Dins lo numèro 100 de la revista parisenca La beluga, sortida a la debuta de l'an 2019 Monica B. presentava l'Aper'Òc : l'aperitu occitan.

Dubèrt a totes remosa cada setmana a París los que vòlon parlar e aprene la lenga occitana. Extrach :

 

L’Aper’Òc

Conneissi un luòc del costat de Bercy, a París, ont, dempuèi mai de dètz ans, de mond s’acampan cada dimars, lo vèspre de 7 oras a 9 oras. L’Aper’Òc se sona, reviratz « Aperitiu occitan ». Aperitiu per que, a la debuta de la sesilha, se manja e se beu çò que cadun a portat dins la saqueta.

Retorn a las sorgas per la màger part o descobèrta per d’autres, es amb lo meteis afogament que acorron de París, de la banlèga mai o mens pròcha de còps, de mai luènh encara per i parlar una lenga desconeguda dins la region : l’occitan.

L’occitan qu’es aquò ? Dins mon enfantesa se disiá « le patois » Lo Trésor de la langue française dona en particular coma definicion d’aquel mot : « parlar mai que mai de tradicion orala, practicat dins una localitat, un agropament de localitats principalament ruralas ». Torna dire qu’es tanben utilizat d’un biais pejoratiu per designar un « lengatge escur e de mal comprene ». Auretz comprés qu’aquò es solament lo punt de vista de la lenga dominanta. [...]

Miquèla, Francesa e Chantal parlan lo lemosin, mas Francesa – coma Christine e Solange — tanben penja un pauc cap al bearnés, Sèrgi e Loïs lo gavaudanés, Martina l’avaironés, Gui e Mariana lo provençal, Aurelian, Gérard, Luc e Monica, lo lengadocian, ... Irèna l’auvernhat, Andrieu, Pèire e la Grimauda Isabèu, lo « tarnés », Teiriç es poliglòt e, per çò qu’es de Liliana, lo « montpelhierenc ». E tot aquel mond se comprenon fòrca ben.

Alara s’avètz l’enveja de parlar la « lenga nòstra » de la descobrir e de beure un còp, avètz pas que de butar la pòrta del 44 carrièra Gabriel Lamé del costat de Bercy.

Monica B. dins La beluga numèro 100


Max Roqueta e Dante Alighieri

Dante Alighieri

Lo tèxt çai-jos es extrach de la plaqueta de presentacion de la mòstra : Max Roqueta, la libertat de l’imaginari, que se debanèt en 2014 e 2015 a Montpelhièr.

Joan B. Seguin : critica del libre de Robèrt Lafont 'Renaissance du Sud'

Renaissance du sud, Robèrt Lafont, Gallimard

En 1970 sortissiá lo libre de Robèrt Lafont Renaissance du Sud. Essai sur la litteratura occitane au temps de Henri IV.

Lo collectiu 'Per que viscan las nòstras lengas' escriu al Primièr Ministre

Pour que vivent nos langues

Lo collectiu Per que viscan las nòstras lengas mandèt al Primièr Ministre francés lo 2 de mai de 2025 una letra per lo questionar sus la plaça de las lengas minorizadas dins la reforma de la formacion iniciala e del recrutament dels ensenhaires.

Teatre : 'Geronimo' d'André Benedetto

Lo Geronimo de Benedetto

En 1974 André Benedetto montava la pèça Geronimo, los redactors de la revista Revolum dels mes de genièr de 1975 ne rendián compte.

Sul libre 'Composition Française' de Mona Ozouf

Après la sortida del libre de Mona Ozouf Composition Française Joan-Guilhem Roqueta ne fasiá la critica.