mars

Un article publicat dins la revista Science lo 25 de julhet de 2018 afortís l'existéncia d'un volum d'aiga josterran important sul planeta Mars.

L'article se titola Radar evidence of subglacial liquid water on Mars

La preséncia d'aiga liquida es un elements important per que se pòsca desvolopar la vida. D'aquí la multiplicacion de las missions robotizadas dins lo sistèma solar per fin de n'establir la preséncia.

Aquesta descobèrta es deguda a la pichona nau espaciala europèa Mars Express e daissa pensar que d'aiga liquida sus Mars non se tròba pas solament que de faiçon temporari dins de pichons rajòls, coma constatat recentament, mas que i a de massas importantas e permanentas.

La resèrva descobèrt s'espandiriá sus un vintenat de quilomètres, a una prigondor de 1,5 quilomètre. Es localizada prèp del Pòl Sud. Pro establa, podriá èsser lo luòc de desvolopament de vidas microbianas.

Pr'aquò aquela aiga es frecha e fòrça cargada en sal, es justament aquela fòrta concentracion en sal que la manten a l'estat liquide. Tot aquò ajuda pas al desvolopament de la vida tala que coneguda sus Tèrra.

*

Lo projècte Mars Express es bailejat per l'ESA (European Space Agency). Es la societat Astrium basada a Tolosa que n'assegurèt lo desvolopament.

La sonda es estada mandada dins l'espaci en 2003 per una fusada Soyuz. Dempuèi arrèsta pas de mandar de donadas que son puèi esplechadas per diferentas còlas de scientifcs de per lo mond.

A per mission de cartografiar lo planeta e d'establir la composicion dels sòls e de l'atmosfèra. D'arrèu, dempuèi 2003, trabalha.


Junh de 2023 : las vendas de veituras electricas despassan las dels diesèls dins l'Union Europèa

BMW i3

Segon las donadas de l'ACEA, l'Associacion dels Constructors Europèus d'Automobilas, las vendas de veituras electricas al mes de junh de 2023 despassèron las de las veituras equipadas d'un motor diesèl.

Mission Artemis 1 : la fusada es partida

Artemis 1 : partença

La fusada de la mission Artemis 1 es partida lo dimècres 16 de novembre de 2022 emportant la capsula Orion. Objectiu : la Luna.

'Tornar legir Joan Bodon' obratge collectiu als Classiques Garnier

Relire Jean Boudou, Classiques Garnier, 2025

Ven de sortir als Classiques Garnier a la debuta de 2025 lo libre Relire Jean Bodon.

Pau-Loís Granier per Felip Gardy

Pau-Loís Granier - òbra poetica occitana

Un article de Felip Gardy dins la revista Oc (ivèrn de 2002).

L'assemblatge del reactor d'ITER debuta

ITER

Lo dimars 28 de julhet de 2020 debutèt a Cadaracha en Provença l'assemblatge del reactor termonuclear experimental dich ITER.

Axiom Space far lo punt sul desvolopament de son estacion espaciala

Estacion Axiom Space

Axiom Space a la debuta de 2025 precisèt lo programa de desvolopament de son estacion espaciala privada. Preveson de rendre independent sos moduls tre 2028.

La NASA reüssiguèt a escrachar una aparelh sus l'asteroïde Dimorphos

Dimorphos

La mission DART, per Double Asteroid Redirection Test, s'acabèt coma previst : la pichona nau espaciala s'escrachèt a la velocitat de 22 000 km/h sus Dimorphos dins la nuèch del diluns 26 al dimars 27 de setembre de 2022.

Arianespace signa lo mai important contracte de tota son istòria

Illustaracion Ariane 6

Lo dimars 5 d'abril de 2022 lo president executiu d'Arianespace, Stéphane Israël, anoncièt que son grop veniá de signar « lo contracte mai important de tota l'istòria d'Ariane ».