Lo lògo d'AstroForge
Lo lògo d'AstroForge en 2023

En 2022 la societat estatsunidenca, AstroForge, levèt de fonzes. L'objectius de sos creators es de minar d'asteroïdes.

Aquel tipe d'iniciativa es pas la primièra. En 2009 foguèt creada la societat Arkyd Astronautics, qu'anava venir Planetary Resources. Peter Diamandis n'èra lo director, Chris Lewicki lo president. En 2013 David Grump creava Deep Space Industries amb lo meteis objectiu : minar d'asteroïdes.

Los actors d'aquelas doas entitas faguèran mèuca, jamai non posquèron pas tornar menar sus Tèrra cap de matèria e dempuèi d'annadas fan pas pus parlar d'elas.

AstroForge, novèla venguda pensa de se poder vengar de las dificultats ligadas a aquel tipe d'industria. La societat es estada creada en genièr de 2022 per Matt Gialich e Jose Acain. Es basada en California e posquèt levar al mes de mai de 2022 13 milion de dollars.

Lo primièr ensage dins l'espaci es previst per 2023. L'objectiu non serà pas de minar un asteroïde dins l'espaci prigond, mas simplament d'esprovar en orbita bassa los aparelhs de rafinatge sus un escapolon de matèria menat dempuèi la Tèrra. Aqueste escapolon contendrà de platin. Se l'aparelh fonciona ben aquel platin serà isolat del demai de matèria.


Mars : lo dròne Ingenuity reüssiguèt son primièr vòl

Ingenuity lo 16/04/2021

Ingenuity reüssiguèt son primièr vòl marcian.

Safran certifica son motor per avion electric

ENGINeUS™ 100, Safran

Pel primièr còp dins l'istòria un motor d'avion electric ven d'èsser certificat. Son conceptor es europèu : Safran.

Sèrgi Viaule : critica del libre de Pau Gayraud 'Lo libre del causse'

Lo libre del causse - Pau Gayraud - Vent Terral

En 2016 l'editor Vent Terral tornava editar Lo libre del causse de Pau Gayraud.

Sèrgi Viaule : critica del libre 'Novèlas exemplaras' de Miguel de Cervantes

Miguel de Cervantes

En octobre de 2020 sortissiá lo libre Novèlas exemplaras de Miguel de Cervantes. Sèrgi Viaule ne fasiá la critica.

Mission Artemis I : la fusada es partida

Artemis 1 : partença

La fusada de la mission Artemis 1 es partida lo dimècres 16 de novembre de 2022 emportant la capsula Orion. Objectiu : la Luna.

Internet per satellit : los industrials europèus s'organizan

Satellit OneWeb

Lo diluns 25 de julhet de 2022 Eutelsat confirmèt qu'èra en negociacion per crompar OneWeb.

Energia : un malhum per l'idrogèn en Euròpa del nòrd

Nordic-Baltic Hydrogen Corridor (NBHC)

Es en projècte la creacion d'un malhum de transpòrt d'idrogèn entre Alemanha e Finlàndia : lo Nordic-Baltic Hydrogen Corridor (NBHC).

Una se disent intelligéncia artificiala de mai

Deman las IA

A la fin del mes de genièr de 2025 las autoritats chinesas an desvelat una aplicacion emplegant d'algoritmes basats sus una çò dicha intelligéncia artificiala generativa. L'aplicacion a per nom DeepSeek.