Se debanarà lo 29 de març de 2019 a l'universitat de Tolosa Joan Jaurés una
Jornada d’Estudi Joves Cercaires en domeni Occitan. Lo tèma d'aquela jornada
serà : Transmission : creacion e ibridacion dins lo domeni d’òc.
Extrach de la presentacion dels organizators – Los Joves Cercaires en Domeni Occitan (JCDO) organizan lo 29 de març de 2019 a l’Universitat Joan Jaurés de Tolosa una Jornada d’Estudi. Aquesta iniciativa a vocacion a crear un espaci de rescontre, d’escambi e de mesa en relacion, entre los joves cercaires que lor subjècte d'estudi tòca al domeni occitan, e, permetrà tanben d’oficializar la relacion institucionala entre l’AIEO e los JCDO.
Una tematica pro larga es estada causida per tocar de cercaires d’orizonts divèrses : especialistas de la literatura medievala, modèrna o contemporanèa, lingüistas, socioclingüistas, especialistas de l’istòria medievala, modèrna o contemporanèa, musicològs, antropològs, sociològs...
Una plaça importanta serà dedicada als escambis. Cada comunicacion durarà vint minutas e serà seguida d’una discutida de dètz minutas amb lo public. Aquela Jornada d’Estudi serà plaçada jos la tematica de la transmission, jos totas sas formas, e en particular de mercés doas dralhas : la creacion e l’ibridacion.
Dins mantuns domenis avèm fins ara rasonat en tèrmes de casas que i avèm pegadas d’etiquetas dessús per ordenar e classificar los objèctes d’estudis. Las divisions en genres, estiles, movements, lengas... En tant que camps de recèrca plan definits dubrisson de pistas reflexivas mas impausan ça que la de limits a la pensada. De fach, la creacion es plan sovent composita e son analisi deu téner compte dels apròchis crosats e despartimentar las coneissenças. La fusion d’elements de genres e de practicas divèrses dins de domenis diferents mena a l’ibridacion.
La mescla dels genres es benlèu una de las caracteristicas màgers de la literatura occitana, quina que siá son epòca de produccion : es alara malaisit o gaireben impossible d’embarrar un tèxt dins un genre literari unenc. Se nos interessam a las adaptacions, a las reviradas o a las reescrituras, aquelas tres modalitats de difusion del tèxt implican l'intervencion d'un traductor o d’un escrivan. Se pausa alara la question de las causidas e dels apòrts personals, de la mescla entre lo tèxt original e un apòrt ulterior.
Dins lo domeni lingüistic, notadament en occitan, las practicas tant oralas coma escrichas pluralas son lo rebat d’una realitat locala o d’una construccion panoccitana. Lo lexicograf ven alara lo regulator de la lenga, condiciona la creacion de mots novèls, d’una lenga mai o mens dialectalizada e eiretada.
L’ibriditat e la pluralitat de l’identitat de l’autor d’una òbra passa per l’emplec de son nom vertadièr, d’un pseudonim o d’una identitat usurpada o pantaissada. La causida d’una identitat puslèu qu’una autra correspond a l’expression d’una volontat de creacion particulara (de còps dins un contèxte particular, notadament la censura) mas condiciona tanben la recepcion de l’òbra.
Totes los fenomèns de transmission, de creacion e d’ibridacion evocats çai-sus son generals e s’aplican en realitat a totas las arts e a un fum de domenis de recèrca coma l’arquitectura, l’epigrafia, las arts plasticas, la musica, lo teatre...
Punt d’òrgue de la transmission actuala, lo numeric ocupa una plaça preponderanta dins la vida vidanta e decupla las possibilitats de creacion e de difusion de la matèria occitana.
