Actes del congrès de toponimia d'Aush (2007).

Prefaci de Patrici Pojada : "Los noms de lòcs son una part del patrimòni cultural e lingüistic. Los servar e los far servir dins la lenga pròpria del país es una necessitat coma ja o precisava lo Conselh d’Euròpa, dins un tèxt del 7 d’octobre de 1981, que preconizava "l’adopcion progressiva, se s’escai conjuntament amb la denominacion venguda usuala, de las formas corrèctas de la toponimia, a partir dels lengatges originals de cada territòri".

"Conscienta de las jògas importantas que i a a salvagardar e promòure la toponimia regionala, la Region Miègjorn-Pirenèus organizèt en 2003 una jornada sul tèma "Toponimia e aprofeitament del territòri". Foguèt l’escasença de far conéisser unas experiéncias que concernissián de lengas minorizadas e de menar una reflexion sus de vias a seguir.

"Qualque temps apuèi, a la tardor de 2007, lo collòqui que se debanèt a l’Ostal del Departament de Gèrs, a Aush, n’es, d’un biais, l’esperlongament e l’aprigondiment. Organizat cotria per l’IEO (Institut d’Estudis Occitans) e lo CROM (Centre de Ressorsas Occitanas e Meridionalas), aquelas doas jornadas permetèron, al còp, de soscar als metòdes de la toponimia e de presentar d’experiéncias concrètas en Occitània (dels Alps als Pirenèus, coma auriá pogut dire Mistral, en passant per Lemosin) e dins d’autres territòris ont se parlan de lengas diferentas del francés : Bretanha, Euskadi nòrd, Catalonha del Nòrd.

"Los esfòrces per organizar aquel collòqui se faguèron pas de bada. A penas qualques meses son passats que ja las seguidas apareisson. D’efièit, lo CROM e l’IEO venon d’editar e difusar, en particular amb lo sosten del Conselh regional de Miègjorn-Pirenèus e del Conselh general de Gèrs, un document practic destinat a sensibilizar las comunas e las collectivitats localas sus las possibilitats d’accions en matèria de toponimia e de senhalizacion bilingua. La Region sosten tanben la publicacion del primièr repertòri toponimic de Miègjorn-Pirenèus que porgirà, per cada comuna, la forma occitana del nom e la siá prononciacion. La reflexion es avançada, la matèria es prèsta a èsser utilizada, los fondaments d’un trabalh de fons son establits. Desirem, ara, que totes aquestes primièrs trabalhs tengan lor promessa e permetan d’anar mai luènh sus la via de la dignitat de la lenga occitana e de la siá socializacion."

Extrach de la contribucion de Patrick Sauzet : "Tornarai insistir en conclusion sul fach que la recuperacion occitana de la toponimia es pas un calhament, mas una remesa en movement. Es lo sens de la publicacion del repertòri practic de Patrici Pojada. La remesa en movement demanda l’exigéncia, l’esfòrç e la qualitat mas deu evitar los escuèlhs dels integrismes, que sián etimologics coma localistas. La toponimia es un bon simbòl de l’occitanisme, que demanda de longa de gerir la tension creatritz entre identitat locala e apartenéncia larga, entre present viscut e istòria mai o mens recenta, entres sciéncia e socializacion. Lo punt mai important es que l’atencion a la toponomia, lo restabliment o l’establiment de la forma grafica classica dels toponims, an pas de sens en defòra d’un projècte global de sosten e de promocion de la lenga occitana. Es inutil de restablir La Bastida del Vèrn per Labastide de Vert se degun sap pas çò qu’es un "vèrn" e una "bastida". Es inutil d’afichar “Tolosa” a costat o a la plaça de "Toulouse" s’es legit tò-lò-zà e percebut coma de latin. Lo restabliment de la toponimia (amb son simbolisme fòrt del fach que "cobrís l’espaci") pòt pas èsser un substitut de politica linguistica e de vida linguistica. Al contrari es una escomessa e un engatjament a remetre la lenga occitana al centre de la vida sociala dels païses d’òc."

Los documents se pòdon telecargar sul site de l'IEO [aquí]