Lo dissabte 1èr de febrièr a 17h oras al Centre Occitan Ròcaguda d'Albi (COR) Josiane Bru presentarà lo libre Contes d'Aubrac.

Paregut en 2019 a las edicions Letras d'Òc lo libre Contes d'Aubrac recampa los contes reculits per Marie-Louise Tenèze de 1964 a 1966.

Mas al delà dels contes o de las legendas, reculhiguèt d'anecdòtas o de sovenirs de la vida dels abitants. Sos interlocutors evòcan la duretat de l’ivèrn, la pauretat dels obrièrs agricòlas e dels pichons païsans obligats de partir, qualques còps per de meses, trabalhar dins Lengadòc Bas, en Espanha coma resseguièrs o a París coma portaires d’aiga o limonadièrs.

Trabalhant a la seguida de Marie-Louise Tenèze al catalòg del Conte populaire français mas tanben a l’edicion de collèctas occitanas ineditas (Boisgontier, Lagarde, Perbosc), Josiana Bru retraçarà çò que l’enquèsta revelèt de l’art del conte de transmission orala e farà escotar lors voses.

Presentarà tanben los tres filmes realizats al prèp d’una contaira excepcionala que, en mai dels contes, fisèt a l’etnològa los ressòrts del plaser de transmetre.


Andreu Nin : La revolucion d'octòbre e la question nacionala

Detalh d'una medalha datant del temps de l'URSS

En 1935 sortissiá lo libre Els moviments d'emancipació nacional d'Andreu Nin (1892-1937). Aquí çai-jos una seleccion de son tèxt.

Montpelhièr : l'arpa del Senhor Guilhèm

En març de 2018 dins sa revista mesadièra la vila de Montpelhièr comunicava en occitan.

Lo collectiu 'Per que viscan las nòstras lengas' escriu al Primièr Ministre

Pour que vivent nos langues

Lo collectiu Per que viscan las nòstras lengas mandèt al Primièr Ministre francés lo 2 de mai de 2025 una letra per lo questionar sus la plaça de las lengas minorizadas dins la reforma de la formacion iniciala e del recrutament dels ensenhaires.

Venècia : extrach del roman 'Mièja-Gauta'

Masqueta

Extrach del roman Mièja-Gauta de Max Roqueta paregut en 2010 a las edicions Trabucaire.

Peticion contra la fin de l'Estivada de Rodés : Gardarem l'Estivada

Gardarem l'Estivada

Après las anóncias del conse de Rodés, Christian Teyssèdre, al subjècte de las animacions estivalas previstas per la vila, que preveson la desaparicion de l'Estivada coma manifestacion culturala occitana, un collectiu s'organiza per son manteniment.