Lo lògo d'AstroForge
Lo lògo d'AstroForge en 2023

En 2022 la societat estatsunidenca, AstroForge, levèt de fonzes. L'objectius de sos creators es de minar d'asteroïdes.

Aquel tipe d'iniciativa es pas la primièra. En 2009 foguèt creada la societat Arkyd Astronautics, qu'anava venir Planetary Resources. Peter Diamandis n'èra lo director, Chris Lewicki lo president. En 2013 David Grump creava Deep Space Industries amb lo meteis objectiu : minar d'asteroïdes.

Los actors d'aquelas doas entitas faguèran mèuca, jamai non posquèron pas tornar menar sus Tèrra cap de matèria e dempuèi d'annadas fan pas pus parlar d'elas.

AstroForge, novèla venguda pensa de se poder vengar de las dificultats ligadas a aquel tipe d'industria. La societat es estada creada en genièr de 2022 per Matt Gialich e Jose Acain. Es basada en California e posquèt levar al mes de mai de 2022 13 milion de dollars.

Lo primièr ensage dins l'espaci es previst per 2023. L'objectiu non serà pas de minar un asteroïde dins l'espaci prigond, mas simplament d'esprovar en orbita bassa los aparelhs de rafinatge sus un escapolon de matèria menat dempuèi la Tèrra. Aqueste escapolon contendrà de platin. Se l'aparelh fonciona ben aquel platin serà isolat del demai de matèria.


Missions Artemis : primièr vòl

La Luna

Diluns 29 d'agost de 2022 deviá partir per la Luna la primièra fusada del programa Artemis bailejat per la NASA. Lo lançament es estat reportat per de rasons tecnicas, es desenant previst pel dissabte 3 de setembre.

Las batariás de las veituras electricas auràn un passapòrt

Batariá Z.E. 50, Renault, LG Chem

Las futuras batariás automobilas seràn dotadas d'un passapòrt. L'objectiu essent de documentar la vida d'aqueles elements dins lo temps.

Istòria : correspondéncia entre Marius e Elisa Coutarel

Carta postala

La comuna de Montpelhièr valoriza la correspondéncia entre Marius e Elisa Coutarel.

Andreu Nin : La revolucion d'octòbre e la question nacionala

Detalh d'una medalha datant del temps de l'URSS

En 1935 sortissiá lo libre Els moviments d'emancipació nacional d'Andreu Nin (1892-1937). Aquí çai-jos una seleccion de son tèxt.

Mission Artemis 1 : la fusada es partida

Artemis 1 : partença

La fusada de la mission Artemis 1 es partida lo dimècres 16 de novembre de 2022 emportant la capsula Orion. Objectiu : la Luna.

Las veituras seràn desenant equipadas de bóstias negras

Dempuèi lo primièr de mai de 2022 totes los veïculs produsits en Euròpa seràn equipats d'una bóstia negra, notadament las veituras.

Espaci : lo programa Artemis de la NASA

Mission Artemis Luna Astronautas

Lo programa Artemis a per ambicion d'establir una preséncia umana perena sus l'orbita e sul sòl de la Luna.

The Exploration Company lèva de fonzes

L'astronau Nyx

La jove societat The Exploration Company (TEC) anoncièt a la debuta del mes de febrièr de 2023 que veniá de capitar de levar 40,5 milions d’èuros de fonzes per desvolopar sas activitats. Basada prèp de Bordèu, a Merinhac, e a Munich en Alemanha, la societat es estada creada en 2021.