Pour que vivent nos langues<

Visual del movement Pour que vivent nos langues

Lo dijòus 8 d'abril de 2021 l'assemblada nacionala francesa adoptava lo projècte de lei de Paul Molac. Lo divendres 21 de mai lo Conselh constitucional la voidava d'una part de son contengut. Lo collectiu Pour que vivent nos langues apèla a manifestar lo dissabte 29 de mai.

La crida comuna pel 29 de mai

Lengas regionalas : SOS ensenhament ! Per que visquen l’occitan e las autras lengas, mobilizem-nos lo dissabte 29 de mai !

Dempuèi son espelida a l'automne de 2019 fàcia al dangièr menat per las refòrmas de l’actual ministre de l’Educacion nacionala, lo collectiu d’associacions de promocion de las lengas regionalas Per Que Visquen Nòstras Lengas a menat d'accions publicas (recampament lo 30 de novembre de 2019 a París, renovelat dins totes los territòris lo 10 d’octobre de 2020). Lor tòca : avisar l’opinion sus las consequéncias de las refòrmas per l’ensenhament de nòstras lengas, mas tanben botar al lum la fòrça vitala de nòstras lengas, lor capacitat de creacion, l’apòrt a la diversitat culturala del país e de l’Umanitat, alara que la menaça de lor disparicion es avançada per l’UNESCO.

En parallèl a aquelas accions unitàrias de nòstras associacions, lo trabalh de l’Assemblada nacionala e del Senat a permés, pel primièr còp dempuèi 1951, l’adopcion lo 8 d’abril, a una plan larja majoritat transpartisana, de la lei sus la proteccion patrimoniala de las lengas regionalas e lor promocion depausada pel deputat Paul Molac. Aquel vòte, arrancat fàcia a l’oposicion capuda del ministre Blanquer, es estat portaire d’un espèr grandaràs e de debats publics d’un ample e d’una qualitat jamai vists.

Pr’aquò, tot bèl just abans la data de sa promulgacion, 61 deputats an sasit lo Conselh constitucional contra aquesta lei. Al moment ont lançam aquesta crida, sabèm pas çò que serà la resulta d’aquela manòbra plan pietadosa, que lo quite ministre n’es a l’origina.

Es l’acte darrièr en data de l’entrepresa d’avaliment de l’ensenhament de l’occitan e de las lengas regionalas per aquel ministèri, aprèp :

  • los efèctes malastroses d’una refòrma del licèu que mena a una baissa mejana de la mitat dels efectius d’escolans ;
  • l’elaboracion d’un pretendut « Plan Lengas » qu’ignòra las lengas regionalas ;
  • lo refús caput de reçaupre una delegacion del collectiu Per Que Visquen Nòstras Lengas.

Aquò al nom d’una politica generala d’estalvis budgetaris e de fracàs dels servicis publics.

Contra un ministèri en desfasament amb las aspiracions d’una opinion publica fièra de la diversitat culturala e lingüistica, marcarem, lo 29 de mai, nòstra determinacion a crear, escriure, luchar per l’occitan e las autras lengas regionalas, per las ensenhar al pus grand nombre.

Ensenhar la lenga es un objectiu bèl, mas es tanben la plaça de l’occitan dins la societat qu’es en question dins totes los domènis de la vida vidanta (mèdias, vida publica, creacion artistica...). D’avançadas son necessàrias a totes los plans, del local a l’internacional, del departamental al regional.

Per èsser vertadièrament democratica, França se poirà pas passar de ratificar un jorn o l’autre la Carta europèa de las lengas.

Vos convidam doncas a prene part a las accions portadas per las associacions e estructuras occitanas aqueste 29 de mai e a prene iniciativas per que capite la mobilizacion.

Lo dissabte 29 de mai, cal agir per l’occitan : amassa, sèm mai fòrts !

Lo collectiu Pour que vivent nos langues


Max Roqueta e lo roman

Mièja-Gauta

Lo tèxt çai-jos es extrach de la plaqueta de presentacion de la mòstra : Max Roqueta, la libertat de l’imaginari, que se debanèt en 2014 e 2015 a Montpelhièr.

Los mots de milhau

En 2015 sortissiá lo libre de Martine e Jacques Astor, Los mots de Millau.

Union Europèa : ajudas a la infrastructuras de transpòrt

Ralh ferroviari

Lo dijòus 22 de junh de 2023 la Comission Europèa comunicava sus la politica de l'Union en matèria de transpòrt. Son 6,2 miliards d'èuros que seràn investits dins las infrastructuras.

Montpelhièr : l'arpa del Senhor Guilhèm

En març de 2018 dins sa revista mesadièra la vila de Montpelhièr comunicava en occitan.

Prefaci de Felip Gardy a 'La quimèra' de Joan Bodon (1989)

La Quimèra

Per sa reedicion en 1989, las Edicion de Roergue accompanhava lo libre de Joan Bodon d'un prefaci de Felip Gadry.