Crisi catalana
Representacion artistica de la bandièra catalana estelada

Se debanèt lo dijòus 9 de decembre de 2021 a 18h30 a l'Ostal d’Occitània un encontre-debat a l’entorn de la traduccion occitana del libre La Crisi Catalana de Carles Puigdemont.

Lo libre editat per las Edicions Vent Terral sortiguèt en occitan en 2020. Torna suls eveniments que se debanèran en Catalhona en 2017 après l'organizacion d'un referendum per l'independéncia. Carles Puigdemont alara president de la Generalitat ne foguèt un actor màger.

Lo sieu libre en version catalana editat per las edicions La Campana sortiguèt en 2018.

Èran presents a l'eveniment :

  • Jòrdi Blanc : editor e traductor de libre ;
  • Fabrice Corrons : mèstre de conferéncia en Catalan/Espanhòl (LLA CREATIS, Universitat Joan Jaurès) ;
  • Sèrgi Viaule : escrivan e traductor.

Lo debat s'organizèt al torn de diferentas tematicas. Los participants se pausèran la question del ròtle de las traduccions de libres politics e en lenga minoritària e, en relacion amb l'obratge que fasiá l'objecte de la reünion, de l’apòrt de Carles Puigdemont dins lo panoramà de las publicacions sus la question catalana.

Tornèran tanben sus l’evolucion de la crisi catalana e sus son actualitat a la fin de 2021.


Séverine Bonnin, cantaira

Séverine Bonnin, cantaira, Fuòc en Gàbia

Dins son edicion del mes de novembre de 2024, lo jornal de la comuna de Tolosa, À Toulouse presentava la cantaira Séverine Bonnin.

Temps de castanhas, temps de Totsants...

Aliment emblematic dels païses occitans, la castanha.

Tolosa : centre d'excelléncia de l'OTAN dedicat a l'espaci

Espaci

Al mes de julhet de 2023 se dubriguèt a Tolosa un centre d'excelléncia de l'OTAN dedicat a l'espaci.

Antonin Perbòsc : Fuòc nòu (1904)

Antòni Perbòsc

Article d'Antonin Perbòsc publicat pel primièr còp dins la revista Mont-Segur en 1904.

Andreu Nin : La revolucion d'octòbre e la question nacionala

Detalh d'una medalha datant del temps de l'URSS

En 1935 sortissiá lo libre Els moviments d'emancipació nacional d'Andreu Nin (1892-1937). Aquí çai-jos una seleccion de son tèxt.