shee-presentacionUn gropament d'entrepresas e d'universitats europèas trabalhan sul desvolopament d'un abitat per d'environaments extrèms : lo projècte SHEE (Self-deployable Habitat for Extreme Environments).

La tòca primièra èra d'obténer un modul tèst per far d'experiéncias sus Tèrra. Es ara disponible. Aquel primièr abitat permetrà d'obténer d'informacions per preparar los desvolopaments e las evolucions futuras del modul, evolucions necitas per realizar d'estructuras abitablas extraterrèstras.

Emplegar de trabalhadors per bastir d'abitats sul sòl lunar o martian es dangierós, car e complèx. Per limitar los problèmas ligats a la preséncia umana es necessari de desvolopar de metòdes de construcion autonòmas, d'abitats que se desplegan solets, demai devon foncionar sens l'apòrt d'infrastructuras pessugas o d'apleches sofisticats, e devon èsser econòms en energia.

Las aplicacions per un tal modul sul sòl terrèstre son nombrosas, mas l'objectiu es ben, via l'integracion de solucions roboticas en arquitectura, de definir de solucions nòvas suceptiblas de resòlver los problèmas inerents als environaments extraterrèstres que los òmes deman encontraràn.

La solucion propausada pels engenhaires e scientifcs combina estructuras rigidas e gonflablas, que s'organizan de faiçon autonòma via d'elements robotizats.

Los partenaris del projècte :

  1. International Space University – FRANCE
  2. Liquifer Systems Group GmbH – AUSTRIA
  3. Space Applications Services N.V. – BELGIUM
  4. Institute of Technology, University of Tartu – ESTONIA
  5. Compagnie Maritime d'Expertises S.A. – FRANCE
  6. Sobriety s.r.o. – CZECH REPUBLIC 7. Space Innovations, v.o.s. – CZECH REPUBLIC

Per ne saupre mai [ligam]

shee-jun-2015

De notar tanben sul meteis subjècte lo projècte SFERO de la societat Fabulous [aquí]


Junh de 2023 : las vendas de veituras electricas despassan las dels diesèls dins l'Union Europèa

BMW i3

Segon las donadas de l'ACEA, l'Associacion dels Constructors Europèus d'Automobilas, las vendas de veituras electricas al mes de junh de 2023 despassèron las de las veituras equipadas d'un motor diesèl.

Mission Artemis 1 : la fusada es partida

Artemis 1 : partença

La fusada de la mission Artemis 1 es partida lo dimècres 16 de novembre de 2022 emportant la capsula Orion. Objectiu : la Luna.

Pèire Cardenal : 'Vera vergena, Maria'

Detalh de l'òbra de Rafaèl La sacrada familha

Poèma de Pèire Cardenal : Vera vergena, Maria

Musica : Aqueles

Aqueles

Al mes de març de 2020 lo jornal Roergàs Centre Presse presentava lo grop Aqueles.

La Comission Europèa trabalha sus la legislacion tecnica necita per autorizar los veïculs autonòms de nivèl 4

Mercedez classa S

L'executiu de l'Union Europèa trabalha a definir la legislacion tecnica per permetre la mesa en circulation de veïculs autonòms de nivel 4.

Mission Artemis 1 : partença lo 27 de setembre ?

SLS 2022 Artemis 1

La fusada de la primièra mission Artemis deviá partir lo 29 d'agost de 2022. Lo descolatge es estat reportat al 3 de setembre per èsser un còp de mai anullat per de rasons tecnicas.

Espaci : ArianeGroup desvoloparà una fusada reütilizabla

Themis ArianeGroup 2021

Lo diluns 6 de decembre de 2021 alara en desplaçament sul site ArianeGroup de Vernon en Normandia, lo ministre francés de l'economia, Bruno Le Maire, anoncièt que la societat anava desvolopar una fusada reütilizabla.

Fusion termonucleara : una avançada en fusion inerciala

NIF target chamber

Lo 8 d'agost de 2021 lo National Ignition Facility (NIF) comuniquèt sus sos progrèsses rencents en fusion inerciala.