mars

Un article publicat dins la revista Science lo 25 de julhet de 2018 afortís l'existéncia d'un volum d'aiga josterran important sul planeta Mars.

L'article se titola Radar evidence of subglacial liquid water on Mars

La preséncia d'aiga liquida es un elements important per que se pòsca desvolopar la vida. D'aquí la multiplicacion de las missions robotizadas dins lo sistèma solar per fin de n'establir la preséncia.

Aquesta descobèrta es deguda a la pichona nau espaciala europèa Mars Express e daissa pensar que d'aiga liquida sus Mars non se tròba pas solament que de faiçon temporari dins de pichons rajòls, coma constatat recentament, mas que i a de massas importantas e permanentas.

La resèrva descobèrt s'espandiriá sus un vintenat de quilomètres, a una prigondor de 1,5 quilomètre. Es localizada prèp del Pòl Sud. Pro establa, podriá èsser lo luòc de desvolopament de vidas microbianas.

Pr'aquò aquela aiga es frecha e fòrça cargada en sal, es justament aquela fòrta concentracion en sal que la manten a l'estat liquide. Tot aquò ajuda pas al desvolopament de la vida tala que coneguda sus Tèrra.

*

Lo projècte Mars Express es bailejat per l'ESA (European Space Agency). Es la societat Astrium basada a Tolosa que n'assegurèt lo desvolopament.

La sonda es estada mandada dins l'espaci en 2003 per una fusada Soyuz. Dempuèi arrèsta pas de mandar de donadas que son puèi esplechadas per diferentas còlas de scientifcs de per lo mond.

A per mission de cartografiar lo planeta e d'establir la composicion dels sòls e de l'atmosfèra. D'arrèu, dempuèi 2003, trabalha.


Vast s'aprèsta per sas futuras missions

Haven-1

Lo diluns primièr de junh de 2026 la societat Vast anoncièt qu'installava son quartièr general europèu a París. Anoncièt tanben que trabalhariá amb d'astronautas franceses de l'Agéncia Espaciala Europèa (ESA) per doas de sas missions.

L'estacion espaciala lunara es en construccion

HALO, The Lunar Gateway

Thales Alenia Space desvelet en febrièr de 2025 los primièrs imatges del modul HALO de la futura estacion lunara.

Ives Roqueta sus Frederic Mistral

Tresor

Un article de Ives Roqueta (junh de 1998). Sorsa : Lo Lugarn numèro 86/87, 2004.

Robèrt Martí sul diccionari de Loís Alibèrt (1988)

Diccionaire occitan-français de Louis Alibert

Testimoniatge de Robèrt Martí sul diccionari de Loís Alibèrt.

Quin futur pels centres de donadas ? Elon Musk a la solucion

Terafab

Lo 21 de març de 2026 Elon Musk capmèstre de Tesla, SpaceX e xAI, anoncièt la creacion de Terafab una fabrica de processors.

MaiaSpace s'aprèsta per son primièr vòl

Maia 2025

MaiaSpace signèt lo 15 de genièr de 2026 un acòrd amb Eutelsat que desvolopa la flòta de satellits OneWeb. MaiaSpace metrà en orbita una part dels futurs satellits. Al nivèl comercial l'acòrd dona a MaiaSpace de visibilitat fins a 2030.

SpaceX : segond ensag del Starship

Segond ensag, Starship, SpaceX, 18 de novembre de 2023

Se debanèt lo 18 de novembre de 2023 lo segond ensag de la fusada Starship.

Capsule espaciala Nyx : ont ne son ?

Nyx, 2025

La societat The Exploration Company desvolopa una capsula espaciala : Nyx.