Tèxt de Edmond Romieu, legit a la Santa Estela dels Amics de la lenga d’Òc lo dissabte 29 de mai de 2010.

A la Clamença Isaura

Un còp de mai, te venèm saludar. Cal qu’o te digue, ai un codonh que me cacha l’estomac. Figura te qu’un saberut de la Lenga nòstra diguèt : « L’occitan lenga mòrta es ». Quand ne seguèsse un estimossal m’auriá pas mai macat. O sabèm pro, per o veire, que lo parlar nòstre s’aflaquís. Qual sap se administram dels soèns paliatius a-z-un parlar que se morís ?

Lenga mòrta es la que cap de mainat la parla pas. Seriá per se clavar lo prètzfach qu’es lo tieu ? Òc, lo d’atribuir de las floretas a-n-aqueles que manejan plan la lenga qu’aparas ?

De veire de monde a milierats a Carcassona es pas de creire que ne seriá pas cap de parent, cap d’aujolet que parlariá pas occitan als dròlles. Es pas de creire.

Ça que la, aquel que nos contèt la marrida entre-senha aplecha dels libronèls per qual vòl estudiar la Lenga nòstra. Probable que dins l’èime lo mai prigond crei al reviscòl.

Jove, dins lo mestièr qu’èra lo mieu, de cotria amb les Lemosins, lo mes de mai se sonava « lo cant del cocut ». Al temps que lo cocut tornava cantar les endemans tornavan treslusir. Les chantièrs reprenián, maites se durbissián. Lo trabalhador causissiá son mèstre mentre que s’aclatava l’ivèrn.

Lo primièr de mai, lo passa-carrièra es lo remembre del jutjament que condemnèt una còla de trabalhadors en seguida d’una cauma a las usinas Mac Cornick, a la debuta del sègle vint. Acusats d’èsser menaires, vegèron pas las campanetas floridas. Tastèron pas las cerièiras e pas mai las majofas. Penjats seguèron. Esmoguda e dòl mondial alara.

A la fin finala de la mala guèrra d’Espanha, venguèron a las minas de La Sala dels Catalans. Lor parlar èra sensat lo nòstre alara. Comòde de les comandar. L’occitan perdurèt a La Sala e a l’entorn.

Fe, patoès e païsans son tres que fan pas qu’un. èran pas pel pichon las grasas de l’ascension sociala. Dels sègles de temps servèt lo parlar dels aujòls. Lo pam de nas dels vincits. Una riquesa culturala que mantenguèron les davancièrs.

Occitan s’escriu mai que jamai. Mantendrem la floreta occitana al ramelet de l’identitat francesa.

Cada an florís la campaneta blanca,

Cada an canta lo cocut,

Cada an tant que trescambarem te tornarem saludar,

Quite enraucat cridarai Oc.

Edmond Romieu


Max Roqueta e Dante Alighieri

Dante Alighieri

Lo tèxt çai-jos es extrach de la plaqueta de presentacion de la mòstra : Max Roqueta, la libertat de l’imaginari, que se debanèt en 2014 e 2015 a Montpelhièr.

Provença : la comuna de La Seina comunica en occitan

La Seina

La vila de La Seina en Provença sul sieu site internet presenta cada mes dins la seccion D'aquí un article en occitan.

Union Europèa : ajudas a la infrastructuras de transpòrt

Ralh ferroviari

Lo dijòus 22 de junh de 2023 la Comission Europèa comunicava sus la politica de l'Union en matèria de transpòrt. Son 6,2 miliards d'èuros que seràn investits dins las infrastructuras.

Cristian Rapin : Louis XIV en Occitània

Louis XIV en costume de sacre, Hyacinthe Rigaud, 1701, detalh

Dins la revista Lo Lugarn numèro 94, Cristian Rapin presentava lo libre d'Hubert Delpont Parade pour une infante.

Critica del libre 'École, Histoire de France et Minorités nationales'

Ecole, Histoire de France et Minorités nationales, Napoleon Bonaparte

Critica per Romieg Pach del libre de Claude Gendre e Françoise Javelier : École, Histoire de France et Minorités nationales (Fédérop, 1978)