En 2012 dins los Cahiers de l’Observatoire des pratiques linguistiques (pagina 87), Patrick Sauzet publicava un article titolat : Occitan : de l’importance d’être une langue. Tornam publicar l'abstract en occitan que presentava l'article.

Occitan : a quin punt compta d’èsser una lenga

Los lingüistas o veson sovent coma una causa sens importança qu’una parladura siá o pas una lenga, que doas parladuras apartengan o non a la meteissa lenga. La presenta contribucion a per tòca de solinhar que, per tant que l’occitan es concernit almens, d’èsser una lenga e de formar una meteissa lenga es ben important.

L’occitan coma lenga extèrna (donat social) es pas l’efièch o la projeccion d’un estat o d’un poder passat o present. L’occitan espeliguèt, prenguèt vam e foncionèt coma lenga abans que lo modèl modèrne d’un Estat foguèsse quitament mes en plaça.

L’occitan medieval existiguèt a travèrs de poders locals e feudals divèrses, bèls e pichòts, e interagiguèt amb eles. Ne recebèt de sosten e lor tornèt de prestigi, mas sens s’identificar amb un d’eles coma foguèt puèi lo cas del Francés amb lo Reialme de França e mai tard amb l’Estat nacion d’après la Revolucion francesa.

Quitament dins sa situacion d’anequeliment mai grand, l’occitan se gardèt quicòm de la forma d’evidéncia qu’aguèt a son treslús. La lenga se trobèt socialament desavalorada, sens quitar d’èsser percebuda coma lenga e coma una, pels parlaires coma pels de defòra.

La vision maximalament trocejada de la lenga coma una juxtaposicion de formas localas que se podián destriar gaireben a plaser unas de las autras sortís largament d’una conception elaborada pels lingüistas del sègle XIX, que son modèl epistemologic naturalista rejonhiá l’ideologia de la Tresena Republica e confortava sa politica escolara. La negacion o la dissolucion de l’occitan coma lenga satisfasiá un e l’autre requeriment.

La suggestion finala d’aquesta contribucion es que, s’es ben lo cas que lo fach de se trobar en defòra del modèl modèrne de l’Estat nacion (que permet a d’unas lengas que i a de recebre la garentida ultima d’una marina de guèrra) es estat una causa de flaquitge per l’Occitan e s’es ben vertat que se poiriá plan que menèsse a sa desaparicion dins un avenidor propdan, totun aquela situacion pòt èsser una font d’inspiration per desencoblar, desengranar, la lenga e l’Estat, çò que sembla una preoccupacion pertinenta dins l’Euròpa d’uèi ont un nivèl d’organizacion politica al dessús dels Estats nacions tradicionals se fa cada jorn mai real.

Èsser una lenga, per se e de per se, pòt venir un modèl interessant dins un avenidor sai que pas tan lonhdan. Una perspectiva interessanta e estimulanta pels aparaires de l’Occitan es de gardar la possiblitat dobèrta e lo modèl viu, e mai corresponda pas una practica sociala generalizada.

La sola fòrça de l’occitan es la riquesa de l’ofèrta culturala que representa en religant a la competéncia dels parlaires de uèi una granda varietat de produccions a travèrs lo temps e l’espaci, una produccion literària en particular mas tanben lo recuèlh de la vida populara de la lenga.

D’un biais pòt semblar derisòri, mas se pòt ça que la revelar atrasent e sedusent per fòrça mond, mai lèu que s’esperariá.

Patrick Sauzet

 

Legir l'article : [aquí]


Las lengas de l'Union Europèa

En 2013 sortissiá lo libre de Jaume Corbera Pou, La Unió Europea, un mosaic lingüístic. Dins lo jornal La Setmana numèro 1001 Joan-Claudi Forêt ne fasiá la critica.

Justin Bessou o cossí escriure la lenga nòstra (1903)

Civada coiola dins un camp de froment

Un tèxt de Justin Besson, testimoniatge preciós per saupre çò que cal pas far a l'escrich.

Croàcia passa a l'èuro e intra dins l'espaci Schengen

Membre de l'Union Europèa dempuèi 2013, Croàcia emplega dempuèi aqueste 1èr de genièr de 2023 l'èuro coma moneda. De pèças novèlas son donc intradas en circulacion.

Loís Alibèrt : Renaissença catalana e Renaissença occitana (1933)

Loís Alibèrt e Pompeu Fabra en 1933

Un tèxt de Loís Alibert publicat dins la revista Oc numèro 10-11 de 1933.

Carles Pons : diaspòra roergassa en Argentina

Clement Cabanettes, Pigüé

Un article de Carles Pons sus la diaspòra roergassa en Argentina.