tulaDel 1 de junh al 4 de Junh de 2016 la vila de Tula aculhirà lo festenal Balad’òc.

Josiana Brassac-Dijoux, adjoncha al cònsol en carga de l’environament comunica :

"Las expressions occitanas lemosinas e carcinòlas s’enraijan au còp dins de las originas sabentas e popularas. Se tornan trobar dins la produccion literària dempuei Bernat de Ventadorn (sègle XII) d’aicí au chanonge Ros, tant coma chas Marcèla Delpastre. Tanben dins los toponims : de l’Auselon au Pont de l’Escuròl. Dins la practica culinària : la flaunharda e lo clafotís, los tortons, las farciduras e autres milhassons. Son presentas dins la realitat culturala : de las conferéncias au cafè occitan, dins los noms de las danças, las chançons e de segur dins las tradicions ruralas d’aicí a l’arquitectura quitament ciutadina.

"Emb aqueu primier festenau volèm butir endavant l’èime de la ciutat tulauda per valorizar, far descobrir o tornar far descobrir la cultura e l’occitan de Lemosin e de Carcin en nos apiejant sus las fonts seguras de la civilizacion portada per los trobadors, que Lemosin n’es lo brèç e lo floron.

"En federar totas aquelas energias, desiram botar en valor la creacion lemosina, carcinòla, bearnesa, per promòure aqueu patrimòni locau dins una dobertura de tolerància e d’universalitat.

"Aquilhs moments de balada, de fèsta, de descobèrta, de partiment se tendràn dau 1 de junh au 4 de junh venents, en la mediatèca, dins la Sala de l’Auselon, dins lo Trech, Cai Baluze, sus los merchats, mas tanben dins d’autras comunas dau territòri de Tula Aglomeracion.

"Dins lo temps d’aquilhs quatre jorns, convidam totas las generacions, totas las sensibilitats de totas originas a nos venir donar de veire, d’auvir, d’utilizar, de s’apropriar o de se tornar apropriar aquela lenga e aquela cultura emb plaser e fiertat. Tenham-nos fièrs !

Sorsa : jornalet.com lo 25/04/16


Musica : Lo jai

Lo Jai - Musica Lemosina

En 1982 sortissiá lo disc de musicas tradicionalas del Lemosin del grop Lo Jai

Cristian Rapin : Louis XIV en Occitània

Louis XIV en costume de sacre, Hyacinthe Rigaud, 1701, detalh

Dins la revista Lo Lugarn numèro 94, Cristian Rapin presentava lo libre d'Hubert Delpont Parade pour une infante.

Bulgària far part de la zòna èuro

Pèça de 2 € bulgara de 2026

Dempuèi lo mes de genièr de 2026 la moneda bulgara es l'èuro.

Patrick Sauzet : Per un modèl mimetic del contacte de lengas (1987)

Sul perqué de l'abandon de la lenga occitana, al delà del modèl erosiu e del modèl conflictual. Un article de Patrick Sauzet dins la revista Lengas.

Extrach del libre de Josèp Maffre 'Lo conse malgrat el'

Cencha de conse

Un tèxt publicat dins la revista Lo Gai Saber en 1939.