rrrrrr-Un article de Jacme Taupiac dins Lo Diari numèro 26, estiu de 2015.

Un jove occitanista qu’aviá l’ambicion de "reconquistar l’empèri de sa lenga" - coma disiá Mistral - e que i es arribat magnificament, del moment que parla e escriu un plan bon occitan, me disiá, a Tolosa, lo dimècres 12 de novembre de 2014, que s’i perdiá dins la realizacion de l’èrra apicala. Sabiá que i a l’èrra apicala simpla que se fa amb un sol batement del cap de la lenga e l’èrra apicala multipla que se far amb tres o quatre, coma en catalan e castelhan. Mas, sabiá pas exactament quora se fa l’èrra simpla, coma dins lo mot ara, e quora se fa l’èrra multipla, coma dins lo mot la tèrra. Aicí la realitat de la distribucion de las doas menas d’èrra dins un grand airal plan central en Occitània.

L’èrra apicala simpla es la pus frequenta. Se pronóncia coma l’èrra del castelhan ahora e del catalan ara. Se realiza dins quatre contèxtes fonics :

  1. Entre doas vocalas : ara, l’araba, diferent, l’ora.
  2. Abans o après aquestas consonantas : b (lo vèrbe ; lo bruch) ; c [k] (l’arcada ; crompar) ; d (l’ordinator ; lo dròlle) ; f (l’orfanèl ; francés) ; g (cargar ; grand) ; p (la sèrp ; lo prètz) ; t (l’artista ; lo trabalh) ; v (l’orvietan (planta medicinala que passava per garir fòrça malautiás) ; vrenhar (vendemiar) en occitan gascon).
  3. Abans las consonantas c [s] (Barcelona) ; ç (lo mes de març) ; m (l’armada), s (l’ors).
  4. A la finala d’un mot : dur, la mar.

L’èrra apicala multipla es pas tan frequenta. Se pronóncia coma dins lo catalan la terra e lo castelhan la tierra. Se realiza dins tres contèxtes fonics :

  1. Entre doas vocalas e escricha dobla : la carrièra, córrer, la tèrra.
  2. A l’iniciala del mot : la raba (francés la rave), Roma, la ròsa, la roseda (francés la roseraie).
  3. Abans o après aquestas consonantas : l (la farlabica, parlar ; pelràs, un pelroge) ; n (las arnas, francés les mites, catalan les arnes), fornir, tornar ; Enric, enraucat).

Lo parelh minimal la raba (fr. la rave) ~ l’araba (fr. l’Arabe) pòrta la pròva que l’èrra apicala multipla e l’èrra apicala simpla son dos fonèmas diferents.

L’èrra apicala simpla es un fonèma que sa realizacion es materialament vesina de la del fonèma èlla. Dins l’escriptura la diferéncia es bèla entre l’occitan estandard : aquela bèla capèla, e l’occitan gascon : aquera bèra capèra. Mas, oralament, aquò se sembla fòrça.

Fins a una epòca tota recenta, de milions de "parlaires naturals" parlavan la lenga en fasent aquela distribucion de las doas èrras apicalas d’una manièra totalament espontanèa e inconscienta.

Jacme Taupiac - La Piboleta, dissabte 15 de novembre de 2014.


De notar, en rapòrt amb l'article presentat çai-sus, una nòta del Cascalaret dins l'Armana Prouvençau de 1933, pagina 30, sus l'emplec dels r en occitan.

Leis r

Vos siatz segurament avisat qu'en Provença e subretot dins lo Comtat de Venissa* prononciam pas leis r e que disèm auiatz per auriatz, faiatz per fariatz, Moiera per Moriera etc.

D'onte aquò ven ? Lo Blondin de Carpentràs que sap tot, m'a dich la rason : quora leis Tolosans venguèron en Provença, atrovèran nòstreis r tant polidas que leis emportèran. Despuèi, elei ne'n meton dos onte ne'n disem qu'una... e nautres se ne'n passam !

Nòta :

*Comtat de Venissa o Venessin : país de Provença, capitala Carpentràs.


Rodin, una entrevista del magazine 'À Toulouse'

Ara, Rodin

Dins son edicion del mes de setembre de 2024, lo jornal de la comuna de Tolosa, À Toulouse presentava lo cantaire Rodin.

Las lengas de l'Union Europèa

En 2013 sortissiá lo libre de Jaume Corbera Pou, La Unió Europea, un mosaic lingüístic. Dins lo jornal La Setmana numèro 1001 Joan-Claudi Forêt ne fasiá la critica.

Ajuda militara a Ucraina : Caesars e missils AASM

Missil AASM

Lo 18 de genièr de 2024 lo ministre de la defensa francés Sébastien Lecornu anoncièt un cèrt nombre de mesuras per ajudar Ucraina dins sa lucha contra l'occupant rus.

Extrach del Libre de Catòia : Lo fuòc

Extrach del Libre de Catòia de Joan Bodon. Capítol 44.

Punt de vista d'Ives Roqueta sus l'occitanisme (1965)

La revista Viure en 1965 interrogava los actors de l'occitanisme del temps. Aquí lo testimoniatge d'Ives Roqueta.