : un pichon bus que permet lo desplacament de las presonas dins d'environaments del trafic redusit, coma los campuses universitaris, los espitals o las entrepresas.

Propausan tanben un tractor TractEasy. Pòt tractar de wagons de mèrças o de material divers d'un punt a un autre sus un parcors plan definit.

Aqueles aparelhs son autonòms e electrics. Los servicis qu'ofrisson son mens costoses qu'amb las ancianas tecnologias. Aquò tant del costat material : l'entreten de veïculs electric es leugièr ; que del costat salarial : i a pas de menaire.


Dassault Aviation e OHB s'assòcian per desvolopar un mejan de transpòrt espacial europèu

Lo Vortex-S tal qu'imaginat

Dassault Aviation e OHB an anonciat lo diluns 11 de mai de 2026 que s'associavan per prepausar a l'Agéncia Espaciala Europèa (ESA) un avion espacial polivalent Vortex-S, capable de transportar de merças cap a d'estacions espacialas e d'efectuar de missions autonòmas en orbita.

SpaceX : segond ensag del Starship

Segond ensag, Starship, SpaceX, 18 de novembre de 2023

Se debanèt lo 18 de novembre de 2023 lo segond ensag de la fusada Starship.

Cristian Rapin e lo Prèmi Nobel de Mistral

Medalha Nobel

Un article de Cristian Rapin dins Lo Lugarn numèro 86-87, auton de 2004.

Robèrt Lafont : critica del libre de Renat Nelli 'Le Roman de Flamenca' (1966)

Roman de Flamenca - Nelli

En 1966, Renat Nelli publicava lo libre Le Roman de Flamenca. Robèrt Lafont dins la revista Viure numèro 6 ne fasiá la critica.

Quin tipe d'estacion espaciala per deman ?

L'estacion d'Axiom Space

La fin de l'ISS s'apròcha. Sa construccion debutèt en 1998 e dempuèi fonciona sens relambi. La siá fin es pr'aquò programada pel decenni que ven. Un primièr programa de desorbitacion es estat presentat en 2022. Prevei la destrucion dels moduls per 2031.

Eurosuit : vestit espacial intraveïcular europèu

Eurosuit

L'astronau espaciala Dragon que s'estaquèt a l'Estacion Espaciala Internacionala (ISS) lo dimenge 17 de mai de 2026 conteniá la combinason dicha Eurosuit.

Espaci : primièra mission Polaris Dawn

Polaris Dawn setembre de 2024

Lo dimars 10 de setembre de 2024 la capsula Dragon Crew de la primièra mission Polaris Dawn es estada mandada dins l'espaci dempuèi Cap canaveral.

SpaceX : segond ensag del Starship

Segond ensag, Starship, SpaceX, 18 de novembre de 2023

Se debanèt lo 18 de novembre de 2023 lo segond ensag de la fusada Starship.