gaia-caminLo telescòpi espacial Gaia de l'ESA (European Space Agency) es estat mandat en orbit lo dijòus 19 de decembre de 2013 amb per mission de cartografiar en tres dimencions la galaxia nòstra (Via Lactèa).

Es estat assemblat a Tolosa per Astrium. L'universitat de Montpelhièr II - Laboratòri univers et particules - a participat a l'eleboracion de l'espectromètre embarcat. Lo centre tolosenc del CNES participarà a l'explechacion de las donadas reculhidas que seràn puèi centralizadas a Madrid.

Projècte europèu ambiciós, la mission de Gaia es : d'aprigondir la nòstra conneissença de la galaxia, de melhor compréner la siá formacion, d'estudiar traucs negres e exoplanetas.

Satellit : Gaia
Data e lòc de lançament : 19/12/13 - Kourou
Lançador : fusada Soyous - Arianespace

Nòtas :

ESA : European Space Agency

Ligams :

gaia


Capsula CST-100. Ont ne son ?

CST-100 Starliner

Boeing desvolopa dempuèi 2010 la capsula CST-100, veïcul de transpòrt entre la Tèrra e l'orbita bassa.

Dissuasion nucleara francesa : missil M51

M51

Lo 12 de junh de 2020 lo sosmarin nuclear de la marina francesa Le Téméraire efectuèt amb succès la lançament d'un missil M51.

Sèrgi Viaule : critica del libre de Pau Gayraud 'Lo libre del causse'

Lo libre del causse - Pau Gayraud - Vent Terral

En 2016 l'editor Vent Terral tornava editar Lo libre del causse de Pau Gayraud.

Lo grelhon, lo lop e las abelhas : un conte de Justin Bessou

Detalh d'una gravadura de Tavy Notton (1914-1977) sus la vida de las abelhas

Lo grelhon, lo lop e las abelhas es lo primièr tèxt dels Contes de la Tatà Mannon de Justin Bessou.

China manda dins l'espaci lo primièr element de sa futura estacion espaciala

Fusada chinesa lo 29/04/2021

Es estat mandat dins l'espaci lo 29 d'abril de 2021 lo primièr modul de la futura estacion espaciala chinesa.

Los primièrs images del telescòpi James Webb son estats difusats

SMAC 0723, James Webb telescòpi, 2022

Al la debuta del mes de julhet de 2022 foguèron desveladas las primièras fotografias obtengudas mercés al telescòpi espacial James Webb (JWST).

Veituras autonòmas : Stellantis melhora sa tecnologia

STLA AutoDrive Stellantis

Lo constructor d'automobilas Stellantis, que possedís las marcas Peugeot e Citroën, prevei de propausar plan lèu de modèls a conducha autonòma de nivèl 3.

Euròpa : inauguracion de la primièra gigafabrica de batariás d'ACC

La fabrica ACC de Douvrin

Lo 30 de mai de 2023 la nòva societat, Automotive Cells Company (ACC), coentrepresa recentament creada pels grops Stellantis, TotalEnergies e Mercedes-Benz, inaugurava sa primièra gigafabrica de batariá a Douvrin, prèp de Lens.