11/02/16 - I son ben ! Un sègle après lor predicion d'ondas gravitacionalas son estadas detectadas. Los detalhs d'aquela descobèrta fondamentala venon d'èsser publicats dins la Physical Review Letters del 11 de febrièr de 2016 [aquí]
Son los fisicians que trabalhan amb los instruments LIGO (Laser Interferometer Gravitational-wave Observatory al Estats Units) e Virgo (interferomètre basat a Pisa en Euròpa) qu'an facha aquela descobèrta.
03/02/16 - Luxemborg vòl desvolopar l'industria minièra espaciala. Exactament : l'explechacion dels objèctes que son prèp de la Tèrra, los NEOs (Near-Earth-Objects).
Lo govèrn luxemborgés desira de far del ducat un centre major per l'exploracion e l'utilizacion de las ressorsas extraterrèstras, vòl desvelar d'autres orizonts dins l'aventura espaciala tot en stimulant la creissença economica. Per aquò se propausa d'investir dins las entrepresas del domèni e d'ajudar a la creacion del cadre legal necite.
01/02/16 - En 2013 l'engenhaire e cap d'entrepresa Elon Musk propausava de desvolopar un mòde de transpòrt novèl : l'Hyperloop. Dempuèi una entrepresa es estada creada, Hyperloop Tech, e los primièrs estudis son a se menar. S'es tanben format al torn del projècte un grop d'engenhaires, lo grop HTT per Hyperloop Transportation Technologies, la siá tòca es de menar idèas e competéncias.
Lo Centre de formacion professionala occitan (CFPO) de Miègjorn-Pirenèus e lo CIRDÒC-Mediatèca occitana presentan lo Pichon diccionari occitan del desvolopament durable. De legir [aquí].
28/09/2015 - La NASA confirma la preséncia d'aiga a l'estat liquid sul planeta Mars.
L'analisa detalhada de las donadas obtengudas pels scientifics, mercés als instruments mandats en orbit - camèras, espectromètres - permet segon la NASA d'afortir que d'aiga a l'estat liquid es ben presenta sus Mars, jos forma de salmoira : d'aiga mesclada amb de sal, exactament amb de perchlorate de magnesium, de chlorate de magnesium o de perchlorate de sodium.
Un gropament d'entrepresas e d'universitats europèas trabalhan sul desvolopament d'un abitat per d'environaments extrèms : lo projècte SHEE (Self-deployable Habitat for Extreme Environments).
La tòca primièra èra d'obténer un modul tèst per far d'experiéncias sus Tèrra. Es ara disponible. Aquel primièr abitat permetrà d'obténer d'informacions per preparar los desvolopaments e las evolucions futuras del modul, evolucions necitas per realizar d'estructuras abitablas extraterrèstras.
16/06/15 - La sonda Philae mandada pel pichon vaissèl Rosetta sus la cometa Tchouri (67P/Churymov-Gerasimenko) ven de se desrevelhar.
Philae, al mes d'agost de 2014, puslèu que de s'acrancar al sol rebombiguèt e s'anèt estremar dins una posicion malcomòda, posicion que limitava son esplechacion.
03/2015 - Airbus ven de desvelar son novèl elicoptèr lo H160, remplaçarà lo Dauphin en fin de vida.
Lo modèle nòu conservarà lo famós fenestron. Lo mot d'origina occitana designa lo rotor de darrièr carenat, una tala configuracion melhora las performanças de l'aparelh en vòl estacionari.
Lo mercat de las veituras electricas dempuèi 2011 es a créisser. En 2010, annada zèro, las vendas en França èran encara anecdoticas amb mens de 200 veïculs venduts.
11/02/15 - Lo lançament e la recuperacion del pichon vaissèl espacial europèu l'IXV (Intermediate eXperimental Vehicul) se son plan passats e dubrisson la via a de futurs veïculs que permetrián de diversificar las possibilitats de transpòrt entre la Tèrra e l'espaci.
Lo Conselh Europèu per la Recèrca Nucleara, sovent nommat Laboratòri Europèu per la Fisica de las Particulas, a 60 ans, ongan
en 2014.
Es estat fondat lo 29 de septembre de 1954. Dotze estats participèran a sa creacion. L'objectiu èra, après los deganàcis de la segonda guèrra mondiala, de reorganizar la recerca europèa sus de basas non militaras.
La tòca primièra del centre es de persegre de recèrcas en sciéncia fisica, mas tanben de propausar al mond un lòc e de mejans per trabalhar en collaboracion, e aquò independement de lor nacion d'origina.
