Halles de l'Aveyron

Ven de se dubrir (fin de 2017) en Illa de França un supermercat Les Halles de l'Aveyron dedicat als produches roergats. Es la cooperativa Unicor qu'es a l'origina del projècte.

Es localizat a Saint-Gratien en Val d'Oise.

Aquò's pas la primièra estructura d'aquela mena. Les Halles de l'Aveyron d'Herblay, totjorn en Val d'Oise, permetan ja als parisencs de s'aprovisionar en produches de qualitat dempuèi 2014. Lor primièr magazin dubriguèt a Rodés en 2008.

Es lo succés d'aqueles primièrs projèctes que butèt los entreprenaires avaironeses a persegir l'aventura.

Unicor es una cooperativa compausada de mai de 9 000 productors localizats mai que mai en Avairon, mas tanben en Tarn, Lozèra, Cantal o Tarn e Garonne.

L'estructura a per ambicion de valorizar la produccion agroalimentària d'aquelas regions occitanas.

Los produches : cars (vedèl, anhèl, pòrc, buòu...), formatges, tripons, aligòt, vins, mèls... mas tanben : cagaròls, chips, pizzas, cervesas...

Los tres magazins (lo de Rodés e los dos francilians) an permetut la creacion d'un centenat de pòstes de trabalh. D'autres projèctes son en cors de desvolopament.

[ne saupre mai]


Suls rapòrts entre la lenga occitana e la lenga francesa

Langue d'oïl contre langue d'oc

En 1979 dins la revista Aicí e ara, Francés Pic presentava lo libre de Michel Baris, Langue d'oïl contre langue d'oc

Prefaci de Frederic Mistral a 'La pauriho' de Valèri Bernard (1899)

paurilha

En 1899 sortissiá a Marselha lo libre La pauriho de Valèri Bernard amb un prefaci de Frederic Mistral.

Los Païses Baltics son desconectats dels malhums electrics rus e bielorús

Electricitat, pilònes

Lo dimenge 9 de febrièr de 2025 son estats desconectats dels malhums electrics rus e bielorús los tres Estats Baltics, Estònia, Letònia e Lituània.

Venècia : extrach del roman 'Mièja-Gauta'

Masqueta

Extrach del roman Mièja-Gauta de Max Roqueta paregut en 2010 a las edicions Trabucaire.

Sèrgi Viaule : critica de 'Bonjour tristesse'

Françoise Sagan

Dins lo numèro 144 de la revista Infòc de decembre de 1995, pareissiá la critica de Sèrgi Viaule del libre de Françoise Sagan paregut en 1954.