Odin, AstroForge, 2025
L'astronau Odin abans sa partença en genièr de 2025 © AstroForge

La societat AstroForge qu'a per objectiu de minar d'asteroïdes mandarà dins l'espaci sa segonda astronau pichona, Odin, a la debuta de 2025.

Aquesta segonda mission deu completar la primièra Brokkr-1 que debutèt lo 15 d'abril de 2023.

Aquesta primièra mission encara en cors, aviá per objectiu de validar los procèssus de rafinatge dins l'espaci desvolopat per AstroForge. Son estats per aquò far embarcats los elements necessaris per rafinar de platin. L'escapolon de trabalhar èra estat preparat sus Tèrra pel tèst. A la debuta de 2025 aquestes tèsts de rafinatge son pas encara estats realizats.

Al delà de la capacitat d'AstroForge de procedir dins l'espaci a d'operacion de minatge e de rafinatge los engenhaires son confrontat a de problèmas basics ligats a tota operacion dins l'espaci, coma la comunicacion amb l'astronau e son pilotatge. Encontrèran per aquesta primièr mission Brokkr-1 de problèmas nombroses sus aquestes punts. Problèmas que son a solucionar.

Per aquesta segonda mission, Odin, preveson al delà del melhorament dels elements ja testats dins la primièra mission de s'aprochar d'una asteroïde, cibla potenciala per una explechacion futura, e de ne fotografiar la susfàcia en nauta resolucion.


Las batariás de las veituras electricas auràn un passapòrt

Batariá Z.E. 50, Renault, LG Chem

Las futuras batariás automobilas seràn dotadas d'un passapòrt. L'objectiu essent de documentar la vida d'aqueles elements dins lo temps.

Acòrdi de partenariat entre Mistral AI e Airbus

Logo de Mistral AI en 2026

Un acòrdi de partenariat es estat signat lo 28 de mai de 2026 a París entre Mistral AI e Airbus.

Joan-Claudi Sèrras : critica de 'La pluèja rossèla' de Julio Llamazares

La pluèja rossèla, Julio Llamazares

En 2008 sortissiá a cò de IEO Edicions la traduccion occitana del libre de Julio Llamazares La lluvia amarilla.

Pedagogia : 'Enfanças'

En 2012 lo Centre Regional de Documentacion Pedagogica (CRDP) de l'acadèmia de Montpelhièr publicava un document a destinacion dels joves lectors Enfanças.

Eurosuit : vestit espacial intraveïcular europèu

Eurosuit

L'astronau espaciala Dragon que s'estaquèt a l'Estacion Espaciala Internacionala (ISS) lo dimenge 17 de mai de 2026 conteniá la combinason dicha Eurosuit.

L'estacion espaciala lunara es en construccion

HALO, The Lunar Gateway

Thales Alenia Space desvelet en febrièr de 2025 los primièrs imatges del modul HALO de la futura estacion lunara.

Espaci : Starlab Space mandarà son estacion en orbita bassa mercés al Starship de SpaceX

L'estacion Starlab

Lo dimècre 31 de genièr de 2024, Starlab Space, entrepresa creada per Voyager Space e Airbus, anoncièt que son estacion espaciala a vocacion comerciala seriá mandada en orbita bassa per l'astronau Starship desvolopada per la societat SpaceX.

L'agrandiment de la centrala electrica nucleara de Penly debuta

Projècte Penly EDF

Lo dijòus 12 de març de 2026 lo president de la republica francesa èra en Normandia a Penly per actar oficialament la debuta de la construccion dels novèls reactors de la centrala electrica nucleara.