Lo VSS Imagine en 2021 © Virgin Galactic

Un vaissèl de mai per Virgin Galactic

A la fin del mes de març de 2021 la societat Virgin Galactic desvelèt son vaissèl lo VSS Imagine.

Lo VSS Imagine es lo primièr aparelh de tresena generacion de la societat. Lo sigle VSS, significa Virgin SpaceShip.

Lo primièr, lo VSS Enterprise, foguèt d'estruch en cors d'ensag en 2014. Un pilòt trobèt la mòrt.

Lo segond vaissèl de Virgin Galactic, lo VSS Unity, realizèt son primièr vòl en 2016. Es encara en activitat, participa als estudis menats pels engenhaires per melhorar las preformanças de lors aparelhs.

Los VSS son los aparelhs prevists per mandar de toristas en nauta altituda. Los vòls prevists son suborbitals, i pas de misa en orbita.

Praticament lo VSS es al descolatge associats a un vaissèl, dich, maire. Aqueste mena lo VSS en altituda. Un còp pro naut se destaca e, via sa motorizacion pròpria, monta a la verticala fins a 80 quilomètres. Praticament podèm pas, donc, aquí, parlar de viatges dins l'espaci ; aquel es segon la Federacion aeronautica internacionala situat al delà de la linha de Kármán, a 100 quilomètres.

Los primièrs ensages del VSS Imagine son prevists per l'estiu de 2021 dempuèi lo spacepòrt del Nòu Mexic al Estats Units : Spaceport America.

Los primièrs vòls comercials son eles presvists per 2022. De centenats de clients an ja reservats.


Cinquen ensag del Starship

Cinquen ensag del Starship 13 octobre de 2024

Se debanèt lo dimenge 13 d'octobre de 2024 lo cinquen ensag del Starship de SpaceX.

Safran certifica son motor per avion electric

ENGINeUS™ 100, Safran

Pel primièr còp dins l'istòria un motor d'avion electric ven d'èsser certificat. Son conceptor es europèu : Safran.

Prefaci de Felip Gardy a 'La quimèra' de Joan Bodon (1989)

La Quimèra

Per sa reedicion en 1989, las Edicion de Roergue accompanhava lo libre de Joan Bodon d'un prefaci de Felip Gadry.

Joan Jaurés : educacion populara e lengas (1911)

Joan Jaurés

Lo 15 d'agost de 1911 dins La dépêche du Midi èra publicat un article de Joan Jaurés. Tornava aquí sus la lenga occitana que parlava correntament.

Missions Artemis : primièr vòl

La Luna

Diluns 29 d'agost de 2022 deviá partir per la Luna la primièra fusada del programa Artemis bailejat per la NASA. Lo lançament es estat reportat per de rasons tecnicas, es desenant previst pel dissabte 3 de setembre.

Mars : lo dròne Ingenuity reüssiguèt son primièr vòl

Ingenuity lo 16/04/2021

Ingenuity reüssiguèt son primièr vòl marcian.

Automobila : la veitura mai venduda en Euròpa en 2023 es electrica

Tesla Model Y

S'acaba lo temps ont los veïculs a propulsion termica èran la nòrma. Segon lo mèdia Automotive News Europe, en 2023 es la Tesla Model Y que seriá estada la mai venduda en Euròpa abans la Dacia Sandero.

Espaci : Starlab Space mandarà son estacion en orbita bassa mercés al Starship de SpaceX

L'estacion Starlab

Lo dimècre 31 de genièr de 2024, Starlab Space, entrepresa creada per Voyager Space e Airbus, anoncièt que son estacion espaciala a vocacion comerciala seriá mandada en orbita bassa per l'astronau Starship desvolopada per la societat SpaceX.