Lo VoloCity de la societat Volocopter
Lo VoloCity de la societat Volocopter tal qu'imaginat

La societat Volocopter va ensajar son veïcul VoloCity en condicion realas. Es l'aerodròme de Pontoise en Illa de França qu'es estat causit per aquelas experimentacions que debrián debutar en junh de 2021.

L'aerodròme de Pontoise - Cormeilles-en-Vexin permetrà a l'industrial d'efectuar sos ensages en condicion reala. La zòna es parcialament urbanizada e aqueles aparelhs son prevists per volar dins d'environaments urbans, bastits e abitats.

Aeropòrt de París (ADP) gestionari del site desira de far d'aquel aerodròm un dels luòc privilegiat de tèst per totas las entrepresas que son a desvolopar aquel nòu mejan de transpòrt e s'aplica a metre a la disposicion del entreprenaires lo mejans necessaris sus plaça.

Al delà del veïcul e de son mòde d'envòl vertical son totas las infrastructuras aeroportuàrias que son concernidas per l'intrada dins l'espaci aerian d'aquel tipe d'aparelh pichon e notadament las que son ligadas a la gestion de l'espaci aerian.

Una de las questions que demòra pausada es aquela de la viabilitat d'aquel tipe de transpòrt que serà fòrça costós. Un aparelh aital carivenc podriá descoratja las praticas.

Demai l'aparelh demòra d'èsser certificat al prèp de l'Agéncia europèa de la securitat aeriana, l'EASA.


Espaci : primièra mission Polaris Dawn

Polaris Dawn setembre de 2024

Lo dimars 10 de setembre de 2024 la capsula Dragon Crew de la primièra mission Polaris Dawn es estada mandada dins l'espaci dempuèi Cap canaveral.

Energia nucleara : lo president Macron vòl desvolopar la produccion de pichons reactors a fission

Nuward

Lo dimars 12 d'octobre de 2021, lo president francés Emmanuel Macron presentava lo plan France 2030. Aqueste prevei d'investiments a nautor d'1 miliard d'èuro dins l'energia nucleara a fission.

Las lengas de l'Union Europèa

En 2013 sortissiá lo libre de Jaume Corbera Pou, La Unió Europea, un mosaic lingüístic. Dins lo jornal La Setmana numèro 1001 Joan-Claudi Forêt ne fasiá la critica.

Pèire Lagarde sus Joan Bodon (1971)

Joan Bodon

En 1971 dins la revista Vida Nòstra Pèire Lagarde presentava Joan Bodon.

La NASA reüssiguèt a escrachar una aparelh sus l'asteroïde Dimorphos

Dimorphos

La mission DART, per Double Asteroid Redirection Test, s'acabèt coma previst : la pichona nau espaciala s'escrachèt a la velocitat de 22 000 km/h sus Dimorphos dins la nuèch del diluns 26 al dimars 27 de setembre de 2022.

Una se disent intelligéncia artificiala de mai

Deman las IA

A la fin del mes de genièr de 2025 las autoritats chinesas an desvelat una aplicacion emplegant d'algoritmes basats sus una çò dicha intelligéncia artificiala generativa. L'aplicacion a per nom DeepSeek.

Conectica per cargar los aparelhs portables

Cargador tipe C

En setembre de 2021 la Comission Europèa presentava un plan per armonizar la conectica dels cargadors dels aparelhs portables. Dimars 7 de junh de 2022 lo Conselh adoptèt aquelas preconizacions.

Mission Artemis 1 : partença lo 27 de setembre ?

SLS 2022 Artemis 1

La fusada de la primièra mission Artemis deviá partir lo 29 d'agost de 2022. Lo descolatge es estat reportat al 3 de setembre per èsser un còp de mai anullat per de rasons tecnicas.