En 2012 dins los Cahiers de l’Observatoire des pratiques linguistiques (pagina 87), Patrick Sauzet publicava un article titolat : Occitan : de l’importance d’être une langue. Tornam publicar l'abstract en occitan que presentava l'article.

Occitan : a quin punt compta d’èsser una lenga

Los lingüistas o veson sovent coma una causa sens importança qu’una parladura siá o pas una lenga, que doas parladuras apartengan o non a la meteissa lenga. La presenta contribucion a per tòca de solinhar que, per tant que l’occitan es concernit almens, d’èsser una lenga e de formar una meteissa lenga es ben important.

L’occitan coma lenga extèrna (donat social) es pas l’efièch o la projeccion d’un estat o d’un poder passat o present. L’occitan espeliguèt, prenguèt vam e foncionèt coma lenga abans que lo modèl modèrne d’un Estat foguèsse quitament mes en plaça.

L’occitan medieval existiguèt a travèrs de poders locals e feudals divèrses, bèls e pichòts, e interagiguèt amb eles. Ne recebèt de sosten e lor tornèt de prestigi, mas sens s’identificar amb un d’eles coma foguèt puèi lo cas del Francés amb lo Reialme de França e mai tard amb l’Estat nacion d’après la Revolucion francesa.

Quitament dins sa situacion d’anequeliment mai grand, l’occitan se gardèt quicòm de la forma d’evidéncia qu’aguèt a son treslús. La lenga se trobèt socialament desavalorada, sens quitar d’èsser percebuda coma lenga e coma una, pels parlaires coma pels de defòra.

La vision maximalament trocejada de la lenga coma una juxtaposicion de formas localas que se podián destriar gaireben a plaser unas de las autras sortís largament d’una conception elaborada pels lingüistas del sègle XIX, que son modèl epistemologic naturalista rejonhiá l’ideologia de la Tresena Republica e confortava sa politica escolara. La negacion o la dissolucion de l’occitan coma lenga satisfasiá un e l’autre requeriment.

La suggestion finala d’aquesta contribucion es que, s’es ben lo cas que lo fach de se trobar en defòra del modèl modèrne de l’Estat nacion (que permet a d’unas lengas que i a de recebre la garentida ultima d’una marina de guèrra) es estat una causa de flaquitge per l’Occitan e s’es ben vertat que se poiriá plan que menèsse a sa desaparicion dins un avenidor propdan, totun aquela situacion pòt èsser una font d’inspiration per desencoblar, desengranar, la lenga e l’Estat, çò que sembla una preoccupacion pertinenta dins l’Euròpa d’uèi ont un nivèl d’organizacion politica al dessús dels Estats nacions tradicionals se fa cada jorn mai real.

Èsser una lenga, per se e de per se, pòt venir un modèl interessant dins un avenidor sai que pas tan lonhdan. Una perspectiva interessanta e estimulanta pels aparaires de l’Occitan es de gardar la possiblitat dobèrta e lo modèl viu, e mai corresponda pas una practica sociala generalizada.

La sola fòrça de l’occitan es la riquesa de l’ofèrta culturala que representa en religant a la competéncia dels parlaires de uèi una granda varietat de produccions a travèrs lo temps e l’espaci, una produccion literària en particular mas tanben lo recuèlh de la vida populara de la lenga.

D’un biais pòt semblar derisòri, mas se pòt ça que la revelar atrasent e sedusent per fòrça mond, mai lèu que s’esperariá.

Patrick Sauzet

 

Legir l'article : [aquí]


Pedagogia : 'Enfanças'

En 2012 lo Centre Regional de Documentacion Pedagogica (CRDP) de l'acadèmia de Montpelhièr publicava un document a destinacion dels joves lectors Enfanças.

Totèm : lo grapaud de Baçan

Grapaud de Baçan

En 2017 sortiguèt la revista Los rocaires numèro 2, presentava qualques totèms occitans.

Signatura d'un acòrd comercial entre Union Europèa e Nòva Zelanda

Jacinda Ardern e Ursula von der Leyen lo 30 de junh de 2022 © Comision Europèa

Lo 30 de junh de 2022, Union Europèa e Nòva Zelanda an signat un acòrd comercial.

Vidèo : G. Couffignal sus 'La Santa Estela del centenari'

Couffignal

Conferéncia de G. Couffignal sus La Santa Estela del centenari.

Montpelhièr : l'arpa del Senhor Guilhèm

En març de 2018 dins sa revista mesadièra la vila de Montpelhièr comunicava en occitan.