Halles de l'Aveyron

Ven de se dubrir (fin de 2017) en Illa de França un supermercat Les Halles de l'Aveyron dedicat als produches roergats. Es la cooperativa Unicor qu'es a l'origina del projècte.

Es localizat a Saint-Gratien en Val d'Oise.

Aquò's pas la primièra estructura d'aquela mena. Les Halles de l'Aveyron d'Herblay, totjorn en Val d'Oise, permetan ja als parisencs de s'aprovisionar en produches de qualitat dempuèi 2014. Lor primièr magazin dubriguèt a Rodés en 2008.

Es lo succés d'aqueles primièrs projèctes que butèt los entreprenaires avaironeses a persegir l'aventura.

Unicor es una cooperativa compausada de mai de 9 000 productors localizats mai que mai en Avairon, mas tanben en Tarn, Lozèra, Cantal o Tarn e Garonne.

L'estructura a per ambicion de valorizar la produccion agroalimentària d'aquelas regions occitanas.

Los produches : cars (vedèl, anhèl, pòrc, buòu...), formatges, tripons, aligòt, vins, mèls... mas tanben : cagaròls, chips, pizzas, cervesas...

Los tres magazins (lo de Rodés e los dos francilians) an permetut la creacion d'un centenat de pòstes de trabalh. D'autres projèctes son en cors de desvolopament.

[ne saupre mai]


Justin Bessou o cossí escriure la lenga nòstra (1903)

Civada coiola dins un camp de froment

Un tèxt de Justin Besson, testimoniatge preciós per saupre çò que cal pas far a l'escrich.

Friedrich Engels e la nacionalitat del Sud de França (1848)

Friderich Engels

En 1848 dins la revista Neue Rheinische Zeitung n° 93, Friedrich Engels considerava la nacionalitat del Sud de França.

Los Païses Baltics son desconectats dels malhums electrics rus e bielorús

Electricitat, pilònes

Lo dimenge 9 de febrièr de 2025 son estats desconectats dels malhums electrics rus e bielorús los tres Estats Baltics, Estònia, Letònia e Lituània.

Antonin Perbòsc : Fuòc nòu (1904)

Antòni Perbòsc

Article d'Antonin Perbòsc publicat pel primièr còp dins la revista Mont-Segur en 1904.

Critica del libre de Glaudi barsòtti : 'La tèrra deis autres'

Illustracion 'La tèrra deis autres'

En 1979 la revista Aicí e ara publicava una critica del libre de Glaudi barsòtti : La tèrra deis autres.