Dimorphos
L'asteroïde Dimorphos

La mission DART, per Double Asteroid Redirection Test, s'acabèt coma previst : la pichona nau espaciala s'escrachèt a la velocitat de 22 000 km/h sus Dimorphos dins la nuèch del diluns 26 al dimars 27 de setembre de 2022.

L'objectiu de la mission èra d'experimentar los mejans necites per modificar la trajectòria d'un asteroïde. Aquestes son potencialament dangieroses per la Tèrra. En cas de besonh l'astronau mandada a nauta velocitat per lo tustar auriá las capacitats de lo desviar de sa trajectòria e d'evitar aital son contact amb la planèta nòstra.

Segon Lori Glaze, director de la division de la NASA dedicada a l'estudi de las planetas e dels asteroïdes, aquel eveniment dubrís un èra novèla : èra ont aurem potencialament la capacitat de nos protegir dels azardoses e de dangièroses impacts d'asteroides.

Aquesta experimentacion es un dels primièrs elements concebuts per fin de permetre la mesa en plaça d'un protocòl de proteccion de la Tèrra activable en permanéncia. Aqueste permetrà de derotar aqueles còrses que gravitan d'en pertot dins l'univèrs, e, aital, de protegir los umans.

Dimorphos se trobava al moment del tust a onze milions de quilomètres de la Tèrra. Demòra als engeniaires de seguir la trajectòria de l'asteroïde e de s'assegurar que l'intensitat de l'impacte sufiguèt a la modificar sufisentament.


Onzen vòl del Starship

Los motors Raptor del Super Heavy en accion

Se debanèt lo 14 d'octobre de 2025 lo onzen vòl del Starship de Space X.

Espaci : Starlab Space mandarà son estacion en orbita bassa mercés al Starship de SpaceX

L'estacion Starlab

Lo dimècre 31 de genièr de 2024, Starlab Space, entrepresa creada per Voyager Space e Airbus, anoncièt que son estacion espaciala a vocacion comerciala seriá mandada en orbita bassa per l'astronau Starship desvolopada per la societat SpaceX.

Joan B. Seguin : critica del libre de Robèrt Lafont 'Renaissance du Sud'

Renaissance du sud, Robèrt Lafont, Gallimard

En 1970 sortissiá lo libre de Robèrt Lafont Renaissance du Sud. Essai sur la litteratura occitane au temps de Henri IV.

Joan-Maria Petit sus Jòrgi Reboul (1985)

Pròsas geograficas

Prefaci de Joan-Maria Petit a Pròsas geograficas de Jòrgi Reboul.

Intelligéncias artificialas : Anthropic comunica

Article Anthropic junh de 2026

La societat Anthropic publiquèt lo 4 de junh de 2026 un article per informar sus los potencials de son agent IA Claude.

Axiom Space far lo punt sul desvolopament de son estacion espaciala

Estacion Axiom Space

Axiom Space a la debuta de 2025 precisèt lo programa de desvolopament de son estacion espaciala privada. Preveson de rendre independent sos moduls tre 2028.

Capsule espaciala Nyx : ont ne son ?

Nyx, 2025

La societat The Exploration Company desvolopa una capsula espaciala : Nyx.

Defensa : Thales presenta SkyDefender

SkyDefender, Thales, 2026

La societat Thales presentèt en març de 2026 son sistèma de proteccion contra las amenaças aeriana : SkyDefender.