cocut-cantLo Cocut es un còr occitan de cantaires. Nascut en 1992 a Clapièrs (Erau), organiza d'espectacles centrat sul cant.

L'objectiu dels membres fondators èra d'enriquir lo repertòri tradicional per dire d'animar melhor e en occitan las famosas fins de taulejada. Uèi organizan d'espectacles sus un repertòri fargat de « bric et de broc » amb las cançons que coneisson. N'an pel moment mai de dos cent.

Un trentenat de membres participan a l'aventura : « des occitans, mais aussi des néo-occitans, des pas occitans du tout et pas mal de types qui n'arrivent même pas à se définir ».

Programa de la debuta de 2017 :

Lo 8 de febrièr de 2017, a comptar de 20h30 : serada occitana a la Gazette cafée, rue Levat a Montpelhièr : aubades, etc...

Lo 19 de febrièr de 2017 a 17h00 espectacle COCUT & CO : Occitanie ! a la Passarèla, Rue de l'Occitanie à Jacou.

Lo 3 de Març de 2017 a 20h30 a Labegude (Ardecha) : espectacle per l'associacion Los Raiòls.

Lo grop organiza tanben de passejadas dins e al torn del vilatge de Clapièrs.

Per ne saupre mai : [cocut.org]


Nòva : 'Lo cinc de junh' d'Ives Roqueta

Estiu

Dins la revista Letras d'òc numèro 1, de 1965, Ives Roqueta publicava lo tèxt : Lo cinc de junh.

Suls libres de Joan-Ives Casanòva 'Trèns per d'aubres mòrts' e 'A l'esperduda dau silenci'

'Trèns per d'aubres mòrts' e 'A l'esperduda dau silenci'

En 2007 sortissián dos libres de Joan-Ives Casanòva : Trèns per d'aubres mòrts e A l'esperduda dau silenci.

Ajuda militara a Ucraina : Caesars e missils AASM

Missil AASM

Lo 18 de genièr de 2024 lo ministre de la defensa francés Sébastien Lecornu anoncièt un cèrt nombre de mesuras per ajudar Ucraina dins sa lucha contra l'occupant rus.

Sus la musica occitana anciana

Mondonville per Quentin de La Tour

Un article de Marcel Carrieres escrich en 1972 per la revista Vida Nòva numèro 5.

Robèrt Lafont : critica del libre de Renat Nelli 'Le Roman de Flamenca' (1966)

Roman de Flamenca - Nelli

En 1966, Renat Nelli publicava lo libre Le Roman de Flamenca. Robèrt Lafont dins la revista Viure numèro 6 ne fasiá la critica.