Tèxt de Edmond Romieu, legit a la Santa Estela dels Amics de la lenga d’Òc lo dissabte 29 de mai de 2010.

A la Clamença Isaura

Un còp de mai, te venèm saludar. Cal qu’o te digue, ai un codonh que me cacha l’estomac. Figura te qu’un saberut de la Lenga nòstra diguèt : « L’occitan lenga mòrta es ». Quand ne seguèsse un estimossal m’auriá pas mai macat. O sabèm pro, per o veire, que lo parlar nòstre s’aflaquís. Qual sap se administram dels soèns paliatius a-z-un parlar que se morís ?

Lenga mòrta es la que cap de mainat la parla pas. Seriá per se clavar lo prètzfach qu’es lo tieu ? Òc, lo d’atribuir de las floretas a-n-aqueles que manejan plan la lenga qu’aparas ?

De veire de monde a milierats a Carcassona es pas de creire que ne seriá pas cap de parent, cap d’aujolet que parlariá pas occitan als dròlles. Es pas de creire.

Ça que la, aquel que nos contèt la marrida entre-senha aplecha dels libronèls per qual vòl estudiar la Lenga nòstra. Probable que dins l’èime lo mai prigond crei al reviscòl.

Jove, dins lo mestièr qu’èra lo mieu, de cotria amb les Lemosins, lo mes de mai se sonava « lo cant del cocut ». Al temps que lo cocut tornava cantar les endemans tornavan treslusir. Les chantièrs reprenián, maites se durbissián. Lo trabalhador causissiá son mèstre mentre que s’aclatava l’ivèrn.

Lo primièr de mai, lo passa-carrièra es lo remembre del jutjament que condemnèt una còla de trabalhadors en seguida d’una cauma a las usinas Mac Cornick, a la debuta del sègle vint. Acusats d’èsser menaires, vegèron pas las campanetas floridas. Tastèron pas las cerièiras e pas mai las majofas. Penjats seguèron. Esmoguda e dòl mondial alara.

A la fin finala de la mala guèrra d’Espanha, venguèron a las minas de La Sala dels Catalans. Lor parlar èra sensat lo nòstre alara. Comòde de les comandar. L’occitan perdurèt a La Sala e a l’entorn.

Fe, patoès e païsans son tres que fan pas qu’un. èran pas pel pichon las grasas de l’ascension sociala. Dels sègles de temps servèt lo parlar dels aujòls. Lo pam de nas dels vincits. Una riquesa culturala que mantenguèron les davancièrs.

Occitan s’escriu mai que jamai. Mantendrem la floreta occitana al ramelet de l’identitat francesa.

Cada an florís la campaneta blanca,

Cada an canta lo cocut,

Cada an tant que trescambarem te tornarem saludar,

Quite enraucat cridarai Oc.

Edmond Romieu


Pèire Cardenal : 'Vera vergena, Maria'

Detalh de l'òbra de Rafaèl La sacrada familha

Poèma de Pèire Cardenal : Vera vergena, Maria

Los mots de milhau

En 2015 sortissiá lo libre de Martine e Jacques Astor, Los mots de Millau.

Ajuda militara a Ucraina : Caesars e missils AASM

Missil AASM

Lo 18 de genièr de 2024 lo ministre de la defensa francés Sébastien Lecornu anoncièt un cèrt nombre de mesuras per ajudar Ucraina dins sa lucha contra l'occupant rus.

Sèrgi Viaule : critica del libre 'Novèlas exemplaras' de Miguel de Cervantes

Miguel de Cervantes

En octobre de 2020 sortissiá lo libre Novèlas exemplaras de Miguel de Cervantes. Sèrgi Viaule ne fasiá la critica.

Joan B. Seguin : critica del libre de Robèrt Lafont 'Renaissance du Sud'

Renaissance du sud, Robèrt Lafont, Gallimard

En 1970 sortissiá lo libre de Robèrt Lafont Renaissance du Sud. Essai sur la litteratura occitane au temps de Henri IV.