Tèxt de Edmond Romieu, legit a la Santa Estela dels Amics de la lenga d’Òc lo dissabte 29 de mai de 2010.

A la Clamença Isaura

Un còp de mai, te venèm saludar. Cal qu’o te digue, ai un codonh que me cacha l’estomac. Figura te qu’un saberut de la Lenga nòstra diguèt : « L’occitan lenga mòrta es ». Quand ne seguèsse un estimossal m’auriá pas mai macat. O sabèm pro, per o veire, que lo parlar nòstre s’aflaquís. Qual sap se administram dels soèns paliatius a-z-un parlar que se morís ?

Lenga mòrta es la que cap de mainat la parla pas. Seriá per se clavar lo prètzfach qu’es lo tieu ? Òc, lo d’atribuir de las floretas a-n-aqueles que manejan plan la lenga qu’aparas ?

De veire de monde a milierats a Carcassona es pas de creire que ne seriá pas cap de parent, cap d’aujolet que parlariá pas occitan als dròlles. Es pas de creire.

Ça que la, aquel que nos contèt la marrida entre-senha aplecha dels libronèls per qual vòl estudiar la Lenga nòstra. Probable que dins l’èime lo mai prigond crei al reviscòl.

Jove, dins lo mestièr qu’èra lo mieu, de cotria amb les Lemosins, lo mes de mai se sonava « lo cant del cocut ». Al temps que lo cocut tornava cantar les endemans tornavan treslusir. Les chantièrs reprenián, maites se durbissián. Lo trabalhador causissiá son mèstre mentre que s’aclatava l’ivèrn.

Lo primièr de mai, lo passa-carrièra es lo remembre del jutjament que condemnèt una còla de trabalhadors en seguida d’una cauma a las usinas Mac Cornick, a la debuta del sègle vint. Acusats d’èsser menaires, vegèron pas las campanetas floridas. Tastèron pas las cerièiras e pas mai las majofas. Penjats seguèron. Esmoguda e dòl mondial alara.

A la fin finala de la mala guèrra d’Espanha, venguèron a las minas de La Sala dels Catalans. Lor parlar èra sensat lo nòstre alara. Comòde de les comandar. L’occitan perdurèt a La Sala e a l’entorn.

Fe, patoès e païsans son tres que fan pas qu’un. èran pas pel pichon las grasas de l’ascension sociala. Dels sègles de temps servèt lo parlar dels aujòls. Lo pam de nas dels vincits. Una riquesa culturala que mantenguèron les davancièrs.

Occitan s’escriu mai que jamai. Mantendrem la floreta occitana al ramelet de l’identitat francesa.

Cada an florís la campaneta blanca,

Cada an canta lo cocut,

Cada an tant que trescambarem te tornarem saludar,

Quite enraucat cridarai Oc.

Edmond Romieu


Robèrt Martí sul diccionari de Loís Alibèrt (1988)

Diccionaire occitan-français de Louis Alibert

Testimoniatge de Robèrt Martí sul diccionari de Loís Alibèrt.

Max Roqueta e lo roman

Mièja-Gauta

Lo tèxt çai-jos es extrach de la plaqueta de presentacion de la mòstra : Max Roqueta, la libertat de l’imaginari, que se debanèt en 2014 e 2015 a Montpelhièr.

Croàcia passa a l'èuro e intra dins l'espaci Schengen

Membre de l'Union Europèa dempuèi 2013, Croàcia emplega dempuèi aqueste 1èr de genièr de 2023 l'èuro coma moneda. De pèças novèlas son donc intradas en circulacion.

Viure 1965 : Revolucion Occitana

La revista Viure fondada en 1964 foguèt pendent un desenat d'ans lo luòc d'expression privilegiat per la critica, las analisas, l'expression d'una pensada occitana liura.

Critica del libre de Georges Labouysse 'Histoire de France, l’imposture'

Siege d'alesia, Vercingetorix Jules Cesar

Dins la revista Lo lugarn numèro 94 Cristian Rapin tornava sul libre de Georges Labouysse Histoire de France, l'imposture.