Dins sa revista à Toulouse de decembre de 2016 e de genièr de 2017 la vila de Tolosa presentava, una entrevista de Jérémy Couraut.

Musician, baileja lo grop Djé Balèti. L'article :

Jérémy Couraut, alias Djé Balèti, mescla de sons caribeans, del ròck, d’Africa, de Mediterranèa. Niçard e Tolosan a l’encòp, sortís un disc sul label Sirventes aqueste mes [decembre de 2016].

« Tolosa, Niça e lo mond entièr »

Vòstre primièr disc mostrèt d’inspiracions musicalas nombrosas e plan diversas. Mas de qué vos butèt a cantar en occitan ?

La musica del projècte Djé Balèti es una mescla de mas influenças. Pichon, escotavi fòrça ròck de las annadas 70, los Rolling Stones, Led Zeppellin, Hendrix. Mai tard, coma musician, joguèri amb d’artistas coma Cheb Mami, West African Cosmos ; faguèri de musica balcanica, cubana. Puèi, quand m’avisèri d’èsser occitan, descubriguèri un mond fòrça ric. Foguèri membre de las « Bombes de Bal » e acompanhèri Gigi de Nissa per qualques annadas. Aprofitèri d’aquel temps per soscar a çò que voliái far. Ensagèri de respondre a una question : qué vòl dire èsser musician d’aquí ? Ma familha ven de las Caraïbas, de la Mediterranèa, mas cresquèri a Niça e vivi a Tolosa. Ai d’influenças del mond entièr, mas ma soca es aicí.

Cossí s’opèra la mescladissa de tantas culturas en musica ?

En musica, avèm un problèma de surabondància a l’ora d’ara. Del còp, causiguèri de far a la mòda de la descreissença : totas las cançons de Djé Balèti son sus tres ritmes e pas mai. Lo primièr es una mescla entre lo côco de Tolosa e la tarantella - remarcaretz qu’a mitat camin entre Vila Ròsa e Bòta italiana, se tròba Niça. Aprèp, m’inspirèri del Chaâbi magrebin e de l’arrasta-pé, un ritme del nordeste brasilian.

Parlatz fòrça de Niça. Es una de las tematicas importantas de vòstras cançons...

Segur. Ara es venguda mon país de pantais. Soi Tolosan tanben, ai la dobla cultura ! Niça demòra una pòrta sus ma jovença, sus la Mediterranèa. Es tanben una pòrta sus Occitània. Puèi i a tota sa mitologia e son istòria incresibla. Mon instrument, l’« espina » es niçard. Lo decubriguèri dins un libre sul Carnaval de la vila - aviá desaparegut e demandèri a un lautièr de me lo tornar fargar. En seguida l’electrifiquèrem.

Cossí evoluèt vòstra musica pel segond album de Djé Balèti ?

Avèm gardat la metèissa formacion : una bassista, una batariá e ieu amb l’espina. Pasmens, avèm apregondit del costat del ròck ; l’album novèl es a l’encòp mai « pagan » e pus politic me sembla.


Prefaci de Felip Gardy a 'La quimèra' de Joan Bodon (1989)

La Quimèra

Per sa reedicion en 1989, las Edicion de Roergue accompanhava lo libre de Joan Bodon d'un prefaci de Felip Gadry.

Justin Bessou o cossí escriure la lenga nòstra (1903)

Civada coiola dins un camp de froment

Un tèxt de Justin Besson, testimoniatge preciós per saupre çò que cal pas far a l'escrich.

Tolosa : centre d'excelléncia de l'OTAN dedicat a l'espaci

Espaci

Al mes de julhet de 2023 se dubriguèt a Tolosa un centre d'excelléncia de l'OTAN dedicat a l'espaci.

Entrevista de Ernest Bergez, Sourdure

Dins son magazine dels meses de julhet e d'agost de 2019 la vila de Tolosa publicava una entrevista del musician Ernest Bergez, dich Sourdure, que presentava al mes de julhet son espectacles al Metronum.

Viure 1965 : Revolucion Occitana

La revista Viure fondada en 1964 foguèt pendent un desenat d'ans lo luòc d'expression privilegiat per la critica, las analisas, l'expression d'una pensada occitana liura.