Un article de Patric Sauzet dins la revista OC - Estiu de 2004 - Pagina 2013

Mercadatge

Mercadatge, mercatica o marketing, aquí, pensam, la fòrça d'accion sus l'opinion. Aquí l'agre que lèva lo mond. Qual s'es pas pres a pensar a la necessitat de campanhas de reclama coma se disiá a la mitat del sègle passat, de publicitat, o melhor de comunicacion coma ara se ditz, per far passar un messatge occitanista ? De campanhas per exemple per valorizar la lenga, encoratjar sa pratica e son aprendissatge. Menar de campanhas aital fa partida de çò que los poders publics, particularament las Regions poirián far pro lèu e sens gaire de dificultat per l'occitan. O volguèsson !

Mas que pòt realament la comunicacion, sus la lenga en particular ? Escotèri, ausiguèri puslèu, un jorn recent, una reclama per de pastas, de pastas frescas mai frescas que las frescas, vendudas en supermercat, mas relevant aquò, çò disián, artisanalament que non sabi ! Exactament èran de tagliatelle que la votz que las lausava sonava de "TA. GLI. ([gli] coma dins glicina...) A. TEL." Lo primièr reflèx de l'auditor minimalament informat de l'escritura e de la prononciacion de l'italian es de se rire in petto de l'inhorança espessa o del tèunhe saber d'aqueles que, pel marketing, govèrnan quotidianament la nòstra compranha (o crompadèra en gascon). Benlèu comprarem sens nos n'avisar los produches que nos vòlon far crompar, simplament perque aurem a mièja retengut un nom e que l'aurem foscament religat a qual sap quina conotacion simpatica, e que sus la laissa d'un estatjament de supermercat, entre quatre o cinc produches semblants (sabon, lessiu, consèrva o glacets), lo nom vagament familièr e una simpatia leugièira e inexplicable nos auràn portat cap a aquel produch mai qu'a son vesin. Benlèu comprarem, mas aurem rigut.

Doncas risèm, dins nòstra pèl : saique nos vendràn sa menèstra o son bròt, e sa pasta dins lo bròt, mas per sempre demoraràn pas que de tristes analfabèts, o almens oligalfabèts... Desletrats o paucletrats. E puèi après rire un moment se fa jorn un dobte. Se pòt pas qu'agen pas dins la societat que fabrica las pastas en question o dins la societat de comunicacion qu'a engimbrada la campanha, o almens a son entorn, de conselhièrs que parlen qualque brigat d'italian e poguèsson corregir una error de prononciacion qu'aurà plan segur pas escapat a un fum d'auditor que l'auràn autanlèu senhalada a bèlas telefonadas al servici consomacion. Alavetz qué ? Alavetz o cal creire : sabon que se deuriá prononciar d'un biais, mas o fan pas a bèl exprèssi, per tal de seguir la falsa prononciacion comuna. La tòca de la comunicacion es pas de melhora la competéncia del public en italian mas de li vendre de pastas. De tròp ben prononciar poiriá fa nàisser una idèa de distància saberuda, un inconfòrt, per leugièr que siá... L'eficacitat es al prètz d'una pacha de conformisme maximal.

Una aiga minerala utilizèt d'occitan dins la comunicacion (dirai pas son nom tant que subvencionaràn pas ÒC, qu'o s'ameritan pas*). Una votz de drolleta primièr indistinta darrièr l'anóncia puèi que monta a l'audibilitat s'acaba per "... e s'apelariá X". X es lo nom d'un vilatge ont sorz l'aiga que parlam. En essent pas tròp espessas las escasenças d'ausir d'occitan a la television, cresi que qualques occitanistas vesián ja sas activitats esponsorizadas per las botiòlas d'aquela aiga minerala que forfolha, e vesián en retorn la societat que fabrica la dicha aiga intesificar son usatge de la lenga nòstra dins un cercle vertudós de socializacion. En guisa d'intensificacion d'usatge, la dicha aiga escutlèt un librilhon de recèptas del terrador, ont trufada, perdon : 'trufado' es evidentament un mot masculin (ja que s'acaba per '-o'). Lo dich libret e son autenticitat son plaçats jos la garentida d'una "legunda (sic : comprenètz legenda...) de X", grafinhada d'una ploma d'auca tremolejaira, probablament sus qualques pargamin ruste e mal pomcerat avant de passar sus l'etiqueta de las botelhas e dins los documents publicitaris. Mas per l'aiga X, es tot un e i càmbia pas res que l'occitan de la drolleta se reconesca (coma èra lo cas) o pas, que trufada siá femenin o masculin, e que se tracha d'una legenda o d'una ipotetica legunda... Tot aquò a pas ges d'importància. S'es tròp complicat d'escriure -a final que se pronóncie 'o' dobèrt, o de pausar un mot en '-o' que siá feminin dins una lenga romanica... se legunda tinda mai misteriós que legenda... la vertat e lo respècte de la lenga occitana pesan pas res en fàcia de la pus mendra brisa de gasanh d'imatge e de rapiditat de transmission del messatge. Aquel mond vòlon ben utilizar l'occitan per tant que se daisse utilizar sens resistir (foguèsse per la vertat de çò qu'es), mas de ges de biais lo servir en retorn de se'n servir.

La comunicacion es d'ont mai eficaça que seguís lo corent. Disi pas que serviriá pas de ren de poder utilizar la television e la ràdio per lai menar de campanhas de sensibilizacions o de promocions de la lenga e de la cultura occitana. O cal faire, e mai o cal exigir coma lo degut qu'es. Mas se nos arriba de poder ne menar, d'aquelas campanhas, nos cal avisar que s'agirà de redoblar d'engenh e de subtilitat dins la mesura que lo nòstre discors seguís pas las carrals acostumadas.

Patric Sauzet

* Patrick Sauzet fa aicí referéncia a la publicitat de la societat Quézac, filiala del grop soïssa Nestlé.


Sus l'empec de la lenga occitana en sciéncia

tablèu

Un article de Felip Carbona publicat dins la revista Vida Nòstra en 1972, sus l'emplec de la lenga occitana en sciéncia.

Joan Fourié sus Renat Nelli (1982)

Renat Nelli (René Nelli)

Un tèxt de Joan Fourié publicat dins la revista Aicí e ara (mai de 1982).

Ajuda militara a Ucraina : Caesars e missils AASM

Missil AASM

Lo 18 de genièr de 2024 lo ministre de la defensa francés Sébastien Lecornu anoncièt un cèrt nombre de mesuras per ajudar Ucraina dins sa lucha contra l'occupant rus.

Prefaci de Felip Gardy a 'La quimèra' de Joan Bodon (1989)

La Quimèra

Per sa reedicion en 1989, las Edicion de Roergue accompanhava lo libre de Joan Bodon d'un prefaci de Felip Gadry.

Musica : Aqueles

Aqueles

Al mes de març de 2020 lo jornal Roergàs Centre Presse presentava lo grop Aqueles.