HTT a Francazal, Tolosa
Lo site de HTT de Tolosa © HTT

En 2017 la societat Hyperloop Transportation Technologies (HTT) que desvolopa d'iperlops s'installava a Tolosa. En 2019 lo montatge d'una primièra pista d'ensag sul site de Francazal èra acabat. Los dirigents de la societat prevesián de ne construïr una segonda a proximitat. Los accòrds qu'aviá HTT amb la metropòli de Tolosa per la poder bastir son estats resilhats a la fin de 2021.

Lo centre de recèrca e de desvolopament que deviá acculhir un centenat d'ingeniaires es pas encara bastit. Sonque un pichon detzenat de personas trabalhan acctualament sul site de Tolosa per HTT luènh de çò qu'èra anonciat.

La societat californiana demòra pr'aquò activa a Tolosa amb per ambicion de definit un mòde de transpòrt perene basat sus la tecnologia iperlop.

De pel mond, son actius dins lo domèni e en concuréncia amb HyperloopTT las societats : Virgin Hyperloop (Estats Units), Transpod (Canadà, Euròpa), Hardt (Euròpa), Nevomo (Euròpa).

Al dela de las capsulas, o pòds, d'autras societats coma Zeleros en Espanha trabalhan sus las infrastructuras qu'aquel nòu tipe de traspòrt demandarà.


Succès per la mission lunara IM-1 d'Intuitive Machines

Mission IM-1 febrièr de 2024

An capitat. Lo veïcul Odysseus de la societat Intuitive Machines se pausèt lo divendres 23 de febrièr de 2024 sus la Luna.

Una se disent intelligéncia artificiala de mai

Deman las IA

A la fin del mes de genièr de 2025 las autoritats chinesas an desvelat una aplicacion emplegant d'algoritmes basats sus una çò dicha intelligéncia artificiala generativa. L'aplicacion a per nom DeepSeek.

Andreu Nin : La revolucion d'octòbre e la question nacionala

Detalh d'una medalha datant del temps de l'URSS

En 1935 sortissiá lo libre Els moviments d'emancipació nacional d'Andreu Nin (1892-1937). Aquí çai-jos una seleccion de son tèxt.

Iperlops : ont ne sèm ?

Lo Fluxjet de Transpod (2022)

Après la publicacion per Elon Musk en 2013 d'un document definissent lo concèpte d'iperlop, qualques entrepresas se son creadas per fins de desvolopar las tecnologias necitas.

The Exploration Company lèva de fonzes

L'astronau Nyx

La jove societat The Exploration Company (TEC) anoncièt a la debuta del mes de febrièr de 2023 que veniá de capitar de levar 40,5 milions d’èuros de fonzes per desvolopar sas activitats. Basada prèp de Bordèu, a Merinhac, e a Munich en Alemanha, la societat es estada creada en 2021.

Airbus fabricarà tres moduls de servici de mai per Orion

Airbus EMS3

Lo dimars 2 de febrièr de 2021, Airbus anoncièt que l'Agéncia Espaciala Europèa (ESA) veniá de li comandar la construcion de tres moduls de servici suplementari.

Signatura d'un acòrd entre The Exploration Company e Axiom Space

Nyx, The Exploration Company

Lo 12 de setembre de 2023 The Exploration Company e Axiom Space signèran un acòrd de collaboracion.