Lo programa SCAF que prevei de definir e de fabricar un sistèma aerian de combat entre diferents païses de l'Union Europèa, França, Alemanha e Espanha, se tòrna definir.

Lo futur avion (NGF per New Generation Fighter) previst pel programa SCAF deviá remplaçar lo Rafale francés e l'Eurofighter, fruch, aqueste, de la collaboracion entre Alemanha, Espanha, Granda Bretanha e Itàlia. Lo projècte SCAF deviá marcar una rompedura amb las vièlhas praticas ont Alemands e Franceses trabalhavan deseparadament.

Los tres Estats que pòrtan lo projècte SCAF, France, Espanha e Alemanha, an anonciat a la fin de 2025 que l'estapa seguenta èra postponada. Aquesta decision es deguda a de diferents entre los constructors, Dassault en França, e Airbus Defence and Space que sos sites son majoritariament implantats en Alemanha, per la fabricacion del NGF .

Lo projècte, ça que la, se limita pas a l'avion (NGF). Compren tanben la fabricacion de drònes e l'environament numeric associat. Los acòrds prevists prevesián de fisar a Dassault lo desvolopament de l'avion e a Airbus Defence and Space lo desvolopament del demai.

L'element principal del projècte, l'avion escapava donc a l'industria alemanda que posedís una expertisa dins lo domèni de la construccion d'avions. Expertisa que vòl servar.

Cadun dels dos industials, Dassault e Airbus Defence and Space, considèra que pòt independentament e solet menar a bon tèrme lo trabalh, al còp de concepcion e de fabricacion del NGF.

Una de las solucions consideradas dins l'encastre d'un projècte comun, es de daissar las doas entrepresas desvolopar caduna un avion. Los drònes e las interfàcias numericas demorarián comunas mas i auriá dos tipes d'avions.

Los Alemands per aquò far podrián tornarmai trabalhar amb los Britanics e los Italians.


Dassault Aviation e OHB s'assòcian per desvolopar un mejan de transpòrt espacial europèu

Lo Vortex-S tal qu'imaginat

Dassault Aviation e OHB an anonciat lo diluns 11 de mai de 2026 que s'associavan per prepausar a l'Agéncia Espaciala Europèa (ESA) un avion espacial polivalent Vortex-S, capable de transportar de merças cap a d'estacions espacialas e d'efectuar de missions autonòmas en orbita.

Acòrdi de partenariat entre Mistral AI e Airbus

Logo de Mistral AI en 2026

Un acòrdi de partenariat es estat signat lo 28 de mai de 2026 a París entre Mistral AI e Airbus.

Lo grelhon, lo lop e las abelhas : un conte de Justin Bessou

Detalh d'una gravadura de Tavy Notton (1914-1977) sus la vida de las abelhas

Lo grelhon, lo lop e las abelhas es lo primièr tèxt dels Contes de la Tatà Mannon de Justin Bessou.

Sèrgi Viaule : critica del Libre 'Lo Mandarin'

Lo Mandarin

Al mes d'agost de 2020 sortiguèt en occitan traduch per Joaquim Blasco lo libre de José Maria Eça de Queiroz Lo Mandarin.

Thales Alenia Space desvolopa una capsula

Capsula Thales Alenia Space

Al mes de mai de 2024, la societat Thales Alenia Space comunicava sus sa signatura amb L'ESA (European Space Agency) d'un contracte per fin de desvolopar una capsula espaciala.

Iperlops : ont ne sèm ?

Lo Fluxjet de Transpod (2022)

Après la publicacion per Elon Musk en 2013 d'un document definissent lo concèpte d'iperlop, qualques entrepresas se son creadas per fins de desvolopar las tecnologias necitas.

Helion Energy, actor privat en fusion nucleara

Prototipe Polaris

La produccion d'electricitat mercés a la fusion de l'idrogèn es una de las solucions que permetràn deman d'aver denergia a un mendre còst e en quantitat.

Espaci : Orbit Fab desvolopa d'estacions de recarga en orbita bassa

RAFTI

La societat Orbit Fab posquèt levar en 2023, un pauc mai de 30 milions de dolars per desvolopar de solucions de recarga en carburant pels satellits en orbita bassa.