Lo VoloCity de la societat Volocopter
Lo VoloCity de la societat Volocopter tal qu'imaginat

La societat Volocopter va ensajar son veïcul VoloCity en condicion realas. Es l'aerodròme de Pontoise en Illa de França qu'es estat causit per aquelas experimentacions que debrián debutar en junh de 2021.

L'aerodròme de Pontoise - Cormeilles-en-Vexin permetrà a l'industrial d'efectuar sos ensages en condicion reala. La zòna es parcialament urbanizada e aqueles aparelhs son prevists per volar dins d'environaments urbans, bastits e abitats.

Aeropòrt de París (ADP) gestionari del site desira de far d'aquel aerodròm un dels luòc privilegiat de tèst per totas las entrepresas que son a desvolopar aquel nòu mejan de transpòrt e s'aplica a metre a la disposicion del entreprenaires lo mejans necessaris sus plaça.

Al delà del veïcul e de son mòde d'envòl vertical son totas las infrastructuras aeroportuàrias que son concernidas per l'intrada dins l'espaci aerian d'aquel tipe d'aparelh pichon e notadament las que son ligadas a la gestion de l'espaci aerian.

Una de las questions que demòra pausada es aquela de la viabilitat d'aquel tipe de transpòrt que serà fòrça costós. Un aparelh aital carivenc podriá descoratja las praticas.

Demai l'aparelh demòra d'èsser certificat al prèp de l'Agéncia europèa de la securitat aeriana, l'EASA.


Virgin Orbit pòt mandar de cargas en orbita

Virgin Orbit genièr de 2021

Pel primièr còp l'entrepresa Virgin Orbit posquèt mandar en orbita sos primièrs satellits.

Capsula CST-100. Ont ne son ?

CST-100 Starliner

Boeing desvolopa dempuèi 2010 la capsula CST-100, veïcul de transpòrt entre la Tèrra e l'orbita bassa.

Occitània en qualques mots

Detalh de la cobèrta 'L'Occitanie en 48 mots' d'Herve Terral

En 2014 sortissiá lo libre L'Occitanie en 48 mots d'Hervé Terral.

Lo pintre Pierre François

Presentacion de Pierre François, pintre originari de Seta, que a son biais participèt a la fin del sègle XX a l'accion occitana en illustrant de cobèrtas de libres.

Mission Artemis 1 : la fusada es partida

Artemis 1 : partença

La fusada de la mission Artemis 1 es partida lo dimècres 16 de novembre de 2022 emportant la capsula Orion. Objectiu : la Luna.

Aviacion : l'idrogèn, un energia d'avenir ?

Aeropòrt de Lion

Lo dimars 21 de setembre de 2021 lo constructor d'avion Airbus, l'especialista dels gases industrials Air Liquide e l'operator aeroportuari Vinci Airports an anonciats un partenariat per desvolopar l'usatge de l'idrogèn dins los aeropòrts.

Mission Artemis 1 : partença lo 27 de setembre ?

SLS 2022 Artemis 1

La fusada de la primièra mission Artemis deviá partir lo 29 d'agost de 2022. Lo descolatge es estat reportat al 3 de setembre per èsser un còp de mai anullat per de rasons tecnicas.

Euròpa : inauguracion de la primièra gigafabrica de batariás d'ACC

La fabrica ACC de Douvrin

Lo 30 de mai de 2023 la nòva societat, Automotive Cells Company (ACC), coentrepresa recentament creada pels grops Stellantis, TotalEnergies e Mercedes-Benz, inaugurava sa primièra gigafabrica de batariá a Douvrin, prèp de Lens.