mieja-gauta Mièja-Gauta o Lo gentilòme de veire de Max Roqueta (Trabucaire, 2010, 278 pages, 15 èuros).

Presentacion de Joan-Frederic Brun : "Mièja-Gauta (Lo gentilòme de veire) apareis en 1989 dins la lista de las òbras per paréisser que figura dins la prumièra edicion de Medelha. Tretze ans puòi, en 2002, Max Roqueta me parlèt d’aquel vast roman qu’aviá escrich per bocins sus de desenats d’annadas. Lo metiá en òrdre.

"Las darrièras annadas de sa vida, l’autor menèt a son acabament aquel vast roman que considerava a bèles uòlhs vesents coma una de sas òbras importantas.

"Dins la tièra dels documents inedits, en 2005, après la mòrt de l’escrivan, s’atrobava en bòna plaça aquela espessa plega de fuòlhs. Mièja-Gauta tal que l’avèm ara entre las mans es un libre dau ritme planièr, de la construccion volontàriament neblosa, que l’autor, se vei, l'a ramanejat trenta ans coma un palimpèst.

"A mon vejaire, Mièja-gauta es una de las òbras màgers de Max Roqueta. Ten una plaça centrala dins l’edifici, e n’esclaira mai d’un aspècte. Es tanben una faula de tot l’engatjament d’escrivan d’aquel autor, utopic acarnassiment a donar una cara a una cultura sens cara. Coma los patetics gentilòmes de veire que ges de dire pòt pas enclaure. Magicians e maudiches. E aquela quista abotís a culir una voluptat requista sur l’òrle dau nonrés."

Joan-Frederic Brun


La pèsta escarlata - Jack London

mars Pèire Beziat contunha son trabalh de traduccion pel plaser dels lectors occitanofòns.

Ven de sortir en 2021 La Pèsta escarlata de Jack London. Lo libre de 98 paginas es publicat per las Éditions des Régionalismes. Un libre que l'actualitat tornar malaürosament metre en avant.

L'istòria se debana en 2073 e los òmes son vestits de pèls de bèstias…

Lo libre es un raconte d'anticipacion postapocaliptic. Un vielhon, un còp èra professor d’universitat a San Francisco als Estats Units conta los eveniments que se debanèran pel passat : los de la Pèsta Escarlata.

S.T.O - Lo tust de tres letras - Régine Hugounenq

sto En setembre de 2019 sortissiá a cò de l'editor Euromedit lo libre S.T.O – Lo tust de tres letras

Lo livre es en version bilingüe occitan/francés.

Presentacion – Lo 16 de febrièr de 1943, lo governament de Vichy publiquèt una lei que congreava lo « Servici del Trabalh Obligatòri » (STO) en Alemanha. Seguèt la requisicion de las classas 1920, 21 e 22. Se la màger part dels joves escotèron, n'i a que se volguèron pas plegar a la lei.

Convit - Terèsa Canet

convit Lo libre Convit de Terèsa Canet sortiguèt en 1982 dins la colleccion Messatges de l'IEO el Cantal.

Recampa poèmas e calligramas d'una occitana de uèi. Los dessenhs son de Miquèla Canet.

Lo libre es en occitan, amb pichon lexique occitan-francés. Reçaupèt lo prèmi Pau Froment en 1983. Fa 64 paginas.