barroc-occitanLo site fabula.org presenta los comptes renduts del collòqui Tolosan del 2 d'octobre de 2015 sul barròc occitan. Presentacion :

A la fin dels ans 50, Robèrt Lafont apliquèt la categoria « barròc » a la producion literària en occitan dels sègles XVI e XVII.

Après diferents trabalhs realizats de 1960 e 1970, que permetèron de portar un agach nòu sus de tèxtes entrò aquí daissats de caires o mal compreses, Robèrt Lafont se consacrèt a d'autres domènis (lingüistica, literatura medievala, praximatica) e la nocion de « barròc occitan », difusada dins sos obratges pedagogics, faguèt pas l'objècte de nòvas recèrcas.

La jornada d'estudi organizada a l'Universitat Joan Jaurés de Tolosa, lo 2 d'octobre de 2015, permetèt de tornar sus la creacion d'aquela categoria d'istòria literària.

Tèxtes remosats per Gilles Couffignal e Jean-François Courouau amb la collaboracion de Cécile Noilhan, e publicats amb lo sosten de l’Universitat de Lausanne [aquí]


Lenga : un 'òm' que se pòt evitar

Ops ! Que de òm !

Sus l'emplec de òm en occitan, un article de Patrici Pojada dins la revista Lo Diari (numèro 14).

Las lengas de l'Union Europèa

En 2013 sortissiá lo libre de Jaume Corbera Pou, La Unió Europea, un mosaic lingüístic. Dins lo jornal La Setmana numèro 1001 Joan-Claudi Forêt ne fasiá la critica.

Tren : linha a granda velocitat Tolosa-Bordèu

TGV

Lo dijòus 7 de mai de 2026 lo primièr ministre francés Sébastien Lecornu signèt a Tolosa un protocól d'acòrd que rend la construccion de la linha ferroviària a granda velocitat (LGV) Tolosa-Bordèu irreversibla.

Pèire Cardenal : 'Vera vergena, Maria'

Detalh de l'òbra de Rafaèl La sacrada familha

Poèma de Pèire Cardenal : Vera vergena, Maria

Justin Bessou o cossí escriure la lenga nòstra (1903)

Civada coiola dins un camp de froment

Un tèxt de Justin Besson, testimoniatge preciós per saupre çò que cal pas far a l'escrich.