Visual, Total Festum

Visual, Total Festum

Dins son magazine de l'estiu de 2024 la region Occitània presentava l'edicion de venir del festenal Total Festum.

Total Festum : una cabussada festiva dins la riquesa culturala d'Occitània

Dempuèi 2006, lo festival Total Festum fa la promocion de las lengas e culturas catalanas e occitanas de pertot en Occitània. Ofrís, fins al 9 de julhet, mai de cent vint rendètz-vos dins tota nòstra region. Una programacion rica que mesclarà espectacles, exposicions, rescontres, balètis e concèrts gratuït.

Total Festum es un festenal fòrt e federador que mobiliza los actors associatius e los abitants a l’entorn d’eveniments de proximitat, mas tanben d’eveniments mai importants e toristics, coma la Sant Joan de Cotlliure, la Janada d’Albi...

Après un lançament l’an passat en país occitan a Seta, ongan, per sa 19ena edicion, l’obertura de Total Festum s’es debanada en tèrra catalana, dins una comuna ont lo catalan es ensenhat a l’escòla publica, Sant Hipòlit (Pirenèus Orientals). Lo site de La Font del Port, classificat Natura 2000, a la broa de l’estanh de Salses, es estat causit per sa biodiversitat lagunària e pel trabalh patrimonial menat per l’associacion Bonança. Es ailà que se tròba la barraca tradicionala de Bonança, associacion que restaura, entreten e fa navegar de barcas catalanas, e que, mai amplament, fa viure las tradicions catalanas.

Total Festum es tot a l’encòp l’escasença de viure las culturas occitanas e catalanas e de practicar o de s’iniciar a aquestas lengas. La senhaletica dels eveniments dels festival es bilingüa e i son prepausats maites talhièrs d’iniciacion. Per tal d’acompanhar lo public, la Region, amb lo Centre internacional de recèrca e documentacion occitanas (CIRDÒC) e l’Ofici Public de la Lenga Catalana, fornís una miniguida per far la fèsta en catalan e en occitan. Rituals tradicionals, castèls umans, animals totemics, balètis, concèrts, espectacles, lecturas, talhièrs, debats, jòcs, espòrts, passejadas, gastronomia...

Cada an, en junh, son un fum d’escasenças de descobrir, transmetre e partejar nòstras lengas e culturas occitanas e catalanas.


Critica del libre de Joan-Maria Petit e Pèire Francés : 'Bestiari, aubres, vinhas'

Joan-Maria Petit e Pèire Francés : 'Bestiari, aubres, vinhas'

En 1979 la revista Aicí e ara publicava una critica de Maria-Clara Viguièr del libre Bestiari, aubres, vinhas.

Nòva : 'Lo cinc de junh' d'Ives Roqueta

Estiu

Dins la revista Letras d'òc numèro 1, de 1965, Ives Roqueta publicava lo tèxt : Lo cinc de junh.

Los Païses Basses e Danemarc mandaràn a Ucraina de F-16

F-16C

Dimenge 20 d'agost de 2023, Mark Rutte, primièr ministre neerlandés, anoncièt que de F-16, avion de combat de concepcion estatsunidenca, serián mandats a Ucraina per los Païses Basses e per Danemarc.

Max Roqueta e lo roman

Mièja-Gauta

Lo tèxt çai-jos es extrach de la plaqueta de presentacion de la mòstra : Max Roqueta, la libertat de l’imaginari, que se debanèt en 2014 e 2015 a Montpelhièr.

Estudi sus la Cançon de la Crosada

En 2015 sortissiá lo libre Lorsque la poésie fait le souverain, Étude sur la Chanson de la Croisade Albigeoise.