Odin, AstroForge, 2025
L'astronau Odin abans sa partença en genièr de 2025 © AstroForge

La societat AstroForge qu'a per objectiu de minar d'asteroïdes mandarà dins l'espaci sa segonda astronau pichona, Odin, a la debuta de 2025.

Aquesta segonda mission deu completar la primièra Brokkr-1 que debutèt lo 15 d'abril de 2023.

Aquesta primièra mission encara en cors, aviá per objectiu de validar los procèssus de rafinatge dins l'espaci desvolopat per AstroForge. Son estats per aquò far embarcats los elements necessaris per rafinar de platin. L'escapolon de trabalhar èra estat preparat sus Tèrra pel tèst. A la debuta de 2025 aquestes tèsts de rafinatge son pas encara estats realizats.

Al delà de la capacitat d'AstroForge de procedir dins l'espaci a d'operacion de minatge e de rafinatge los engenhaires son confrontat a de problèmas basics ligats a tota operacion dins l'espaci, coma la comunicacion amb l'astronau e son pilotatge. Encontrèran per aquesta primièr mission Brokkr-1 de problèmas nombroses sus aquestes punts. Problèmas que son a solucionar.

Per aquesta segonda mission, Odin, preveson al delà del melhorament dels elements ja testats dins la primièra mission de s'aprochar d'una asteroïde, cibla potenciala per una explechacion futura, e de ne fotografiar la susfàcia en nauta resolucion.


Energia : recòrd pel tokamak WEST del CEA

Tokamak WEST CEA

Lo 12 de febrièr de 2025 un plasma es estat mantengut pendent un pauc mai de 22 minutas, 1337 segondas exactament, dins lo tokamak WEST. Establissent un novèl recòrd.

La Twingo electrica es disponibla

Twingo electrica 2026

Ven de sortir a la debuta d'aqueste an 2026 la Twingo electrica de Renault.

Totèm : l'agaça d'Abelhan

agaça

En 2017 sortiguèt la revista Los rocaires numèro 2 amb de contes suls animals totemics.

Agricultura : per estalviar l'aiga, lo palhatge

Palhatge dins un òrt

Aurelian Chaire dins l'enscastre de sos estudis en agricultura anèt trabalhar en Casamança. Dins l'edicion del 11 al 17 d'abril de 2014 del jornal La Setmana, presentava la tecnica del palhage.

Espaci : Starlab Space mandarà son estacion en orbita bassa mercés al Starship de SpaceX

L'estacion Starlab

Lo dimècre 31 de genièr de 2024, Starlab Space, entrepresa creada per Voyager Space e Airbus, anoncièt que son estacion espaciala a vocacion comerciala seriá mandada en orbita bassa per l'astronau Starship desvolopada per la societat SpaceX.

Las missions de venir d'AstroForge

DeepSpace-2

La societat AstroForge, segon son president Robyn Ringuette, prevei de tornar menar sus Tèrra de material minat dins l'espaci abans 2030.

Vast s'aprèsta per sas futuras missions

Haven-1

Lo diluns primièr de junh de 2026 la societat Vast anoncièt qu'installava son quartièr general europèu a París. Anoncièt tanben que trabalhariá amb d'astronautas franceses de l'Agéncia Espaciala Europèa (ESA) per doas de sas missions.

Eurosuit : vestit espacial intraveïcular europèu

Eurosuit

L'astronau espaciala Dragon que s'estaquèt a l'Estacion Espaciala Internacionala (ISS) lo dimenge 17 de mai de 2026 conteniá la combinason dicha Eurosuit.