ondas-gravitacionalas11/02/16 - I son ben ! Un sègle après lor predicion d'ondas gravitacionalas son estadas detectadas. Los detalhs d'aquela descobèrta fondamentala venon d'èsser publicats dins la Physical Review Letters del 11 de febrièr de 2016 [aquí]

Son los fisicians que trabalhan amb los instruments LIGO (Laser Interferometer Gravitational-wave Observatory al Estats Units) e Virgo (interferomètre basat a Pisa en Euròpa) qu'an facha aquela descobèrta.

Es via de lasers sincronizats que las mesuras son estadas efectuadas. Lors desincronizacions son las traças de modificacions localas de l'espaci-temps, aicí del passatge d'ondas gravitacionalas.

Son aquelas desincronizacions que son estadas mesuradas lo 14 de septembre de 2015 entre doas installacions bessonas : la de Loïsiana e la de l'Estat de Washington a 3 000 quilomètres de distància. Après un trabalh de verificacion menimós la conclusion es tombada : avián ben aquel jorn registrat lo passatge d'ondas gravitacionalas. Demai sabon quala es l'origina d'aquelas ondas : la fusion de dos traucs negres.

Los experiments que son a se montar, basats sus las tecnologias emplegadas per detectar aquelas ondas, van permetre de dubrir de camps novèls en fisica fondamentala, mai que mai en astrofisica experimentala. Los fisicians van poder mesurar de paramètres entrò aquí inaccessibles, e aital obténer d'informacions novèlas sus l'estructura de l'univèrs. Es coma se venián d'aver non pas sonque de melhoras lunetas mas d'uèlhs novèls. Mai que la lutz, per agachar çò que se passa endacòm a de milliard d'annadas-lutz, an ara las ondas gravitacionalas que son la traça d'eveniments gigants, coma la fusion observada en septembre de 2015 de dos traucs negres.

Ligams : [LIGO] - [Virgo] - [Physical Review Letters]


Defensa : França ensaja son arma ipersonica

V-MAX junh de 2023

Lo diluns 26 de junh de 2023, França ensajèt al dessus d'Ocean Atlantic, son arma ipersonica.

La NASA reüssiguèt a escrachar una aparelh sus l'asteroïde Dimorphos

Dimorphos

La mission DART, per Double Asteroid Redirection Test, s'acabèt coma previst : la pichona nau espaciala s'escrachèt a la velocitat de 22 000 km/h sus Dimorphos dins la nuèch del diluns 26 al dimars 27 de setembre de 2022.

Sèrgi Viaule : critica del libre 'Novèlas exemplaras' de Miguel de Cervantes

Miguel de Cervantes

En octobre de 2020 sortissiá lo libre Novèlas exemplaras de Miguel de Cervantes. Sèrgi Viaule ne fasiá la critica.

Vidèo : per una Fòrça culturala occitana

Per una fòrça culturala occitana

Collòqui del 25/11/17 a Narbona Region Occitània : per una fòrça culturala occitana. Las vidèos.

Aviacion : l'idrogèn, un energia d'avenir ?

Aeropòrt de Lion

Lo dimars 21 de setembre de 2021 lo constructor d'avion Airbus, l'especialista dels gases industrials Air Liquide e l'operator aeroportuari Vinci Airports an anonciats un partenariat per desvolopar l'usatge de l'idrogèn dins los aeropòrts.

Tecnologia : Tesla, una entrepresa de robotica ?

Tesla Bot

Lo 19 d'agost de 2021 se debanava lo AI Day de Tesla, jornada consacrada a l'intelligéncia artificiala.

Espaci : programa Susie d'ArianeGroup

Susie d'ArianeGroup

En setembre de 2022 ArianGroup desvelèt Susie.

Veituras autonòmas : Mercedes comercializarà en 2022 un veïcul omologat de nivèl 3

Mercedes Class S conducha autonòma

Lo constructor d'automobilas Mercedes obtenguèt lo dijòus 9 de decembre de 2021 del govèrn alemand una omologacion per que sos veïculs posquèsson utilizar son sistèma de conducha autonòma.