Un article de Dòna Delcamp dins la revista La Rampelada (numèro 86, 1948). Ortografia modernizada.

 

Lo buste de Peyrot

Tornavi d'un magre mercat amb un magre sac vèrs la fin de l'occupacion alemanda  passant davant nòstre pichon « Jardin Public », vegèri un fum de mond arremosats, e de soldats verds totes afanats. Intrèri dins lo Jardin : un camion èra prèp de l'estatua de Claude Peyrot ; i aviá de soldats sus un car, de soldats sus d'escalas, de soldats pertots. Enfants e femnas regardavan, muts  s'ausisiá res que los comandaments sec e brèus dels Alemands.

Peyrot, desbolonat, lisava pesugament sul car. Prèp de ieu, d'ancians, assetats sus un banc, s'asolelhavan : un d'eles diguèt tristament : « S'aquò's pas malaürós ! an pas pro dels dròlles vius, lor cal encara nòstres mòrts per lor sacrada guèrra ! »

D'efèt, èra ben un enfant del país que nos prenián, un qu'aviá cantat la doçor de viure al mitan de las bèstias e de las plantas dins la ronda de las sasons.

Coma seguissiai lo cortègi parièr a un entèrrament, me pareissiá qu'erèm un pauc mai vincuts, qu'un quicòm de nòu nos èra pres : ma pensada anèt a totes los exilats, tant malaüroses d'èstre separats de tot çò que fa la vida del òme, sas afeccions, son país  davant un parièr calici d'amarum me sentiguèri montar al còr aquela pregaria : « Mon Dieu, agètz pietat de totes los deracinats ! »

Dempuèi, l'occupacion s'es acabada. Un jorn, Peyrot nos tornèt. E lo podèm veire, totjorn lo mème, pensatiu, al mitan de las flors e dels aucèls.

Dòna Delcamp de Milhau


Cristian Rapin e lo Prèmi Nobel de Mistral

Medalha Nobel

Un article de Cristian Rapin dins Lo Lugarn numèro 86-87, auton de 2004.

'Tornar legir Joan Bodon' obratge collectiu als Classiques Garnier

Relire Jean Boudou, Classiques Garnier, 2025

Ven de sortir als Classiques Garnier a la debuta de 2025 lo libre Relire Jean Bodon.

Los Païses Baltics son desconectats dels malhums electrics rus e bielorús

Electricitat, pilònes

Lo dimenge 9 de febrièr de 2025 son estats desconectats dels malhums electrics rus e bielorús los tres Estats Baltics, Estònia, Letònia e Lituània.

Pau-Loís Granier per Felip Gardy

Pau-Loís Granier - òbra poetica occitana

Un article de Felip Gardy dins la revista Oc (ivèrn de 2002).

Lo site de René Merle : Remembrança

Illustracion, site de René Merle

René Merle es actiu dempuèi las annadas setanta al còp coma escrivan, cercaire o militant. S'interessèt notadament a l'accion occitanista e a la lenga occitana. Publica sus un site dedicat la frucha de son trabalh.