lo-canariSul tren "lo canari" que circula dins los pirenèus catalans, un article de la revista del conselh regionala d'Occitània del mes de novembre de 2016.

Un "canari" centenari

Desempuèi mai de cent ans, lo tren jaune desservís los planastèls nauts catalans e fa partida del païsatge. La Region investís per sa reabilitacion.

Es unic, pòrta la colors catalanas, se passeja sus 63 km e poja 1166 m amb una declivitat recòrd. La linha foguèt lançada en 1903 per desenclavar los vilatges de montanha.

En 1927 Vilafranca de Conflent e La Tor de Queròl son religats. S’esperlonga desenant pel TER mai classic fins a Perpinhan e pel transpirenean Tolosa-Barcelona.

Tot l’an, lo canari - es son escais - desservís 22 garas. Nos fa l’oferta d’una vista fabulosa, amb dos sites classats al patrimòni mondial de l’Unesco, e passa per Font-Romeu, l’una de las estacions d’espòrts d’ivèrn las mai importantas dels Pirenèus. Sa construccion foguèt una epopèa, amb l’edificacion de 650 obratges d’art coma lo pont Giscard, quilhat a 80 m sus un precipici.


Istòria : correspondéncia entre Marius e Elisa Coutarel

Carta postala

La comuna de Montpelhièr valoriza la correspondéncia entre Marius e Elisa Coutarel.

Andreu Nin : La revolucion d'octòbre e la question nacionala

Detalh d'una medalha datant del temps de l'URSS

En 1935 sortissiá lo libre Els moviments d'emancipació nacional d'Andreu Nin (1892-1937). Aquí çai-jos una seleccion de son tèxt.

Votacion del Parlament Europèu per melhorar la mobilitat electrica

Lògo recarga electrica

A la debuta del mes de julhet de 2023 lo Parlament Europèu votèt per l'adopcion de règlas novèlas per fin de far créisser lo nombre de las estacions que permeton de recargar los veïculs electrics. Las novèlas disposicions preveson tanben de ne facilitar l'usatge.

Extrach de 'La quimèra' de Joan Bodon

La Quimèra

Debuta del libre de Joan Bodon, La Quimèra (Edicions de Roergue, 1989)

Antonin Perbòsc : Fuòc nòu (1904)

Antòni Perbòsc

Article d'Antonin Perbòsc publicat pel primièr còp dins la revista Mont-Segur en 1904.