Los dos darrièrs satellits Galileo (lo 5 e lo 6) lançats lo 22 d'agost de 2014 son sus una orbita incorrècta.
Son operacionals mas sus una orbita eliptica e non pas circulara ; son pas pro nauts per assegurar lor foncion correctament.
Las còlas que bailejan lo programa trabalhan actualament (septembre de 2014) sul problèma. Debrián poder èsser esplechats mas diferentament.
06/08/14 - La sonda europèa Rosetta es arribada lo 6 d'agost de 2014 al prèp de la cometa Tchourioumov-Guerassimenko. Es pel moment a aproximativament 100 quilomètres.
Demorarà còsta un an, lo temps d'estudiar pel menut lo còrs celèst, massa de glaç e de polsa de 4 quilomètres sus 3,5.
Lo
telescòpi espacial Gaia de l'ESA (European Space Agency) es estat mandat en orbit lo dijòus 19 de decembre de 2013 amb per mission de cartografiar en tres dimencions la galaxia nòstra (Via Lactèa).
Es estat assemblat a Tolosa per Astrium. L'universitat de Montpelhièr II - Laboratòri univers et particules - a participat a l'eleboracion de l'espectromètre embarcat. Lo centre tolosenc del CNES participarà a l'explechacion de las donadas reculhidas que seràn puèi centralizadas a Madrid.
Lo 4 de julh de 2012 al CERN, los cercaires encargats de las experiéncias ATLAS e CMS presentèron lors resultats. Las doas còlas avián detectat vèrs los 126 gigaelectronvolts (GeV) la preséncia de çò que podiá èsser lo boson de Higgs.
La societat Boston Dynamics especializada en robotica, produsís una mena de muòl : Big Dog. Un motor alimenta un sistèma idrolic que li permet de caminar e de carrejar de cargas. Los sieus desplacaments son contrarotlats electronicament per de calculators ligats a diferents sensors.
D'analisas recentas sus de donadas en provenéncia del solelh Tau Ceti situat a aproximativament 12 annadas lutz de la Tèrra indican que cinc planetas podrián èsser en orbit al torn de l'estela. L'estudi serà publicada dins lo jornal Astronomy & Astrophysics.
Lo vaissèl d'exploracion Cassini (mandat per la NASA e l'ESA) fotografièt lo 26 september de 2012 prèp del pòl nòrd de Titan (luna mai granda de Saturn) un flume de mai de 400 kilomètres de long. Se geta dins la mar denominada : Ligeia.
Decembre de 2012. Lo veïcul Curiosity ven d'acabar sa primièra analisa complèta d'escapolons del sòl marcian.
Per aquesta primièra analisa lo site Rocknest es estat causit. En aquel lòc lo sòl es compausat essencialament de sabla, un material que los otisses embarcats sus Curiosity pòdon aisidament palejar e manipular.
Istoric de la mission Mars Science Laboratory, veïcul Curiosity
Novembre-decembre de 2012 : primièra analisa detalhada del sòl. D'unas traças d'elements carbonats son registradas. L'experiéncia confirma lo bon foncionament del material embarcat. Lo govèrn estatsunidenc anóncia la preparacion d'una novèla mission per 2020, sus la basa de la mission Curiosity en cors (veïcul robotizat d'exploracion scientifica) e confirma sa volontat de mandar d'umans sul planeta Mars vèrs la annadas 2030.
Diluns 29 d'agost de 2022 deviá partir per la Luna la primièra fusada del programa Artemis bailejat per la NASA. Lo lançament es estat reportat per de rasons tecnicas, es desenant previst pel dissabte 3 de setembre.
En setembre de 2021 la Comission Europèa presentava un plan per armonizar la conectica dels cargadors dels aparelhs portables. Dimars 7 de junh de 2022 lo Conselh adoptèt aquelas preconizacions.
Critica de Robèrt Lafont del libre Le Théatricule et le caleçon d'écailles.
En 2015 sortissiá lo libre Lorsque la poésie fait le souverain, Étude sur la Chanson de la Croisade Albigeoise.
La societat Carmat obtenguèt en decembre de 2020 la certificacion CE de l'Union Europèa.
Es estat signat lo 20 de febrièr de 2020 per las ministras de la defensa francesa, Florence Parly, e alemanda, Annegret Kramp-Karrenbauer, un contracte de 150 milion d'èuros per definir e fabricar lo primièr demonstrator de l'avion de combat europèu de deman.
Citroën propausa dempuèi l'estiu de 2020 una veitura susprenenta : l'Ami. Una Ami novèla version qu'a pas res a veire amb las ancianas Ami 6 o Ami 8.