Lo dimars 28 de julhet de 2020 debutèt a Cadaracha en Provença l'assemblatge del reactor termonuclear experimental dich ITER.
Implantada a Tolosa la startup Ascendance Flight Technologies desvolopa Atea, un avion ibrid que se pòt enairar verticalament coma un elicoptèr.
Tres entreprenaires, Blanche Duncombe, Juliette e Damien Willier, an creada a Niça la societat La Pousseraie.
Segon los lectors del site dedicat a l'arquitectura ArchDaily lo pus polit immòble d'abitacion del mond es en Occitània, a Montpelhièr.
Es estat signat lo 20 de febrièr de 2020 per las ministras de la defensa francesa, Florence Parly, e alemanda, Annegret Kramp-Karrenbauer, un contracte de 150 milion d'èuros per definir e fabricar lo primièr demonstrator de l'avion de combat europèu de deman.
Son d'imatges d'una precision jamai obtengudas que venon d'èsser registradas mercés al telescòpi terrestre Daniel K. Inouye Solar Telescope (DKIST).
A l'escasença del salon de Singapor que se debanèt del 11 al 16 de febrièr de 2020, lo constructor Airbus desvelèt Maveric.
Los scientifics del Max Planck Institut en alemanha an bastit un stellarator, lo Wendelstein 7-X. Es dempuèi 2016 en fasa de tèst.
La startup Wright Electric ven d'anonciar a la fin del mes de genièr de 2020 la debuta del desvolopament de son primièr motor electric per avion.
A la fin de l'an 2019, las administracions estatsunidencas an autrejat la construcion del X-59, l'avion supersonic e silenciós desvolopat per la NASA.
La societat Airbus anoncièt en genièr de 2020 qu'anava crear a Tolosa una linha d'assemblatge per son avion lo A321.
Après Volocopter e Airbus que realizèran ongan lors primièrs vòls d'ensag per lors taxis volants, es la societat Lilium que al mes d'octobre desvelèt d'imatges de son veïcul en operacion.
Lo 7 de setembre de 2019 l'ONERA en partenariat amb lo CNES e Aviation Design, efectuèt a Kourou un test dins l'encastre del projècte Altair.
Lo constructor d'automobilas Porsche presentèt pendent l'estiu de 2019 lo sieu primièr modèl electric lo Taycan.
La fin de l'ISS s'apròcha. Sa construccion debutèt en 1998 e dempuèi fonciona sens relambi. La siá fin es pr'aquò programada pel decenni que ven. Un primièr programa de desorbitacion es estat presentat en 2022. Prevei la destrucion dels moduls per 2031.
La societat AstroForge qu'a per objectiu de minar d'asteroïdes mandarà dins l'espaci sa segonda astronau pichona, Odin, a la debuta de 2025.
En 1899 sortissiá a Marselha lo libre La pauriho de Valèri Bernard amb un prefaci de Frederic Mistral.
Lo telescòpi espacial Euclid es estat mandat dins l'espaci lo dissabte 1èr de julhet de 2023.
A la debuta del mes de febrièr de 2023 las entrepresas Aura Aero e Thales comuniquèran sus lor intencion de trabalhar amassa per desvolopar una avionica adaptada als futurs avions electrics o ibrids.
Lo 12 de febrièr de 2025 un plasma es estat mantengut pendent un pauc mai de 22 minutas, 1337 segondas exactament, dins lo tokamak WEST. Establissent un novèl recòrd.