shee-presentacionUn gropament d'entrepresas e d'universitats europèas trabalhan sul desvolopament d'un abitat per d'environaments extrèms : lo projècte SHEE (Self-deployable Habitat for Extreme Environments).

La tòca primièra èra d'obténer un modul tèst per far d'experiéncias sus Tèrra. Es ara disponible. Aquel primièr abitat permetrà d'obténer d'informacions per preparar los desvolopaments e las evolucions futuras del modul, evolucions necitas per realizar d'estructuras abitablas extraterrèstras.

Emplegar de trabalhadors per bastir d'abitats sul sòl lunar o martian es dangierós, car e complèx. Per limitar los problèmas ligats a la preséncia umana es necessari de desvolopar de metòdes de construcion autonòmas, d'abitats que se desplegan solets, demai devon foncionar sens l'apòrt d'infrastructuras pessugas o d'apleches sofisticats, e devon èsser econòms en energia.

Las aplicacions per un tal modul sul sòl terrèstre son nombrosas, mas l'objectiu es ben, via l'integracion de solucions roboticas en arquitectura, de definir de solucions nòvas suceptiblas de resòlver los problèmas inerents als environaments extraterrèstres que los òmes deman encontraràn.

La solucion propausada pels engenhaires e scientifcs combina estructuras rigidas e gonflablas, que s'organizan de faiçon autonòma via d'elements robotizats.

Los partenaris del projècte :

  1. International Space University – FRANCE
  2. Liquifer Systems Group GmbH – AUSTRIA
  3. Space Applications Services N.V. – BELGIUM
  4. Institute of Technology, University of Tartu – ESTONIA
  5. Compagnie Maritime d'Expertises S.A. – FRANCE
  6. Sobriety s.r.o. – CZECH REPUBLIC 7. Space Innovations, v.o.s. – CZECH REPUBLIC

Per ne saupre mai [ligam]

shee-jun-2015

De notar tanben sul meteis subjècte lo projècte SFERO de la societat Fabulous [aquí]


Junh de 2023 : las vendas de veituras electricas despassan las dels diesèls dins l'Union Europèa

BMW i3

Segon las donadas de l'ACEA, l'Associacion dels Constructors Europèus d'Automobilas, las vendas de veituras electricas al mes de junh de 2023 despassèron las de las veituras equipadas d'un motor diesèl.

Quin tipe d'estacion espaciala per deman ?

L'estacion d'Axiom Space

La fin de l'ISS s'apròcha. Sa construccion debutèt en 1998 e dempuèi fonciona sens relambi. La siá fin es pr'aquò programada pel decenni que ven. Un primièr programa de desorbitacion es estat presentat en 2022. Prevei la destrucion dels moduls per 2031.

Tolosa : Aplec de la sardana

Aplec de la sardana

Dins son magazine del mes de mai de 2019 la vila de Tolosa publicava una entrevista d'Estel Llansana que presentava l’Aplec de la sardana que s'anava debanar dins la vila.

Sul libre 'S.T.O' de Régine Hugounenq

sto

En 2019 sortissiá lo libre S.T.O - Lo tust de tres letras de Régine Hugounenq. En novembre la revista de la metropòli de Montpelhièr ne fasiá la presentacion.

SpaceX : ensag de la Super Heavy

La Super Heavy abans son explausion le 20 de març de 2023

Lo dijòus 20 de març de 2023 la societat estatsunidenca SpaceX ensagèt pel primièr còp sa fusada Super Heavy prevista per mandar sos Starships dins l'espaci.

China manda dins l'espaci lo primièr element de sa futura estacion espaciala

Fusada chinesa lo 29/04/2021

Es estat mandat dins l'espaci lo 29 d'abril de 2021 lo primièr modul de la futura estacion espaciala chinesa.

Aviacion : l'idrogèn, un energia d'avenir ?

Aeropòrt de Lion

Lo dimars 21 de setembre de 2021 lo constructor d'avion Airbus, l'especialista dels gases industrials Air Liquide e l'operator aeroportuari Vinci Airports an anonciats un partenariat per desvolopar l'usatge de l'idrogèn dins los aeropòrts.

Cinquen ensag del Starship

Cinquen ensag del Starship 13 octobre de 2024

Se debanèt lo dimenge 13 d'octobre de 2024 lo cinquen ensag del Starship de SpaceX.