França, Alemanha e Espanha an anonciat lo diluns 17 de mai de 2021 la conclusion d'un accord dins lo projècte dich SCAF (Sistèma de Combat Aerian del Futur).
A la fin del mes d'abril de 2021 la societat tolosenca EasyMile finalizèt una levada de fonzes de 55 milions d'èuros.
Es estat mandat dins l'espaci lo 29 d'abril de 2021 lo primièr modul de la futura estacion espaciala chinesa.
D'algoritmes d'intelligéncia artificiala son dempuèi qualques ans d'en pertot en accion e lor usatge es pas reglamentat.
Divendres 23 d'abril de 2021 Thomas Pesquet deu jónher l'ISS (International Space Station). Aquò serà son segon viatge dins l'espaci.
Lo dimars 2 de febrièr de 2021, Airbus anoncièt que l'Agéncia Espaciala Europèa (ESA) veniá de li comandar la construcion de tres moduls de servici suplementari.
Lo dimars 26 de genièr de 2021 Hyperloop Transportation Technologies anoncièt que tabalhariá amb la societat Icomera per far comunicar las siás capsulas.
L'aeropòrt de Pontoise en Illa de França s'organiza dempuèi qualque temps per venir lo luòc d'experimentacion privilegiat dels nòus veïculs de desplacament diches : taxis volants.
Son 566 avions que son estats liurats en 2020 per l'avionor Airbus. Aquò ne far lo leader del sector davant l'estatsunidenc Boeing.
En Corèa del Sud al mes de novembre de 2020, mercés al Korea Superconducting Tokamak Advanced Research (KSTAR), un plasma es estat mantengut pendent 20 segondas a 100 milions de grases Celsius.
En novembre de 2020 lo Centre Europèu per la Recèrca Nucleara (CERN) debutèt la publicacion sus internèt de corses sul calcul qüantic.
Lo dimars 12 d'octobre de 2021, lo president francés Emmanuel Macron presentava lo plan France 2030. Aqueste prevei d'investiments a nautor d'1 miliard d'èuro dins l'energia nucleara a fission.
Lo constructor d'automobilas Mercedes obtenguèt lo dijòus 9 de decembre de 2021 del govèrn alemand una omologacion per que sos veïculs poscan utilizar son sistèma de conducha autonòma.
Sul libre de Jean-Philippe Audouy Déodat Roché « le Tisserand des Catharisme » una critica de Sèrgi Viaule.
En 2023 sortissiá lo libre D’aucèls e d’òmes de Joan-Loís Segondy.
Lo diluns 25 de julhet de 2022 Eutelsat confirmèt qu'èra en negociacion per crompar OneWeb.
A la fin del mes de decembre de 2021 lo constructor Renault desvelèt los prèses de la Megane electrica que se pòt ja comandar. Dicha E-Tech serà disponibla en concession tre la prima de 2022.
Lo 12 de junh de 2020 lo sosmarin nuclear de la marina francesa Le Téméraire efectuèt amb succès la lançament d'un missil M51.
En setembre de 2021 la Comission Europèa presentava un plan per armonizar la conectica dels cargadors dels aparelhs portables. Dimars 7 de junh de 2022 lo Conselh adoptèt aquelas preconizacions.