lo-canariSul tren "lo canari" que circula dins los pirenèus catalans, un article de la revista del conselh regionala d'Occitània del mes de novembre de 2016.

Un "canari" centenari

Desempuèi mai de cent ans, lo tren jaune desservís los planastèls nauts catalans e fa partida del païsatge. La Region investís per sa reabilitacion.

Es unic, pòrta la colors catalanas, se passeja sus 63 km e poja 1166 m amb una declivitat recòrd. La linha foguèt lançada en 1903 per desenclavar los vilatges de montanha.

En 1927 Vilafranca de Conflent e La Tor de Queròl son religats. S’esperlonga desenant pel TER mai classic fins a Perpinhan e pel transpirenean Tolosa-Barcelona.

Tot l’an, lo canari - es son escais - desservís 22 garas. Nos fa l’oferta d’una vista fabulosa, amb dos sites classats al patrimòni mondial de l’Unesco, e passa per Font-Romeu, l’una de las estacions d’espòrts d’ivèrn las mai importantas dels Pirenèus. Sa construccion foguèt una epopèa, amb l’edificacion de 650 obratges d’art coma lo pont Giscard, quilhat a 80 m sus un precipici.


Nòva : 'Lo cinc de junh' d'Ives Roqueta

Estiu

Dins la revista Letras d'òc numèro 1, de 1965, Ives Roqueta publicava lo tèxt : Lo cinc de junh.

Sus la Cançon de Santa Fe

Letrina Cançon de Santa Fe

Un article de la revista La Cigalo Narbouneso (abril de 1927, pagina 49). Autor : P. Albarel. L'ortografia del tèxt es estada corregida.

Bulgària far part de la zòna èuro

Pèça de 2 € bulgara de 2026

Dempuèi lo mes de genièr de 2026 la moneda bulgara es l'èuro.

Venècia : extrach del roman 'Mièja-Gauta'

Masqueta

Extrach del roman Mièja-Gauta de Max Roqueta paregut en 2010 a las edicions Trabucaire.

Extrach de 'La quimèra' de Joan Bodon

La Quimèra

Debuta del libre de Joan Bodon, La Quimèra (Edicions de Roergue, 1989)