Lo dissabte 1èr de febrièr a 17h oras al Centre Occitan Ròcaguda d'Albi (COR) Josiane Bru presentarà lo libre Contes d'Aubrac.

Paregut en 2019 a las edicions Letras d'Òc lo libre Contes d'Aubrac recampa los contes reculits per Marie-Louise Tenèze de 1964 a 1966.

Mas al delà dels contes o de las legendas, reculhiguèt d'anecdòtas o de sovenirs de la vida dels abitants. Sos interlocutors evòcan la duretat de l’ivèrn, la pauretat dels obrièrs agricòlas e dels pichons païsans obligats de partir, qualques còps per de meses, trabalhar dins Lengadòc Bas, en Espanha coma resseguièrs o a París coma portaires d’aiga o limonadièrs.

Trabalhant a la seguida de Marie-Louise Tenèze al catalòg del Conte populaire français mas tanben a l’edicion de collèctas occitanas ineditas (Boisgontier, Lagarde, Perbosc), Josiana Bru retraçarà çò que l’enquèsta revelèt de l’art del conte de transmission orala e farà escotar lors voses.

Presentarà tanben los tres filmes realizats al prèp d’una contaira excepcionala que, en mai dels contes, fisèt a l’etnològa los ressòrts del plaser de transmetre.


Lo pintre Pierre François

Presentacion de Pierre François, pintre originari de Seta, que a son biais participèt a la fin del sègle XX a l'accion occitana en illustrant de cobèrtas de libres.

Lo musèu Carnavalet

Musèu Carnavalet a París

Sul musèu Carnavalet a París, un article de Gui Matieu dins la revista parisenca Lo vira solelh numèro 51, tardor de 2016.

Croàcia passa a l'èuro e intra dins l'espaci Schengen

Membre de l'Union Europèa dempuèi 2013, Croàcia emplega dempuèi aqueste 1èr de genièr de 2023 l'èuro coma moneda. De pèças novèlas son donc intradas en circulacion.

Sèrgi Viaule : critica del libre 'Lo mistèri de la Montanha Negra'

Lo mistèri de la Montanha Negra

En novembre de 2012 sul webzine Jornalet Sèrgi Viaule presentava lo libre de Cristina Clairmont Lo mistèri de la Montanha Negra.

Peticion contra la fin de l'Estivada de Rodés : Gardarem l'Estivada

Gardarem l'Estivada

Après las anóncias del conse de Rodés, Christian Teyssèdre, al subjècte de las animacions estivalas previstas per la vila, que preveson la desaparicion de l'Estivada coma manifestacion culturala occitana, un collectiu s'organiza per son manteniment.