borbolh

Dins son numèro de genièr de 2020 la revista de la comuna de Narbona presentava lo projècte 50 ans de borbolh occitan :

50 ans de borbolh occitan

A l'iniciativa de l'INA, del CIRDÒC – Institut occitan de cultura, e en associacion amb l'Universitat Paul-Valéry de Montpelhièr, pendant mai d'un an de documentalistas, jornalistas, cercairas e cercaires cabussèron dins los desenats de milièrs d'archius dels dos establiments, las de l'audiovisual public per l'INA e las del movement occitan per lo CIRDÒC.

Resultat d'aquel trabalh extraordinari de recèrca, de seleccion e d'estudi de documents mesconeguts e de còps inedits, una fresca numerica ara accessibla a totes sus Internet que conta, vista d'aicí, d'Occitània, una autra istòria del mond contemporanèu, de sas evolucions socialas, intelectualas, artisticas, economicas e politicas.

50 ans de borbolh occitan es un projècte sostengut per la Region Occitània e l'Union Europèa, desvolopat dins l'encatre del projècte Occitanica +.

Per ne saupre mai [clicar]


Justin Bessou o cossí escriure la lenga nòstra (1903)

Civada coiola dins un camp de froment

Un tèxt de Justin Besson, testimoniatge preciós per saupre çò que cal pas far a l'escrich.

Suls libres de Joan-Ives Casanòva 'Trèns per d'aubres mòrts' e 'A l'esperduda dau silenci'

'Trèns per d'aubres mòrts' e 'A l'esperduda dau silenci'

En 2007 sortissián dos libres de Joan-Ives Casanòva : Trèns per d'aubres mòrts e A l'esperduda dau silenci.

Lo collectiu 'Per que viscan las nòstras lengas' escriu al Primièr Ministre

Pour que vivent nos langues

Lo collectiu Per que viscan las nòstras lengas mandèt al Primièr Ministre francés lo 2 de mai de 2025 una letra per lo questionar sus la plaça de las lengas minorizadas dins la reforma de la formacion iniciala e del recrutament dels ensenhaires.

Extrach de 'La quimèra' de Joan Bodon

La Quimèra

Debuta del libre de Joan Bodon, La Quimèra (Edicions de Roergue, 1989)

Sul libre 'S.T.O' de Régine Hugounenq

sto

En 2019 sortissiá lo libre S.T.O - Lo tust de tres letras de Régine Hugounenq. En novembre la revista de la metropòli de Montpelhièr ne fasiá la presentacion.