carga-veitura01/2017 - Segon l'ADEME, amb per objectiu de desvolopar los veïculs electrics e respondre aital al enjòcs de la transicion energetica, la region Occitània devriá èsser equipada entrò a la fin de 2017 de 1 247 bòrnas per tornar cargar las veituras electricas.

Las installacions se faràn sus l'ensemble dels 13 departaments per un investiment total de 17 milion d'èuros. L'ADEME balharà 7,5 million d'èuros al títol del Programme des Investissements d’Avenir.

L'objectiu es de bastir un malhum geograficament coerent sus la region. Lo projècte prevei :

• 109 bòrnas de carga normala,
• 1067 de carga accelerada e
• 71 de carga rapidas.

 

ademe-tableu

 

ademe

 

 Los detalhs se pòdon legir [aquí] 


Espaci : Starlab Space mandarà son estacion en orbita bassa mercés al Starship de SpaceX

L'estacion Starlab

Lo dimècre 31 de genièr de 2024, Starlab Space, entrepresa creada per Voyager Space e Airbus, anoncièt que son estacion espaciala a vocacion comerciala seriá mandada en orbita bassa per l'astronau Starship desvolopada per la societat SpaceX.

‌La producion d'A320 va augmentar

A320

Lo constructor d'avion tolosenc Airbus prevei una augmentation de la producion de son avion A320. Lo grop prevei de portar a 75 lo nombre d'element produsit cada mes en 2025.

Critica del libre de Joan-Maria Petit e Pèire Francés : 'Bestiari, aubres, vinhas'

Joan-Maria Petit e Pèire Francés : 'Bestiari, aubres, vinhas'

En 1979 la revista Aicí e ara publicava una critica de Maria-Clara Viguièr del libre Bestiari, aubres, vinhas.

Cristian Rapin : Louis XIV en Occitània

Louis XIV en costume de sacre, Hyacinthe Rigaud, 1701, detalh

Dins la revista Lo Lugarn numèro 94, Cristian Rapin presentava lo libre d'Hubert Delpont Parade pour une infante.

La venda de veïculs electrics doblèt en un an

En 2020 en Euròpa la part dels veïculs electrics dins las vendas èra al segond trimèstre de 3,5 %. En 2021 pel meteis periòd èra de 7,5 %. Un pauc mai del doble.

Espaci : quatre toristas en orbita

Mission Inspiration4

Lo dimècres 15 de setembre de 2021 la societat SpaceX mandèt en orbita quatre personas.

Mars : lo dròne Ingenuity reüssiguèt son primièr vòl

Ingenuity lo 16/04/2021

Ingenuity reüssiguèt son primièr vòl marcian.

Missions Artemis : primièr vòl

La Luna

Diluns 29 d'agost de 2022 deviá partir per la Luna la primièra fusada del programa Artemis bailejat per la NASA. Lo lançament es estat reportat per de rasons tecnicas, es desenant previst pel dissabte 3 de setembre.