Lo VoloCity de la societat Volocopter
Lo VoloCity de la societat Volocopter tal qu'imaginat

La societat Volocopter va ensajar son veïcul VoloCity en condicion realas. Es l'aerodròme de Pontoise en Illa de França qu'es estat causit per aquelas experimentacions que debrián debutar en junh de 2021.

L'aerodròme de Pontoise - Cormeilles-en-Vexin permetrà a l'industrial d'efectuar sos ensages en condicion reala. La zòna es parcialament urbanizada e aqueles aparelhs son prevists per volar dins d'environaments urbans, bastits e abitats.

Aeropòrt de París (ADP) gestionari del site desira de far d'aquel aerodròm un dels luòc privilegiat de tèst per totas las entrepresas que son a desvolopar aquel nòu mejan de transpòrt e s'aplica a metre a la disposicion del entreprenaires lo mejans necessaris sus plaça.

Al delà del veïcul e de son mòde d'envòl vertical son totas las infrastructuras aeroportuàrias que son concernidas per l'intrada dins l'espaci aerian d'aquel tipe d'aparelh pichon e notadament las que son ligadas a la gestion de l'espaci aerian.

Una de las questions que demòra pausada es aquela de la viabilitat d'aquel tipe de transpòrt que serà fòrça costós. Un aparelh aital carivenc podriá descoratja las praticas.

Demai l'aparelh demòra d'èsser certificat al prèp de l'Agéncia europèa de la securitat aeriana, l'EASA.


Thales Alenia Space desvolopa una capsula

Capsula Thales Alenia Space

Al mes de mai de 2024, la societat Thales Alenia Space comunicava sus sa signatura amb L'ESA (European Space Agency) d'un contracte per fin de desvolopar una capsula espaciala.

Primièr vòl capitat per Ariane 6 en configuracion 64

Ariane 64 febrièr de 2026

Lo 12 de febrièr de 2026 se debanèt lo primièr vòl de la fusada europèa Ariane 6 en configuracion Ariane 64 : quatre boosters èran presents pel descolatge.

Joan-Maria Petit sus Jòrgi Reboul (1985)

Pròsas geograficas

Prefaci de Joan-Maria Petit a Pròsas geograficas de Jòrgi Reboul.

Estudi : 'L'òme que èri ieu' de Joan Bodon e L'occitan coma metafòra

L'òme que èri ieu

Vincenzo Perez de l'Università degli Studi di Ferrara trabalhèt de 2015 a 2016 sul libre de Joan Bodon, L'òme que èri ieu.

China manda dins l'espaci lo primièr element de sa futura estacion espaciala

Fusada chinesa lo 29/04/2021

Es estat mandat dins l'espaci lo 29 d'abril de 2021 lo primièr modul de la futura estacion espaciala chinesa.

Quin tipe d'estacion espaciala per deman ?

L'estacion d'Axiom Space

La fin de l'ISS s'apròcha. Sa construccion debutèt en 1998 e dempuèi fonciona sens relambi. La siá fin es pr'aquò programada pel decenni que ven. Un primièr programa de desorbitacion es estat presentat en 2022. Prevei la destrucion dels moduls per 2031.

China manda dins l'espaci lo primièr element de sa futura estacion espaciala

Fusada chinesa lo 29/04/2021

Es estat mandat dins l'espaci lo 29 d'abril de 2021 lo primièr modul de la futura estacion espaciala chinesa.

Automobila : la R5 es disponibla... tornarmai

Renault 5 E-Tech

La nòva R5 del constructor d'automobilas Renault est tornarmai disponibla e es electrica. Nommada Renault 5 E-Tech Electric se pòt comandar dempuèi lo mes de mai de 2024.