Odin, AstroForge, 2025
L'astronau Odin abans sa partença en genièr de 2025 © AstroForge

La societat AstroForge qu'a per objectiu de minar d'asteroïdes mandarà dins l'espaci sa segonda astronau pichona, Odin, a la debuta de 2025.

Aquesta segonda mission deu completar la primièra Brokkr-1 que debutèt lo 15 d'abril de 2023.

Aquesta primièra mission encara en cors, aviá per objectiu de validar los procèssus de rafinatge dins l'espaci desvolopat per AstroForge. Son estats per aquò far embarcats los elements necessaris per rafinar de platin. L'escapolon de trabalhar èra estat preparat sus Tèrra pel tèst. A la debuta de 2025 aquestes tèsts de rafinatge son pas encara estats realizats.

Al delà de la capacitat d'AstroForge de procedir dins l'espaci a d'operacion de minatge e de rafinatge los engenhaires son confrontat a de problèmas basics ligats a tota operacion dins l'espaci, coma la comunicacion amb l'astronau e son pilotatge. Encontrèran per aquesta primièr mission Brokkr-1 de problèmas nombroses sus aquestes punts. Problèmas que son a solucionar.

Per aquesta segonda mission, Odin, preveson al delà del melhorament dels elements ja testats dins la primièra mission de s'aprochar d'una asteroïde, cibla potenciala per una explechacion futura, e de ne fotografiar la susfàcia en nauta resolucion.


Airbus desvela sa vision del CityAirbus de deman

CityAirbus NextGen

Lo dimars 21 de setembre de 2021 Airbus desvelèt a Tolosa son projècte CityAirbus NextGen.

Junh de 2023 : las vendas de veituras electricas despassan las dels diesèls dins l'Union Europèa

BMW i3

Segon las donadas de l'ACEA, l'Associacion dels Constructors Europèus d'Automobilas, las vendas de veituras electricas al mes de junh de 2023 despassèron las de las veituras equipadas d'un motor diesèl.

Robèrt Lafont : critica del libre de Renat Nelli 'Le Roman de Flamenca' (1966)

Roman de Flamenca - Nelli

En 1966, Renat Nelli publicava lo libre Le Roman de Flamenca. Robèrt Lafont dins la revista Viure numèro 6 ne fasiá la critica.

Totèm : lo grapaud de Baçan

Grapaud de Baçan

En 2017 sortiguèt la revista Los rocaires numèro 2, presentava qualques totèms occitans.

Las batariás de las veituras electricas auràn un passapòrt

Batariá Z.E. 50, Renault, LG Chem

Las futuras batariás automobilas seràn dotadas d'un passapòrt. L'objectiu essent de documentar la vida d'aqueles elements dins lo temps.

Automobila : la veitura mai venduda en Euròpa en 2023 es electrica

Tesla Model Y

S'acaba lo temps ont los veïculs a propulsion termica èran la nòrma. Segon lo mèdia Automotive News Europe, en 2023 es la Tesla Model Y que seriá estada la mai venduda en Euròpa abans la Dacia Sandero.

Intelligéncia artificiala e reglamentacion a l'escala de l'Union

Artificial Intelligence Europe 2021

D'algoritmes d'intelligéncia artificiala son dempuèi qualques ans d'en pertot en accion e lor usatge es pas reglamentat.

Las batariás de las veituras electricas auràn un passapòrt

Batariá Z.E. 50, Renault, LG Chem

Las futuras batariás automobilas seràn dotadas d'un passapòrt. L'objectiu essent de documentar la vida d'aqueles elements dins lo temps.