L’òme de la baudufa e d’autres racontes, detalh
Detalh de la cobèrta del recuèlh : 'L’òme de la baudufa e d’autres racontes'

A la debuta del mes de febrièr de 2023 lo Centre d'Afrairament Occitano-Catalan (CAOC) de Barcelona comunicava sus la parucion del recuèlh : L’òme de la baudufa e d’autres racontes. Recampa los tèxtes dels finalistas del IIIen Concors de Racontes brèus en occitan Enric Garriga Trullols de 2022.

Lo concors a per vocacion de promòure la lenga e la cultura occitanas, d'afortir sa riquesa e sa creativitat.

Per aquesta tresena edicion, lo nombre de racontes presentats es en augmentacion. Vint-e-nòu tèxtes son estats editats.

Qualques tèxtes publicats :

  • L’òme de la baudufa, Joris Heitz ;
  • Un òme crudèu, Matieu Poitavin ;
  • Agriutas amaras, Eliane Tourtet ;
  • Un afar de sang, Alan Vidal ;
  • Planvenguda a la vida, Federico Merino Mir ;
  • Triptic de guèrra, Michel Gonin ;
  • Lo gojat qui parlava la lenga vielha dau país meravilhós, Marie Armentia ;
  • La dòna del parc, Chantal Demarest ;
  • Sus leis alas dei vents, Lisa Gròs ;
  • Dins lo rai dels astres, Laure-Anne Caraty ;

Lo CAOC organiza cada an lo Concors de Racontes brèus en occitan Enric Garriga Trullols. L'organizacion de la quatrena edicion en 2023 ven de començar.

L’òme de la baudufa e d’autres racontes


Robèrt Lafont subre l'alienacion (I)

Chorus

Un article de robèrt Lafont subre l'alienacion.

Maria-Clàudia Gastou : sus 'l'Armana prouvençau'

armana prouvençau

A propaus de l'Armana prouvençau.

Croàcia passa a l'èuro e intra dins l'espaci Schengen

Membre de l'Union Europèa dempuèi 2013, Croàcia emplega dempuèi aqueste 1èr de genièr de 2023 l'èuro coma moneda. De pèças novèlas son donc intradas en circulacion.

Sèrgi Viaule : critica del libre de Miguel de Unamuno 'Sant Manuel lo bon, martir'

Al cors de l'estiu de 2020, IEO Edicions publiquèt dins la colleccion Flor envèrsa Sant Manuel lo Bon, martir de Miguel de Unamuno.

Lo site de René Merle : Remembrança

Illustracion, site de René Merle

René Merle es actiu dempuèi las annadas setanta al còp coma escrivan, cercaire o militant. S'interessèt notadament a l'accion occitanista e a la lenga occitana. Publica sus un site dedicat la frucha de son trabalh.