I a cent ans d'aquò, en 1920, naissiá a Crespinh en Roergue, Joan Bodon. Per festejar aquel anniversari, lo CAOC, Centre d'Afrairament Occitano-Catalan, basat a Barcelona organiza una seria de corses amb per tèma l'òbra de l'escrivan.

Convidan los que se vòlan familiarizar amb la lenga a venir d'escobrir La grava sul camin (1956), La Santa Estèla del Centenari (1960), Lo Libre dels Grands Jorns (1964), Lo Libre de Catòia (1966), La Quimèra (1974) o encara los sieus recuèlhs de conte : los Contes del meu ostal (1951), Contes de Viaur, Contes dels Balssàs (1953) e Contes del Drac (1975).

Joan Bodon es un dels escrivans d'expression occitana los mai legit, es dempuèi la parucion de sos primièrs tèxtes constament reeditat. Las siás òbras son disponiblas a cò d'IEO Edicion.

Las entresenhas sul cors del CAOC, nommat, Bodon e son temps son aquí.


Agricultura : per estalviar l'aiga, lo palhatge

Palhatge dins un òrt

Aurelian Chaire dins l'enscastre de sos estudis en agricultura anèt trabalhar en Casamança. Dins l'edicion del 11 al 17 d'abril de 2014 del jornal La Setmana, presentava la tecnica del palhage.

Lei santons de Provença

Sus los santons de provença, un article de la revista del conselh general de las Bocas de Ròse, Accent de Provence, numèro 263, novembre e decembre de 2016.

Los Païses Baltics son desconectats dels malhums electrics rus e bielorús

Electricitat, pilònes

Lo dimenge 9 de febrièr de 2025 son estats desconectats dels malhums electrics rus e bielorús los tres Estats Baltics, Estònia, Letònia e Lituània.

Qualques reflexions de Florian Vernet sus la lenga occitana

Occitan estandard - Vernet

Dins lo present article, paregut en 2016, Florian Vernet presentava sas reflexions sus la situacion de la lenga occitana.

Lo musèu Carnavalet

Musèu Carnavalet a París

Sul musèu Carnavalet a París, un article de Gui Matieu dins la revista parisenca Lo vira solelh numèro 51, tardor de 2016.