Lo programa SCAF que prevei de definir e de fabricar un sistèma aerian de combat entre diferents païses de l'Union Europèa, França, Alemanha e Espanha, se tòrna definir.

Lo futur avion (NGF per New Generation Fighter) previst pel programa SCAF deviá remplaçar lo Rafale francés e l'Eurofighter, fruch, aqueste, de la collaboracion entre Alemanha, Espanha, Granda Bretanha e Itàlia. Lo projècte SCAF deviá marcar una rompedura amb las vièlhas praticas ont Alemands e Franceses trabalhavan deseparadament.

Los tres Estats que pòrtan lo projècte SCAF, France, Espanha e Alemanha, an anonciat a la fin de 2025 que l'estapa seguenta èra postponada. Aquesta decision es deguda a de diferents entre los constructors, Dassault en França, e Airbus Defence and Space que sos sites son majoritariament implantats en Alemanha, per la fabricacion del NGF .

Lo projècte, ça que la, se limita pas a l'avion (NGF). Compren tanben la fabricacion de drònes e l'environament numeric associat. Los acòrds prevists prevesián de fisar a Dassault lo desvolopament de l'avion e a Airbus Defence and Space lo desvolopament del demai.

L'element principal del projècte, l'avion escapava donc a l'industria alemanda que posedís una expertisa dins lo domèni de la construccion d'avions. Expertisa que vòl servar.

Cadun dels dos industials, Dassault e Airbus Defence and Space, considèra que pòt independentament e solet menar a bon tèrme lo trabalh, al còp de concepcion e de fabricacion del NGF.

Una de las solucions consideradas dins l'encastre d'un projècte comun, es de daissar las doas entrepresas desvolopar caduna un avion. Los drònes e las interfàcias numericas demorarián comunas mas i auriá dos tipes d'avions.

Los Alemands per aquò far podrián tornarmai trabalhar amb los Britanics e los Italians.


Primièr vòl capitat per Ariane 6 en configuracion 64

Ariane 64 febrièr de 2026

Lo 12 de febrièr de 2026 se debanèt lo primièr vòl de la fusada europèa Ariane 6 en configuracion Ariane 64 : quatre boosters èran presents pel descolatge.

Quin futur pels centres de donadas ? Elon Musk a la solucion

Terafab

Lo 21 de març de 2026 Elon Musk capmèstre de Tesla, SpaceX e xAI, anoncièt la creacion de Terafab una fabrica de processors.

Pau-Loís Granier per Felip Gardy

Pau-Loís Granier - òbra poetica occitana

Un article de Felip Gardy dins la revista Oc (ivèrn de 2002).

Sul libre 'S.T.O' de Régine Hugounenq

sto

En 2019 sortissiá lo libre S.T.O - Lo tust de tres letras de Régine Hugounenq. En novembre la revista de la metropòli de Montpelhièr ne fasiá la presentacion.

Una se disent intelligéncia artificiala de mai

Deman las IA

A la fin del mes de genièr de 2025 las autoritats chinesas an desvelat una aplicacion emplegant d'algoritmes basats sus una çò dicha intelligéncia artificiala generativa. L'aplicacion a per nom DeepSeek.

China manda dins l'espaci lo primièr element de sa futura estacion espaciala

Fusada chinesa lo 29/04/2021

Es estat mandat dins l'espaci lo 29 d'abril de 2021 lo primièr modul de la futura estacion espaciala chinesa.

Las batariás de las veituras electricas auràn un passapòrt

Batariá Z.E. 50, Renault, LG Chem

Las futuras batariás automobilas seràn dotadas d'un passapòrt. L'objectiu essent de documentar la vida d'aqueles elements dins lo temps.

Defensa : Thales presenta SkyDefender

SkyDefender, Thales, 2026

La societat Thales presentèt en març de 2026 son sistèma de proteccion contra las amenaças aeriana : SkyDefender.