L'electrolisador d'Hyd'Occ, es estat testat a la fin de l'an 2025 a La Novèla.

Sa capacitat serà dins un primièr temps de 20 MW e produsirà cada an 2 700 tonas d'idrogèn vèrd. Sa mesa en foncion es prevista pel mes d'avril de 2026. Dins un segond temps la capacitat del site serà portada a 40MW per una produccion de 5 400 tonas per an.

Lo projècte Hyd'Occ es portat al còp per Qair e Arec Occitanie. Permetrà de produsir d'idrogèn a destinacion dels transpòrts.

L'energia emplegada per la producion es d'origina renovelabla.

Lo projècte s'inscriu dins una dinamica globala a l'escala del continent. L'Union Europèa prevei lo desvolopament d'un corredor de transpòrt zèro emission dedicat a la mobilitat, religant la peninsula iberica al nòrd d'Euròpa. La Region Occitània es una de las primièra a s'èsser engatjada a lo desvolopar sus son territòri.

Hyd'Occ


Primièr vòl capitat per Ariane 6 en configuracion 64

Ariane 64 febrièr de 2026

Lo 12 de febrièr de 2026 se debanèt lo primièr vòl de la fusada europèa Ariane 6 en configuracion Ariane 64 : quatre boosters èran presents pel descolatge.

Espaci : Starlab Space mandarà son estacion en orbita bassa mercés al Starship de SpaceX

L'estacion Starlab

Lo dimècre 31 de genièr de 2024, Starlab Space, entrepresa creada per Voyager Space e Airbus, anoncièt que son estacion espaciala a vocacion comerciala seriá mandada en orbita bassa per l'astronau Starship desvolopada per la societat SpaceX.

Totèm : l'agaça d'Abelhan

agaça

En 2017 sortiguèt la revista Los rocaires numèro 2 amb de contes suls animals totemics.

Sus Joan-Maria Petit (1941-2020)

Joan-Maria Petit

Un article de la Federacion dels Ensenhaire de Lenga e de Cultura d'Òc publicat après l'anóncia de la mòrt de Joan-Maria Petit en agost de 2020.

MaiaSpace s'aprèsta per son primièr vòl

Maia 2025

MaiaSpace signèt lo 15 de genièr de 2026 un acòrd amb Eutelsat que desvolopa la flòta de satellits OneWeb. MaiaSpace metrà en orbita una part dels futurs satellits. Al nivèl comercial l'acòrd dona a MaiaSpace de visibilitat fins a 2030.

Veituras autonòmas : Stellantis melhora sa tecnologia

STLA AutoDrive Stellantis

Lo constructor d'automobilas Stellantis, que possedís las marcas Peugeot e Citroën, prevei de propausar plan lèu de modèls a conducha autonòma de nivèl 3.

L'agrandiment de la centrala electrica nucleara de Penly debuta

Projècte Penly EDF

Lo dijòus 12 de març de 2026 lo president de la republica francesa èra en Normandia a Penly per actar oficialament la debuta de la construccion dels novèls reactors de la centrala electrica nucleara.

Espaci : primièra mission Polaris Dawn

Polaris Dawn setembre de 2024

Lo dimars 10 de setembre de 2024 la capsula Dragon Crew de la primièra mission Polaris Dawn es estada mandada dins l'espaci dempuèi Cap canaveral.