Lo lògo d'AstroForge
Lo lògo d'AstroForge en 2023

En 2022 la societat estatsunidenca, AstroForge, levèt de fonzes. L'objectius de sos creators es de minar d'asteroïdes.

Aquel tipe d'iniciativa es pas la primièra. En 2009 foguèt creada la societat Arkyd Astronautics, qu'anava venir Planetary Resources. Peter Diamandis n'èra lo director, Chris Lewicki lo president. En 2013 David Grump creava Deep Space Industries amb lo meteis objectiu : minar d'asteroïdes.

Los actors d'aquelas doas entitas faguèran mèuca, jamai non posquèron pas tornar menar sus Tèrra cap de matèria e dempuèi d'annadas fan pas pus parlar d'elas.

AstroForge, novèla venguda pensa de se poder vengar de las dificultats ligadas a aquel tipe d'industria. La societat es estada creada en genièr de 2022 per Matt Gialich e Jose Acain. Es basada en California e posquèt levar al mes de mai de 2022 13 milion de dollars.

Lo primièr ensage dins l'espaci es previst per 2023. L'objectiu non serà pas de minar un asteroïde dins l'espaci prigond, mas simplament d'esprovar en orbita bassa los aparelhs de rafinatge sus un escapolon de matèria menat dempuèi la Tèrra. Aqueste escapolon contendrà de platin. Se l'aparelh fonciona ben aquel platin serà isolat del demai de matèria.


The Exploration Company lèva de fonzes

L'astronau Nyx

La jove societat The Exploration Company (TEC) anoncièt a la debuta del mes de febrièr de 2023 que veniá de capitar de levar 40,5 milions d’èuros de fonzes per desvolopar sas activitats. Basada prèp de Bordèu, a Merinhac, e a Munich en Alemanha, la societat es estada creada en 2021.

Automobila : Mégane eVision

Renault eVision

Lo constructor automobila Renault presentèt en octobre de 2020 la Mégane eVision.

Maria-Clàudia Gastou : sus 'l'Armana prouvençau'

armana prouvençau

A propaus de l'Armana prouvençau.

Totèm : lo grapaud de Baçan

Grapaud de Baçan

En 2017 sortiguèt la revista Los rocaires numèro 2, presentava qualques totèms occitans.

Airbus desvela sa vision del CityAirbus de deman

CityAirbus NextGen

Lo dimars 21 de setembre de 2021 Airbus desvelèt a Tolosa son projècte CityAirbus NextGen.

La NASA reüssiguèt a escrachar una aparelh sus l'asteroïde Dimorphos

Dimorphos

La mission DART, per Double Asteroid Redirection Test, s'acabèt coma previst : la pichona nau espaciala s'escrachèt a la velocitat de 22 000 km/h sus Dimorphos dins la nuèch del diluns 26 al dimars 27 de setembre de 2022.

Aviacion : l'idrogèn, un energia d'avenir ?

Aeropòrt de Lion

Lo dimars 21 de setembre de 2021 lo constructor d'avion Airbus, l'especialista dels gases industrials Air Liquide e l'operator aeroportuari Vinci Airports an anonciats un partenariat per desvolopar l'usatge de l'idrogèn dins los aeropòrts.

Union : armonizacion de la conectica per cargar lo material portatiu

USB-C

La Comission Europèa trabalha sus una directiva per fin d'armonizar dins l'Union lo material per cargar los aparelhs portatius : tabeletas, telefonets... Presentèt sa proposicion lo dijòus 23 de setembre de 2021.