shee-presentacionUn gropament d'entrepresas e d'universitats europèas trabalhan sul desvolopament d'un abitat per d'environaments extrèms : lo projècte SHEE (Self-deployable Habitat for Extreme Environments).

La tòca primièra èra d'obténer un modul tèst per far d'experiéncias sus Tèrra. Es ara disponible. Aquel primièr abitat permetrà d'obténer d'informacions per preparar los desvolopaments e las evolucions futuras del modul, evolucions necitas per realizar d'estructuras abitablas extraterrèstras.

Emplegar de trabalhadors per bastir d'abitats sul sòl lunar o martian es dangierós, car e complèx. Per limitar los problèmas ligats a la preséncia umana es necessari de desvolopar de metòdes de construcion autonòmas, d'abitats que se desplegan solets, demai devon foncionar sens l'apòrt d'infrastructuras pessugas o d'apleches sofisticats, e devon èsser econòms en energia.

Las aplicacions per un tal modul sul sòl terrèstre son nombrosas, mas l'objectiu es ben, via l'integracion de solucions roboticas en arquitectura, de definir de solucions nòvas suceptiblas de resòlver los problèmas inerents als environaments extraterrèstres que los òmes deman encontraràn.

La solucion propausada pels engenhaires e scientifcs combina estructuras rigidas e gonflablas, que s'organizan de faiçon autonòma via d'elements robotizats.

Los partenaris del projècte :

  1. International Space University – FRANCE
  2. Liquifer Systems Group GmbH – AUSTRIA
  3. Space Applications Services N.V. – BELGIUM
  4. Institute of Technology, University of Tartu – ESTONIA
  5. Compagnie Maritime d'Expertises S.A. – FRANCE
  6. Sobriety s.r.o. – CZECH REPUBLIC 7. Space Innovations, v.o.s. – CZECH REPUBLIC

Per ne saupre mai [ligam]

shee-jun-2015

De notar tanben sul meteis subjècte lo projècte SFERO de la societat Fabulous [aquí]


En 2022 la Megane Renault serà disponible en version electrica

Megane E-Tech

A la fin del mes de decembre de 2021 lo constructor Renault desvelèt los prèses de la Megane electrica que se pòt ja comandar. Dicha E-Tech serà disponibla en concession tre la prima de 2022.

Thales Alenia Space desvolopa una capsula

Capsula Thales Alenia Space

Al mes de mai de 2024, la societat Thales Alenia Space comunicava sus sa signatura amb L'ESA (European Space Agency) d'un contracte per fin de desvolopar una capsula espaciala.

Totèm : l'agaça d'Abelhan

agaça

En 2017 sortiguèt la revista Los rocaires numèro 2 amb de contes suls animals totemics.

Sèrgi Viaule : critica de 'Bonjour tristesse'

Françoise Sagan

Dins lo numèro 144 de la revista Infòc de decembre de 1995, pareissiá la critica de Sèrgi Viaule del libre de Françoise Sagan paregut en 1954.

Automobila : la R5 es disponibla... tornarmai

Renault 5 E-Tech

La nòva R5 del constructor d'automobilas Renault est tornarmai disponibla e es electrica. Nommada Renault 5 E-Tech Electric se pòt comandar dempuèi lo mes de mai de 2024.

Los primièrs images del telescòpi James Webb son estats difusats

SMAC 0723, James Webb telescòpi, 2022

Al la debuta del mes de julhet de 2022 foguèron desveladas las primièras fotografias obtengudas mercés al telescòpi espacial James Webb (JWST).

Airbus desvela sa vision del CityAirbus de deman

CityAirbus NextGen

Lo dimars 21 de setembre de 2021 Airbus desvelèt a Tolosa son projècte CityAirbus NextGen.

Dissuasion nucleara francesa : missil M51

M51

Lo 12 de junh de 2020 lo sosmarin nuclear de la marina francesa Le Téméraire efectuèt amb succès la lançament d'un missil M51.