shee-presentacionUn gropament d'entrepresas e d'universitats europèas trabalhan sul desvolopament d'un abitat per d'environaments extrèms : lo projècte SHEE (Self-deployable Habitat for Extreme Environments).

La tòca primièra èra d'obténer un modul tèst per far d'experiéncias sus Tèrra. Es ara disponible. Aquel primièr abitat permetrà d'obténer d'informacions per preparar los desvolopaments e las evolucions futuras del modul, evolucions necitas per realizar d'estructuras abitablas extraterrèstras.

Emplegar de trabalhadors per bastir d'abitats sul sòl lunar o martian es dangierós, car e complèx. Per limitar los problèmas ligats a la preséncia umana es necessari de desvolopar de metòdes de construcion autonòmas, d'abitats que se desplegan solets, demai devon foncionar sens l'apòrt d'infrastructuras pessugas o d'apleches sofisticats, e devon èsser econòms en energia.

Las aplicacions per un tal modul sul sòl terrèstre son nombrosas, mas l'objectiu es ben, via l'integracion de solucions roboticas en arquitectura, de definir de solucions nòvas suceptiblas de resòlver los problèmas inerents als environaments extraterrèstres que los òmes deman encontraràn.

La solucion propausada pels engenhaires e scientifcs combina estructuras rigidas e gonflablas, que s'organizan de faiçon autonòma via d'elements robotizats.

Los partenaris del projècte :

  1. International Space University – FRANCE
  2. Liquifer Systems Group GmbH – AUSTRIA
  3. Space Applications Services N.V. – BELGIUM
  4. Institute of Technology, University of Tartu – ESTONIA
  5. Compagnie Maritime d'Expertises S.A. – FRANCE
  6. Sobriety s.r.o. – CZECH REPUBLIC 7. Space Innovations, v.o.s. – CZECH REPUBLIC

Per ne saupre mai [ligam]

shee-jun-2015

De notar tanben sul meteis subjècte lo projècte SFERO de la societat Fabulous [aquí]


Airbus trabalharà amb Safran e GE per desvolopar son avion a idrogèn

A380 tèst idrogèn

Lo grop industrial Airbus debutèt en 2018, jol nom de programa ZEROe, sas recèrcas sus un avion zèro emission.

Conectica per cargar los aparelhs portables

Cargador tipe C

En setembre de 2021 la Comission Europèa presentava un plan per armonizar la conectica dels cargadors dels aparelhs portables. Dimars 7 de junh de 2022 lo Conselh adoptèt aquelas preconizacions.

Joan-Maria Petit sus Jòrgi Reboul (1985)

Pròsas geograficas

Prefaci de Joan-Maria Petit a Pròsas geograficas de Jòrgi Reboul.

Edicion occitana : la situacion en 1979

Un molon de libres

En 1979 la revista Aicí e ara publicava un article de l'editor Jòrdi Blanc sus l'edicion occitana.

Missions Artemis : primièr vòl

La Luna

Diluns 29 d'agost de 2022 deviá partir per la Luna la primièra fusada del programa Artemis bailejat per la NASA. Lo lançament es estat reportat per de rasons tecnicas, es desenant previst pel dissabte 3 de setembre.

Volocopter tornèt ensajar en condicion reala son aparelh, lo Volocity

Volocity, Pontoise, març de 2022

Lo diluns 21 de març de 2022 dempuèi l'aerodròm de Cormeilles en Vexin en Isla de França, l'aeronèf electric de Volocopter, Volocity, efectuèt un vòl d'ensag. Lo vòl es estat realizat en manual amb un pilòt, e en automatic.

Recèrca en fusion termonucleara : stellarator Wendelstein 7-X

Wendelstein 7-X

Los scientifics del Max Planck Institut en alemanha an bastit un stellarator, lo Wendelstein 7-X. Es dempuèi 2016 en fasa de tèst.

Lo CERN propausa de corses sul calcul qüantic

En novembre de 2020 lo Centre Europèu per la Recèrca Nucleara (CERN) debutèt la publicacion sus internèt de corses sul calcul qüantic.