mieja-gauta Mièja-Gauta o Lo gentilòme de veire de Max Roqueta (Trabucaire, 2010, 278 pages, 15 èuros).

Presentacion de Joan-Frederic Brun : "Mièja-Gauta (Lo gentilòme de veire) apareis en 1989 dins la lista de las òbras per paréisser que figura dins la prumièra edicion de Medelha. Tretze ans puòi, en 2002, Max Roqueta me parlèt d’aquel vast roman qu’aviá escrich per bocins sus de desenats d’annadas. Lo metiá en òrdre.

"Las darrièras annadas de sa vida, l’autor menèt a son acabament aquel vast roman que considerava a bèles uòlhs vesents coma una de sas òbras importantas.

"Dins la tièra dels documents inedits, en 2005, après la mòrt de l’escrivan, s’atrobava en bòna plaça aquela espessa plega de fuòlhs. Mièja-Gauta tal que l’avèm ara entre las mans es un libre dau ritme planièr, de la construccion volontàriament neblosa, que l’autor, se vei, l'a ramanejat trenta ans coma un palimpèst.

"A mon vejaire, Mièja-gauta es una de las òbras màgers de Max Roqueta. Ten una plaça centrala dins l’edifici, e n’esclaira mai d’un aspècte. Es tanben una faula de tot l’engatjament d’escrivan d’aquel autor, utopic acarnassiment a donar una cara a una cultura sens cara. Coma los patetics gentilòmes de veire que ges de dire pòt pas enclaure. Magicians e maudiches. E aquela quista abotís a culir una voluptat requista sur l’òrle dau nonrés."

Joan-Frederic Brun


Lo trabalh de las mans - Ives Roqueta

trabalh-man-ives-roqueta Lo trabalh de las mans d'Ives Roqueta (Atots IEO, 1977).

Extrach p37 : "Castelnòudarri es una vila roja, castilhana e de guingòi que sentís l'auca e la piqueta. Lo cassolet i florís dins las trelhas coma lo manholià mirabilia dins las províncias atlanticas. Aquò s'explica pas, o alara seriá tròp long, e lo legeire, uòi, es un òme pressat. Lo paisatge lo ié cal menar sus la taula, tres fuòlhas d'ensalada lo torn, e que se l'empèsse drech.

Qualques nadals d'Occitània per La Talvera

Lo libre Nadals d'Occitània que sortiguèt en 2008 presenta la tradicion dels nadalets totjorn plan viva en Occitània. Es fòrt anciana que ja al sègle XII, se cantava de Nadals en lenga d'òc.

Lo recuèlh recampa a l'entorn de 100 cants collectats en Albigés, Carcin, Roergue o Lengadòc bas.

Pèire e Marià - Ferran Delèris

Pèire e Marià, un roman de Ferran Delèris (IEO Edicion, 1996).

1917. Pèire torna en permisson pel primièr còp dempuèi la debuta de la guèrra. Son bèl-paire, qu’a plan conegut Jaurés, demanda a son patron d’intervenir per far requisicionar Pèire luènh del front. Mas Maria, sa femna, lo daissa tornar partir, se sent pas lo drech de li demandar de renonciar a son onor e a la solidaritat qu’a establida amb sos companhs de misèria.