Un article de Joan-Maria Pieire dins la revista Canta-Grelh numèro 36 de junh de 1998.

Sèm fièrs de nòstre Gayraud !

Sèm contents e fièrs d'aver un escrivan de la mena de Paul Gayraud qu'escriu las epopèas grandas de las familhas roèrgassas, cossí se margan aquelas familhas e çò que se passa endejós d'aquelas familhas.

I a un pauc de Maupassant dins Gayraud. Per l'epòca que conta : una lenga rica-rica, saborosa, gostosa que gostosa. La lenga sauta, rebombís, escopís sang e fuòc, peta santat e vida. Un vocabulari extraordinari ! Aicí cap de mot sentís pas lo diccionari. La lenga occitana pòt èsser contenta de se veire aparada per un escrivan tant confle de vocabulari, coma l'es Gayraud.

E es atal que, sens far lo semblant de res, Gayraud conta e conta pas qué que siá. Car Gayraud a quicòm a dire. Rai de la lenga, i a tanben l'istòria.

Ataulatz-vos coma s'èretz davant un tròç de cambajon, un bocin de pan, un flòc de Ròcafòrt, e un brave veirat de vin. Gayraud, aquò's tot aquò per la lenga, e mai qu'aquò per lo dire. Se dirà e se ditz qu'es mai que los escrivans dels pus modèrnes.

Joan-Maria Pieire


Totèm : lo camèl de Besièrs

Camèl de Besièrs

En 2017 sortiguèt la revista Los rocaires numèro 2 amb de contes suls animals totemics.

Ives roqueta, escritura, enfança e... lo libre de François Cavanna 'Les Ritals'

Cavanna 'Les Ritals' detalhs

En 1979 dins la revista Aicí e ara Ives Roqueta tornava, alara que veniá de legir lo libre de François Cavanna Les Rital, sus son rapòrt a l'enfança coma escrivan.

Lo collectiu 'Per que viscan las nòstras lengas' escriu al Primièr Ministre

Pour que vivent nos langues

Lo collectiu Per que viscan las nòstras lengas mandèt al Primièr Ministre francés lo 2 de mai de 2025 una letra per lo questionar sus la plaça de las lengas minorizadas dins la reforma de la formacion iniciala e del recrutament dels ensenhaires.

Lo pintre Pierre François

Presentacion de Pierre François, pintre originari de Seta, que a son biais participèt a la fin del sègle XX a l'accion occitana en illustrant de cobèrtas de libres.

Musica : Festenal Déodat de Séverac

Déodat de Severac, 1892

Dins son edicion del mes de decembre de 2024, lo jornal de la comuna de Tolosa, À Toulouse, donava la paraula a Jean-Jacques Cubaynes director del festenal de musica Déodat de Séverac.