Festenal Sant Pau l'Occitana
Detalh de l'aficha del festenal Sant Pau l'Occitana

Se sebanarà del 5 al 7 d'agost de 2022 a Sant Pau en Fenolhedés lo festenal : Sant Pau l'Occitana.

San pau foguèt dempuèi de sègles al còr de las influéncias vengudas de cada costat dels Pirenèus. Foguèt d'en primièr ligada a la ciutat de Narbona, capitala de Septimània, mas tanben als comtes de Rasés, puèi de Cerdanha e de Barcelona.

Al sègle XIII, sos senhors s'opausan al rei de França. Es quasiment per asard que lo tractat de Corbelh fa passar Fenolhedés en 1258 del reialme d'Aragon al reialme de França, al quite moment ont s'afirman las identitats occitanas e catalanas.

A la revolucion, alara que son creats los departaments, Fenolhedés es partejat en doas, una part es restacada al departament d'Auda, l'autra, amb Sant Pau coma vila principala, als Pirenèus Orientals. Aquesta part de Fenolhedés es la sola partida d'aquel departament fasent part d'Occitània. Sa lenga pròpria es l'occitan. Lo festenal Sant Pau l'Occitana de Sant Pau es aquí cada an per o rapelar.

Aficha, Sant Pau l'Occitana

Programa, Sant Pau l'Occitana


Sul telefilm de Jacques Malaterre, 'L'Assassinat d'Henri IV'

Lo rei Enric IV

En 2009 sortissiá a la television francesa lo telefilm L'Assassinat d'Henri IV.

Sèrgi Viaule : critica del libre 'Novèlas exemplaras' de Miguel de Cervantes

Miguel de Cervantes

En octobre de 2020 sortissiá lo libre Novèlas exemplaras de Miguel de Cervantes. Sèrgi Viaule ne fasiá la critica.

Union Europèa : ajudas a la infrastructuras de transpòrt

Ralh ferroviari

Lo dijòus 22 de junh de 2023 la Comission Europèa comunicava sus la politica de l'Union en matèria de transpòrt. Son 6,2 miliards d'èuros que seràn investits dins las infrastructuras.

Estudi : 'L'òme que èri ieu' de Joan Bodon e L'occitan coma metafòra

L'òme que èri ieu

Vincenzo Perez de l'Università degli Studi di Ferrara trabalhèt de 2015 a 2016 sul libre de Joan Bodon, L'òme que èri ieu.

Sèrgi Viaule : critica de 'Bonjour tristesse'

Françoise Sagan

Dins lo numèro 144 de la revista Infòc de decembre de 1995, pareissiá la critica de Sèrgi Viaule del libre de Françoise Sagan paregut en 1954.