I a cent ans d'aquò, en 1920, naissiá a Crespinh en Roergue, Joan Bodon. Per festejar aquel anniversari, lo CAOC, Centre d'Afrairament Occitano-Catalan, basat a Barcelona organiza una seria de corses amb per tèma l'òbra de l'escrivan.

Convidan los que se vòlan familiarizar amb la lenga a venir d'escobrir La grava sul camin (1956), La Santa Estèla del Centenari (1960), Lo Libre dels Grands Jorns (1964), Lo Libre de Catòia (1966), La Quimèra (1974) o encara los sieus recuèlhs de conte : los Contes del meu ostal (1951), Contes de Viaur, Contes dels Balssàs (1953) e Contes del Drac (1975).

Joan Bodon es un dels escrivans d'expression occitana los mai legit, es dempuèi la parucion de sos primièrs tèxtes constament reeditat. Las siás òbras son disponiblas a cò d'IEO Edicion.

Las entresenhas sul cors del CAOC, nommat, Bodon e son temps son aquí.


Lo grelhon, lo lop e las abelhas : un conte de Justin Bessou

Detalh d'una gravadura de Tavy Notton (1914-1977) sus la vida de las abelhas

Lo grelhon, lo lop e las abelhas es lo primièr tèxt dels Contes de la Tatà Mannon de Justin Bessou.

Joan Fourié sus Renat Nelli (1982)

Renat Nelli (René Nelli)

Un tèxt de Joan Fourié publicat dins la revista Aicí e ara (mai de 1982).

Lo collectiu 'Per que viscan las nòstras lengas' escriu al Primièr Ministre

Pour que vivent nos langues

Lo collectiu Per que viscan las nòstras lengas mandèt al Primièr Ministre francés lo 2 de mai de 2025 una letra per lo questionar sus la plaça de las lengas minorizadas dins la reforma de la formacion iniciala e del recrutament dels ensenhaires.

Max Roqueta e Dante Alighieri

Dante Alighieri

Lo tèxt çai-jos es extrach de la plaqueta de presentacion de la mòstra : Max Roqueta, la libertat de l’imaginari, que se debanèt en 2014 e 2015 a Montpelhièr.

Ives Roqueta sus Frederic Mistral

Tresor

Un article de Ives Roqueta (junh de 1998). Sorsa : Lo Lugarn numèro 86/87, 2004.