Un article de Joan Fourié dins la revista Lou Felibrige novembre/decembre de 2010.

Agait sus Joan-Ives Casanòva

A la fin de 2009 las edicions Jorn publiquèran un recuelh de tèxtes poetics de Joan-Ives Casanòva atal nomenat ... enfra lei trèus... (limbs). N'avèm parlat dins aquesta revista. Le solaç estivenc me balhèt l'ocasion d'anar mai al rescontre d'aquel autor a travèrs doas autras de sas òbras paregudas en decembre de 2007 : A l'esperduda dau silenci e Trèns per d'aubres mòrts. Una descobèrta que daissa pas de vos far perpensar e de solicitar tan l'intelligéncia que la sensibilitat prigonda de l'arma umana.

Penetrar la cosmogonia poetica de Joan-Ives Casanòva relèva d'una vertadièra aventura interiora, una mena d'ascèsi, de viatge cerebral ont tota la fòrça interpretativa del lector, sens debrembar son poder imaginatiu e l'espandida de sa sensibilitat, se trapan questionats, per dire pas carcinats. Una mesa a l'espròva, una davalada dins un univers intellectual d'una rigor sens deca.

« L'abséncia trèva totei lei libres... » e Joan-Ives Casanòva nos en afermís la vertat quitament minerala dins una lenga d'una bèla clartat, un debanadís argumentat a còp d'images, de reflexions, de demostracions, de desvelopaments agulhonats per una intelligéncia totjorn aluserpida, movedissa, agusada e ponhenta.

Joan-Ives Casanòva aima los racontes, las istòrias, la dialectica, la causa dita e escrita. Sos Trèns ne son un exemple remirable. E totjorn aquela puretat clinica de la lenga e de la sintaxi, enfachinament verbiós que decessa pas de nos peltirar, de nos aspirar, de nos menar dins una autra dimension. Una « eternitat pantaiada » tal que l'autor nos la porgís dins son umanitat inagotabla e dins son poder encantator. Segur, Joan-Ives Casanòva se legìs pas d'aise mas la rescompensa es a la cima de la rega, al viradís de la pagina, a la prigondor de l'òbra...

Majoral Joan Fourié


Sèrgi Viaule : critica de 'Bonjour tristesse'

Françoise Sagan

Dins lo numèro 144 de la revista Infòc de decembre de 1995, pareissiá la critica de Sèrgi Viaule del libre de Françoise Sagan paregut en 1954.

Critica del libre de Joan-Maria Petit e Pèire Francés : 'Bestiari, aubres, vinhas'

Joan-Maria Petit e Pèire Francés : 'Bestiari, aubres, vinhas'

En 1979 la revista Aicí e ara publicava una critica de Maria-Clara Viguièr del libre Bestiari, aubres, vinhas.

Ajuda militara a Ucraina : Caesars e missils AASM

Missil AASM

Lo 18 de genièr de 2024 lo ministre de la defensa francés Sébastien Lecornu anoncièt un cèrt nombre de mesuras per ajudar Ucraina dins sa lucha contra l'occupant rus.

Robèrt Lafont subre l'alienacion (I)

Chorus

Un article de robèrt Lafont subre l'alienacion.

Prefaci de Frederic Mistral a 'La pauriho' de Valèri Bernard (1899)

paurilha

En 1899 sortissiá a Marselha lo libre La pauriho de Valèri Bernard amb un prefaci de Frederic Mistral.