Dins lo numèro 100 de la revista parisenca La beluga, sortida a la debuta de l'an 2019 Monica B. presentava l'Aper'Òc : l'aperitu occitan.

Dubèrt a totes remosa cada setmana a París los que vòlon parlar e aprene la lenga occitana. Extrach :

 

L’Aper’Òc

Conneissi un luòc del costat de Bercy, a París, ont, dempuèi mai de dètz ans, de mond s’acampan cada dimars, lo vèspre de 7 oras a 9 oras. L’Aper’Òc se sona, reviratz « Aperitiu occitan ». Aperitiu per que, a la debuta de la sesilha, se manja e se beu çò que cadun a portat dins la saqueta.

Retorn a las sorgas per la màger part o descobèrta per d’autres, es amb lo meteis afogament que acorron de París, de la banlèga mai o mens pròcha de còps, de mai luènh encara per i parlar una lenga desconeguda dins la region : l’occitan.

L’occitan qu’es aquò ? Dins mon enfantesa se disiá « le patois » Lo Trésor de la langue française dona en particular coma definicion d’aquel mot : « parlar mai que mai de tradicion orala, practicat dins una localitat, un agropament de localitats principalament ruralas ». Torna dire qu’es tanben utilizat d’un biais pejoratiu per designar un « lengatge escur e de mal comprene ». Auretz comprés qu’aquò es solament lo punt de vista de la lenga dominanta. [...]

Miquèla, Francesa e Chantal parlan lo lemosin, mas Francesa – coma Christine e Solange — tanben penja un pauc cap al bearnés, Sèrgi e Loïs lo gavaudanés, Martina l’avaironés, Gui e Mariana lo provençal, Aurelian, Gérard, Luc e Monica, lo lengadocian, ... Irèna l’auvernhat, Andrieu, Pèire e la Grimauda Isabèu, lo « tarnés », Teiriç es poliglòt e, per çò qu’es de Liliana, lo « montpelhierenc ». E tot aquel mond se comprenon fòrca ben.

Alara s’avètz l’enveja de parlar la « lenga nòstra » de la descobrir e de beure un còp, avètz pas que de butar la pòrta del 44 carrièra Gabriel Lamé del costat de Bercy.

Monica B. dins La beluga numèro 100


Sèrgi Viaule : critica de 'Bonjour tristesse'

Françoise Sagan

Dins lo numèro 144 de la revista Infòc de decembre de 1995, pareissiá la critica de Sèrgi Viaule del libre de Françoise Sagan paregut en 1954.

Sul libre de Régine Lacroix-Neuberth 'Le Théatricule et le caleçon d'écailles'

Le Théatricule et le caleçon d'écailles

Critica de Robèrt Lafont del libre Le Théatricule et le caleçon d'écailles.

Ajuda militara a Ucraina : Caesars e missils AASM

Missil AASM

Lo 18 de genièr de 2024 lo ministre de la defensa francés Sébastien Lecornu anoncièt un cèrt nombre de mesuras per ajudar Ucraina dins sa lucha contra l'occupant rus.

Musica : Festenal Déodat de Séverac

Déodat de Severac, 1892

Dins son edicion del mes de decembre de 2024, lo jornal de la comuna de Tolosa, À Toulouse, donava la paraula a Jean-Jacques Cubaynes director del festenal de musica Déodat de Séverac.

Totèm : l'agaça d'Abelhan

agaça

En 2017 sortiguèt la revista Los rocaires numèro 2 amb de contes suls animals totemics.