projecte-vidasLo portal Vida presentat per Occitanica s'enriquís de contunh.

En 2014 dins los resumits del congrès de l'AIEO, Yan Lespoux (Universitat de Montpelhièr 3), Philippe Martel (Universitat de Montpelhièr 3), Marie-Jeanne Verny (Universitat de Montpelhièr 3) e Benjamin Assié (CIRDOC, Besièrs) comunicavan sul projècte.

Un otís de tria per melhor coneisser los actors de la literatura occitana, anciana o modèrna.

Lo projècte Vidas, qu'es aquò ? 

Qui son aqueles òmes e aquelas femna, escriveires, militants del Felibritge o de las tendéncias divèrsas de l'occitanisme contemporanèu (sègles XIX - XXI) que lo cercaire rescontra regularament, quand despolha de revistas o tròba en cò d'un boquinista o dins una bibliotèca un obratge que sap pas res, a priori, de son autor ?

Fins ara, podiam pas comptar sus cap de banca de donadas biograficas vertadièra en mesura de recensar l'ensemble dels actors de la renaissença occitana.

Vidas es un projècte de diccionari biografic de l'ensemble dels actors dels diferents movements de la renaissença d'òc qu'espelisson a partir del sègle XIX dins l'ensemble de l'espaci occitanofòn e al delai d'aqueste. Lo modèl que l'inspira es aquel del Maitron, diccionari del moviment obrièr [ligam].

Per capitar aqueste projècte, serà fach rampèl a de collaborators combroses, indispensables per cobrir, sota lo contraròtle del comitat scientific, un camp de recèrcas tan larg dins lo temps coma dins l'espaci.

Vidas es un projècte a l'iniciativa de la compausanta REDOC/LLACS de l'Universitat Paul-Valéry Montpelhièr 3 e del CIRDOC-Mediatèca interregionala occitana.

 

 Ligam : http://vidas.occitanica.eu/


Critica del libre de Georges Labouysse 'Histoire de France, l’imposture'

Siege d'alesia, Vercingetorix Jules Cesar

Dins la revista Lo lugarn numèro 94 Cristian Rapin tornava sul libre de Georges Labouysse Histoire de France, l'imposture.

Lo musèu Carnavalet

Musèu Carnavalet a París

Sul musèu Carnavalet a París, un article de Gui Matieu dins la revista parisenca Lo vira solelh numèro 51, tardor de 2016.

Lo collectiu 'Per que viscan las nòstras lengas' escriu al Primièr Ministre

Pour que vivent nos langues

Lo collectiu Per que viscan las nòstras lengas mandèt al Primièr Ministre francés lo 2 de mai de 2025 una letra per lo questionar sus la plaça de las lengas minorizadas dins la reforma de la formacion iniciala e del recrutament dels ensenhaires.

Lei santons de Provença

Sus los santons de provença, un article de la revista del conselh general de las Bocas de Ròse, Accent de Provence, numèro 263, novembre e decembre de 2016.

Patrick Sauzet : Per un modèl mimetic del contacte de lengas (1987)

Sul perqué de l'abandon de la lenga occitana, al delà del modèl erosiu e del modèl conflictual. Un article de Patrick Sauzet dins la revista Lengas.