Associacion Òsca

Logo de l'associacion Òsca

En novembre de 2020 la revista de la comuna de Tolosa À Toulouse donava la paraula a Quentin Teillet de l'associacion Òsca.

« Promòure la cultura sul nòstre campus »

A l'Universitat Joan-Jaurès, los estudiants occitanistas an una associacion, « Òsca ». Encontre amb Quentin Teillet.

– En 2020, lo confinhament anullèt vòstra Setmana occitana, de qu'avètz fach per la remplaçar ?

Ongan la Setmana occitana deviá èsser consacrada a Joan Bodon, pel centenari de sa naissença. Aviam tot previst : concèrts, conferéncias, cantèra... Avèm ensajat de la reportar a la davalada mas tot es complicat.

Ça que la, a las datas qu'èran previstas, avèm publicat cada jorn suls malhums socials quicòm en ligam amb la programacion. Una presentacion de libre, de la vida de Bodon, de cançons...

La Setmana occitana es lo gròs projecte cada an per « Òsca », que nos permet de promòure la cultura occitana en vila a Tolosa, e mai que mai sul campus. Cada edicion, aculhissèm tanben d'estudiants de Lleida en escambi.

–« Òsca » es un element important dels estudis d'occitan ?

Sèm un trentenat de membres, quasi totes inscrits en occitan a Joan Jaurès. Cada annada n'i a tanben dos o tres que son pas en cors amb nautres. En licéncia d'occitan, coma sèm pas nombroses, l'integracion dins la promocion es aisida.

E puèi l'associacion nos permet d’encontrar los estudiants de las autras classas. Doncas nos coneissèm totes e me pensi qu'avèm mens de pression que dins las autras matèrias. Sabèm que i a mond per nos ajudar. Los professors tanben nos coneisson, per eles sèm pas un estudiant de mai, sens nom.

– Venètz de Peiregòrd, cossí sètz arribat dins l'associacion ?

Fau d'occitan dempuèi ma dintrada al collègi e sabi dempuèi la 3ena que vòli passar la licéncia. Soi vengut a Tolosa per aquò. E tre la primièra setmana, los ancians de l'associacion venguèron en classa per la nos presentar. Ieu èri motivat : « Òsca » nos permet de participar en espectator e coma organizator a d'eveniments culturals.

Çò qu'es agradiu es que dins aqueles eveniments i encontram tanben mond de'n defòra de l'universitat, de regents, de militants, d'associatius... Sabi pas s'aquela proximitat existís dins totes los mitans coma dins l'occitanisme.

Sorsa del tèxt : revista À Toulouse numèro 74, novembre de 2020.


Los romans de Cristian Chaumont

Los darrièrs romans de Christan Chaumont

Cristian Chaumont publiquèt son primièr libre en 2010 a IEO Edicions, un roman policièr d'un pauc mai de cent paginas que revolucionèt pas las letras occitanas mas qu'aviá alara lo merite de donar a la literatura nòstra un libre dins un genre un pauc delaissat : lo policièr.

Tolosa : Aplec de la sardana

Aplec de la sardana

Dins son magazine del mes de mai de 2019 la vila de Tolosa publicava una entrevista d'Estel Llansana que presentava l’Aplec de la sardana que s'anava debanar dins la vila.

Los Païses Baltics son desconectats dels malhums electrics rus e bielorús

Electricitat, pilònes

Lo dimenge 9 de febrièr de 2025 son estats desconectats dels malhums electrics rus e bielorús los tres Estats Baltics, Estònia, Letònia e Lituània.

Suls libres de Joan-Ives Casanòva 'Trèns per d'aubres mòrts' e 'A l'esperduda dau silenci'

'Trèns per d'aubres mòrts' e 'A l'esperduda dau silenci'

En 2007 sortissián dos libres de Joan-Ives Casanòva : Trèns per d'aubres mòrts e A l'esperduda dau silenci.

Prefaci de Felip Gardy a 'La quimèra' de Joan Bodon (1989)

La Quimèra

Per sa reedicion en 1989, las Edicion de Roergue accompanhava lo libre de Joan Bodon d'un prefaci de Felip Gadry.