Novembre de 2010, la FELCO comunica.

Avèm aprés amb emocion e tristessa la despartida d'Elèna Gracia-Cabanes a l'edat de 91 ans.

Desapareis amb ela un tròç de l'istòria de la lucha longa per l'occitan dins l'Educacion Nacionala. Mestressa d'escòla tre las annadas 40, ja engatjada dins la practica de la pedagogia inventada per Celestin Freinet, es lèu conscienta de l'importància de la presa en compte de la lenga dels mainatges, l'occitan dins sa region.

A la sortida de la guèrra, amb lo grop Antonin Perbosc, fòrma primièra de çò que serà puèi lo sector pedagogic de l'IEO, entrinca la mesa en plaça d'un malhum d'ensenhaires que sens esperar la timida lei Deixonne prova lo moviment en caminant, en despassant las empachas materialas (abséncia a la debuta de manuals adaptats per exemple) e mentalas, en un temps ont per fòrça mond en dedins e en defòra de l'institucion, lo "patois" aviá pas sa plaça a l'escòla de la Republica.

Militanta occitanista, militanta de la pedagogia, militanta sindicala tanben, Elena Gracia aviá pas abandonat lo combat après sa retirada. Sèm quauques uns qu'avèm agut lo privilègi de la conéisser e de reculhir sos sovenirs.

Precària que precària, la situacion de l'ensenhament de l'occitan uèi es sens comparason amb çò qu'èra quand Elena Gracia s'i engatjèt : a agut al fial de sa vida la satisfaccion de veire que son accion èra pas sens resulta, e per nosautres fa partida dels pionièrs que sens eles seriam pas ont sèm.

Saludam sa memòria, e la doblidarem pas. Semondèm nòstras condoleàncias a sos pròches.

Lo burèu de la FELCO [ligam]


Peticion contra la fin de l'Estivada de Rodés : Gardarem l'Estivada

Gardarem l'Estivada

Après las anóncias del conse de Rodés, Christian Teyssèdre, al subjècte de las animacions estivalas previstas per la vila, que preveson la desaparicion de l'Estivada coma manifestacion culturala occitana, un collectiu s'organiza per son manteniment.

Prefaci de Felip Gardy a 'La quimèra' de Joan Bodon (1989)

La Quimèra

Per sa reedicion en 1989, las Edicion de Roergue accompanhava lo libre de Joan Bodon d'un prefaci de Felip Gadry.

Lo collectiu 'Per que viscan las nòstras lengas' escriu al Primièr Ministre

Pour que vivent nos langues

Lo collectiu Per que viscan las nòstras lengas mandèt al Primièr Ministre francés lo 2 de mai de 2025 una letra per lo questionar sus la plaça de las lengas minorizadas dins la reforma de la formacion iniciala e del recrutament dels ensenhaires.

País de cocanha

pastel

Un article de la revista del consèlh regional d'Occitània de decembre de 2018 e genièr de 2019.

Estudi : 'L'òme que èri ieu' de Joan Bodon e L'occitan coma metafòra

L'òme que èri ieu

Vincenzo Perez de l'Università degli Studi di Ferrara trabalhèt de 2015 a 2016 sul libre de Joan Bodon, L'òme que èri ieu.