Un article de Joan-Maria Pieire dins la revista Canta-Grelh numèro 36 de junh de 1998.

Sèm fièrs de nòstre Gayraud !

Sèm contents e fièrs d'aver un escrivan de la mena de Paul Gayraud qu'escriu las epopèas grandas de las familhas roèrgassas, cossí se margan aquelas familhas e çò que se passa endejós d'aquelas familhas.

I a un pauc de Maupassant dins Gayraud. Per l'epòca que conta : una lenga rica-rica, saborosa, gostosa que gostosa. La lenga sauta, rebombís, escopís sang e fuòc, peta santat e vida. Un vocabulari extraordinari ! Aicí cap de mot sentís pas lo diccionari. La lenga occitana pòt èsser contenta de se veire aparada per un escrivan tant confle de vocabulari, coma l'es Gayraud.

E es atal que, sens far lo semblant de res, Gayraud conta e conta pas qué que siá. Car Gayraud a quicòm a dire. Rai de la lenga, i a tanben l'istòria.

Ataulatz-vos coma s'èretz davant un tròç de cambajon, un bocin de pan, un flòc de Ròcafòrt, e un brave veirat de vin. Gayraud, aquò's tot aquò per la lenga, e mai qu'aquò per lo dire. Se dirà e se ditz qu'es mai que los escrivans dels pus modèrnes.

Joan-Maria Pieire


Cristian Rapin : Louis XIV en Occitània

Louis XIV en costume de sacre, Hyacinthe Rigaud, 1701, detalh

Dins la revista Lo Lugarn numèro 94, Cristian Rapin presentava lo libre d'Hubert Delpont Parade pour une infante.

L'occitan es un balon de rugbi !

rugbi

En setembre de 2013, J. B. publicava sul site de l'IEO d'Aveyron lo sieu punt de vista sus la lenga occitana.

Tolosa : centre d'excelléncia de l'OTAN dedicat a l'espaci

Espaci

Al mes de julhet de 2023 se dubriguèt a Tolosa un centre d'excelléncia de l'OTAN dedicat a l'espaci.

Friedrich Engels e la nacionalitat del Sud de França (1848)

Friderich Engels

En 1848 dins la revista Neue Rheinische Zeitung n° 93, Friedrich Engels considerava la nacionalitat del Sud de França.

Peticion contra la fin de l'Estivada de Rodés : Gardarem l'Estivada

Gardarem l'Estivada

Après las anóncias del conse de Rodés, Christian Teyssèdre, al subjècte de las animacions estivalas previstas per la vila, que preveson la desaparicion de l'Estivada coma manifestacion culturala occitana, un collectiu s'organiza per son manteniment.