L’òme de la baudufa e d’autres racontes, detalh
Detalh de la cobèrta del recuèlh : 'L’òme de la baudufa e d’autres racontes'

A la debuta del mes de febrièr de 2023 lo Centre d'Afrairament Occitano-Catalan (CAOC) de Barcelona comunicava sus la parucion del recuèlh : L’òme de la baudufa e d’autres racontes. Recampa los tèxtes dels finalistas del IIIen Concors de Racontes brèus en occitan Enric Garriga Trullols de 2022.

Lo concors a per vocacion de promòure la lenga e la cultura occitanas, d'afortir sa riquesa e sa creativitat.

Per aquesta tresena edicion, lo nombre de racontes presentats es en augmentacion. Vint-e-nòu tèxtes son estats editats.

Qualques tèxtes publicats :

  • L’òme de la baudufa, Joris Heitz ;
  • Un òme crudèu, Matieu Poitavin ;
  • Agriutas amaras, Eliane Tourtet ;
  • Un afar de sang, Alan Vidal ;
  • Planvenguda a la vida, Federico Merino Mir ;
  • Triptic de guèrra, Michel Gonin ;
  • Lo gojat qui parlava la lenga vielha dau país meravilhós, Marie Armentia ;
  • La dòna del parc, Chantal Demarest ;
  • Sus leis alas dei vents, Lisa Gròs ;
  • Dins lo rai dels astres, Laure-Anne Caraty ;

Lo CAOC organiza cada an lo Concors de Racontes brèus en occitan Enric Garriga Trullols. L'organizacion de la quatrena edicion en 2023 ven de començar.

L’òme de la baudufa e d’autres racontes


Loís Alibèrt : Renaissença catalana e Renaissença occitana (1933)

Loís Alibèrt e Pompeu Fabra en 1933

Un tèxt de Loís Alibert publicat dins la revista Oc numèro 10-11 de 1933.

Vidèo : entrevista de Maria-Joana Verny

M.-J. Verny

L'entrevista de Maria-Joana Verny (FELCO) per Marius Blenet (França 3). Genièr de 2017.

Tolosa : centre d'excelléncia de l'OTAN dedicat a l'espaci

Espaci

Al mes de julhet de 2023 se dubriguèt a Tolosa un centre d'excelléncia de l'OTAN dedicat a l'espaci.

Vidèo : G. Couffignal sus 'La Santa Estela del centenari'

Couffignal

Conferéncia de G. Couffignal sus La Santa Estela del centenari.

Sèrgi Viaule : critica de 'Bonjour tristesse'

Françoise Sagan

Dins lo numèro 144 de la revista Infòc de decembre de 1995, pareissiá la critica de Sèrgi Viaule del libre de Françoise Sagan paregut en 1954.