Lo CST-100 Calypso, estiu de 2024, ISS
Fotografia de la capsula CST-100 Calypso ancorada a l'ISS en julhet de 2024 © NASA

Al mes de junh de 2024 e pel segond còp, la capsula CST-100 Starliner de Boeing nommada Calypso, es estada mesa en orbita e estacada a l'Estacion Espaciala Internacionala (ISS). Dos astronautas aqueste còp, Sunita Williams e Butch Wilmore, l'ocupavan.

Lo veïcul es ben arribat, pr'aquò de problèmas grèus de foncionament son estats relevats. En consequéncia l'aparelh que deviá tornar menar los astronautas sus Tèrra après un sojorn d'un pauc mai d'una setmana al dintre de l'ISS son encara al mes d'agost en orbita.

Los problèmas son divèrs.

D'en primièr son estadas constatadas de pèrdas multiplas d'èli. Emplegat aqueste pel sistèma de propulsion. Segon Boeing e la NASA, la quantitat d'èli encara disponibla dins l'astronau, malgrat aquelas pèrdas, es sufisenta per que l'aparelh torne, mas lo perqué de las pèrdas es pas plan comprés.

I a un autre problèma. Es ligat als sistèmas de propulsion que permetan lo desplaçament e lo posicionament de la capsula. Alara que lo CST-100 Starliner aprochavan de l'ISS, cinc motors se son arrestats automaticament, lor performanças èran pas satisfasentas segon lo sistèma de contraròtle. Aquí tanben las rasons son pas conegudas. Dempuèi, suls cinc, quatre sos estats tornarmai utilizats.

Lo retorn de la naveta es pas encara estat programat. Los engenhaires trabalhan sul subjèctes, al còp amb d'ensages sus Tèrra dins los talhièrs de Boeing sus de motors identics a los que son presents sus la capsula ancorada a l'ISS, e in situ, dins l'espaci, mercés a la preséncia dels astronautas.

Segon la NASA la preséncia perlongada de Sunita Williams e Butch Wilmore al dintre de l'ISS pausa pas problèma : an de que manjar e de que trabalhar. Segon Ken Bowersox, administrator associat per las operacions espacialas de l'agéncia : « Avèm lo luxe d'aver léser. » Pr'aquò, segon una comunicacion de la NASA de la debuta d'agost de 2024, un retorn dels dos astronautas amb lo Dragon Crew de SpaceX puslèu qu'amb lo CST-100 Starliner es envisajat per la debuta de 2025.


Espaci : ArianeGroup desvoloparà una fusada reütilizabla

Themis ArianeGroup 2021

Lo diluns 6 de decembre de 2021 alara en desplaçament sul site ArianeGroup de Vernon en Normandia, lo ministre francés de l'economia, Bruno Le Maire, anoncièt que la societat anava desvolopar una fusada reütilizabla.

Automobila : lo novèl Scenic de Renault es electric

Lo Scenic E-Tech, produsit dempuèi 2024

Lo constructor d'automobila Renault desvelèt a la fin de 2023 sos projèctes pel Scenic.

Maria-Clàudia Gastou : sus 'l'Armana prouvençau'

armana prouvençau

A propaus de l'Armana prouvençau.

Critica del libre 'École, Histoire de France et Minorités nationales'

Ecole, Histoire de France et Minorités nationales, Napoleon Bonaparte

Critica per Romieg Pach del libre de Claude Gendre e Françoise Javelier : École, Histoire de France et Minorités nationales (Fédérop, 1978)

ESA : la mission en direccion de Vènus es en preparacion

Mission EnVision

En 2021 l'Agéncia Espaciala Europèa (ESA) decidiguèt de preparar una mission scientifica en direccion de la planeta Vènus. Aurà per nom EnVision.

Euròpa : inauguracion de la primièra gigafabrica de batariás d'ACC

La fabrica ACC de Douvrin

Lo 30 de mai de 2023 la nòva societat, Automotive Cells Company (ACC), coentrepresa recentament creada pels grops Stellantis, TotalEnergies e Mercedes-Benz, inaugurava sa primièra gigafabrica de batariá a Douvrin, prèp de Lens.

The Exploration Company lèva de fonzes

L'astronau Nyx

La jove societat The Exploration Company (TEC) anoncièt a la debuta del mes de febrièr de 2023 que veniá de capitar de levar 40,5 milions d’èuros de fonzes per desvolopar sas activitats. Basada prèp de Bordèu, a Merinhac, e a Munich en Alemanha, la societat es estada creada en 2021.

Los motors de la fusada Super Heavy del Starship de SpaceX son estats testats

Tèst dels motors de la Super Heavy, 09/02/2023

Lo dijòus 9 de febrièr de 2023, SpaceX efectuèt sul site de Boca Chica en Texas un tèst dels motors de la fusada Super Heavy que deu menar en orbita bassa son astronau dicha Starship.