La fabrica ACC de Douvrin
La fabrica ACC de Douvrin

Lo 30 de mai de 2023 la nòva societat, Automotive Cells Company (ACC), coentrepresa recentament creada pels grops Stellantis, TotalEnergies e Mercedes-Benz, inaugurava sa primièra gigafabrica de batariá a Douvrin, prèp de Lens.

La societat ACC es una responsa dels industrials europèus a la nòva organizacion dels transports qu'es a se metre en plaça de pel mond, basada sus de motors a energia electrica. Per aquò son necessàrias de batariás electricas poderosas.

Los europèus son quasi absents d'aquel mercat en plena creisséncia e dependon de China.

Doas autras usinas d'ACC son previstas après aquela de Douvrin : una en Allemagna, a Kaiserslautern, la segonda sul site Stellantis de Termoli, en Itàlia.

L'investiment per la bastisson dels tres sites s'amonta a 7,3 miliards d'èuros. Tre 2030 son 2,5 milions de batariás que seràn produsidas pel grop ACC sul sòl europèu.

La produccion deu debutar a Douvrin a la fin de l'an 2023.


The Exploration Company lèva de fonzes

L'astronau Nyx

La jove societat The Exploration Company (TEC) anoncièt a la debuta del mes de febrièr de 2023 que veniá de capitar de levar 40,5 milions d’èuros de fonzes per desvolopar sas activitats. Basada prèp de Bordèu, a Merinhac, e a Munich en Alemanha, la societat es estada creada en 2021.

Isar Aerospace desrevelha lo sector espacial europèu

Spectrum, Isar Aerospace

Fondada en 2018 per d'estudiants de l'universitat tecnica de Munich en alemanha, la societat Isar Aerospace desvolopa de minifusadas.

Rodin, una entrevista del magazine 'À Toulouse'

Ara, Rodin

Dins son edicion del mes de setembre de 2024, lo jornal de la comuna de Tolosa, À Toulouse presentava lo cantaire Rodin.

Frederic Mistral sus Victor Gelu (1886)

Victor Gelu

En 1886 sortissiá en dos volums las òbras complètas de Victor Gelu amb un prefaci de Frederic Mistral.

Ze Combi facilita las liurasons del darrièr quilomètre

Ze Combi

La societat implantada a Tolosa Ze Combi torna pensar las liurasons en vila.

Mission Artemis 1 : la fusada es partida

Artemis 1 : partença

La fusada de la mission Artemis 1 es partida lo dimècres 16 de novembre de 2022 emportant la capsula Orion. Objectiu : la Luna.

Capsula CST-100. Ont ne son ?

CST-100 Starliner

Boeing desvolopa dempuèi 2010 la capsula CST-100, veïcul de transpòrt entre la Tèrra e l'orbita bassa.

Rolls-Royce e Reaction Engines trabalhan sus una nòva generacion de motors

La societat Rolls-Royce aprogondís sa collaboracion amb Reaction Engines.